Les restriccions del professorat marquen l'inici del curs escolar

JORDI CASABELLA
BARCELONA, El Periodico 14 de setembre del 2009

• Educació ha hagut de recol·locar personal al no aconseguir que els ensenyants facin hores extres

• Els centres públics acullen 24.000 alumnes més que fa un any amb gairebé la mateixa plantilla

Després d’uns anys d’alegria en matèria de contractacions, a la primera empresa de Catalunya en volum de personal també li han arribat les retallades. Durant un quinquenni, entre els cursos 2003-2004 i 2008-2009, la plantilla de les escoles i els instituts de la Generalitat, que actualment compta amb gairebé 63.000 ensenyants a peu d’aula, va incorporar 15.347 mestres i professors, una exageració si es compara amb el que va passar durant els 11 anys anteriors, entre el 1992 i el 2003, quan la nòmina va registrar 4.073 ingressos. D’aquí ve que la frenada a l’inici del curs 2009-2010 hagi estat brusca i sobresalti els sindicats: el pressupost només ha permès comptar amb 170 professionals addicionals per ocupar-se de 24.000 alumnes més que ara fa un any. O dit d’una altra manera: un miler d’aules afegides hauran de ser ateses amb una força de treball pràcticament idèntica.

Durant aquells cinc anys de glòria, es va reduir l’horari setmanal de presència de mestres i professors a l’aula, i la feina proporcionada per la Conselleria d’Educació va guanyar en qualitat gràcies a les generoses convocatòries d’oposicions que han permès reduir el percentatge d’interins del 15,4% a l’11%, passant per una cota del 23,9% el 2006. Però cap d’aquestes consideracions ha tingut efecte en el professorat, a qui el conseller Ernest Maragall va demanar mesos enrere que s’arremangués una mica i impartís tres o quatre hores més de classe a la setmana a canvi d’un complement mensual de 300 euros.

MOTOR D’UNA VAGA / La proposta de Maragall no ha prosperat. Els sindicats, irritats amb la política educativa d’un conseller que consideren que no els té gens en compte, es van mobilitzar. Una de les quatre vagues convocades a l’ensenyament públic durant l’últim any i mig es va valer de la proposta d’hores extres com a motor d’arrencada.
La revolta va ser tan gran que va obligar el conseller a fer marxa enrere, per redimensionar-la a la baixa. Tot i així, no hi ha hagut manera de sortir-ne ben parat. L’oposició que ha fet més mal a Maragall no ha estat la dels sindicats, amb qui ja no comptava que el recolzessin quan va llançar la seva idea, embrancats en una constant picabaralla a compte de la llei d’educació de Catalunya que ha aconseguit tirar endavant, sinó la dels directors dels centres.
La secretària general de la federació d’ensenyament de CCOO a Catalunya, Montserrat Ros, ho resumeix així: «Malgrat les pressions rebudes, els directors li van fer saber que no els interessava. Que a l’haver de prescindir d’interins, això comportaria una pèrdua neta de recursos humans, que ja no tornarien a la plantilla estructural del centre. Era una proposta sense futur».

TERÇOS DE JORNADA / Finalment no hi ha hagut voluntaris. O a amb prou feines. Educació espera que hi hagi un percentatge de substitucions d’un terç de jornada que quedin vacants i que es cobreixin a través d’aquesta fórmula per divulgar una xifra presentable. «Entre haver de fer aquestes hores gratis o poder-les cobrar, hi haurà professorat que demanarà ampliar la jornada lectiva», vaticina Ros.
Al llançar la idea, Maragall va apel·lar a la urgència de donar resposta a les necessitats d’escolarització de 15.000 alumnes més que al curs 2008-2009 (al final han estat 24.000 i això malgrat el retrocés d’immigrants). No comptava amb pressupost per contractar els 1.500 ensenyants que necessitava i es va preguntar en veu alta si l’ensenyament públic no havia de tenir en compte que «hi ha una profunda crisi econòmica», sobretot després d’uns anys en què «s’ha contractat professorat per sobre de la demanda» .
Al final, Educació ha optat per «optimitzar els recursos existents». Els sindicats sostenen que a costa de recol·locar professorat destinat als centres amb plans d’innovació lingüística o millora de biblioteques, reduint les aules d’acollida o eliminant desdoblaments a les aules de la FP. O fent una aplicació restrictiva dels criteris amb què es formen les plantilles dels centres. Maragall prefereix dir-ho d’una altra manera: «No hi ha retallades, sinó manteniment de plantilla».