Tancat per vacances

El col.lectiu local de CIU Abrera ens anem de vancances

Aquest bloc estara inactiu fins a la primera setmana de
setembre que tornarem a posar-nos en marxa

Volem també aprofitar per agrair a tots aquells que ens
llegiu la vostra participació....
aquesta és la entrada num 200
¡¡ Gràcies a tots !!!

Aprofitem per a desitjar-vos a tots molt bones vacances

Declaració del MH Sr. Jordi Pujol

Barcelona, 20 de juliol de 2009


Ha estat norma meva d’ençà del final de la meva presidència de la Generalitat el desembre del 2003 procurar intervenir poc, com menys millor o gens, en els debats pròpiament polítics. Això no significa que hagi renunciat al meu apassionat interès per Catalunya i per la seva gent, i al meu determini de sempre de servir-los en allò que pugui i correspongui a la meva situació, ni tampoc que hagi renunciat a fer pública la meva opinió en moments o temes de gran i especial transcendència. I ara es dóna un cas d’aquests, amb motiu de la molt llarga negociació del nou finançament que Catalunya ha de tenir com a conseqüència de l’aplicació del nou Estatut. Més encara tenint en compte que alguns protagonistes de l’actual debat han apel·lat al que en diuen el meu sentit i el meu significat institucionals suposadament favorables al nou sistema de finançament pactat i acceptat pel govern de la Generalitat. Més val per tant que jo mateix doni a conèixer el meu criteri sobre aquest tema.



-----------------------------



D’entrada he d’informar que vaig presidir la reunió extraordinària del comitè executiu de la Federació de Convergència i Unió del dia 14 i que vaig estar plenament d’acord amb la posició contrària a l’acord sobre finançament que es va adoptar . I per tant amb la posició expressada aquell mateix dia en nom del Comitè Executiu per en Duran Lleida i després per l’Artur Mas, i mantinguda fins avui mateix.



El nou finançament serà millor que el que teníem. Però ha estat sempre així: ho va ser l’any 1993 pactant amb el PSOE, i també els anys 1996 i 2001 pactant amb el PP. En aquests tres casos sobre la base de l’Estatut de 1979, és a dir, sense el nou Estatut que ben aplicat hauria de representar un canvi positiu molt substancial. De fet a hores d’ara no sabem ben bé quin serà el guany, però la perspectiva és preocupant, perquè per les dades que ens donen ni en la millor de les hipòtesis donarien la millora substancial i definitiva que l’Estatut havia de significar. I el que sí que sabem és que l’acord de finançament no s’ajusta al nou Estatut.

Hem discutit el nou Estatut durant anys i l’hem aprovat en el Parlament amb el 90% dels vots. Es va negociar amb el Govern espanyol i es va discutir i aprovar a les Corts. D’aquestes discussions en va sortir un Estatut sensiblement retallat, però malgrat tot millor que l’anterior i acceptat i ratificat en referèndum pel poble de Catalunya. Té tota la lògica del món i és de justícia que reclamem el seu compliment i el cas és que el nou acord no el compleix. No s’ajusta al model de finançament inclòs en el nou Estatut. Realment no el compleix.

Tinc prou experiència – també en aquest tema de la negociació amb l’administració espanyola i de les actituds polítiques i emocionals de tot Espanya- per comprendre les dificultats amb les que s’han hagut d’enfrontar el President Montilla i el Conseller Castells. També sé per experiència què significa negociar amb l’aigua al coll i tinc prou sentit de la responsabilitat per no deixar-me arrossegar a la crítica fàcil. Però això no treu que si l’acord no s’ajusta a l’Estatut i la solució realment no resol els nostres problemes com a país més enllà del que pugui ser una millora a curt termini – i encara problemàtica- això no s’hagi de denunciar. Si després de tantes retallades Catalunya accepta que el finançament no s’ajusti a l’Estatut, com podrem defensar el nostre dret? En això i en tot: en diners ara mateix, en competències, en respecte institucional, en temes lingüístics i culturals, etc.

Podria passar que es creés un estat d’opinió que considerés que el no compliment de l’Estatut no té importància si el guany econòmic és d’una certa entitat. A part que no està gens garantit que el guany sigui suficient ni amb prou seguretat de futur una actitud així equivaldria a una greu manca de visió política, de visió de país. Finalment el que compta per a què un país sigui respectat políticament i també econòmicament és que ho sigui el seu ordenament jurídic i institucional. No es pot construir un país a base de subhastes i habilitats puntuals, sinó sobre un entramat sòlid de lleis fonamentals. Per això s’ha fet el nou Estatut, que és el que ara marca la diferència amb la situació anterior. Si això no és respectat pels de fora i defensat des de dintre no tindrem un futur col·lectiu estable i realment constructiu.

S’entén que per desconcert i per cansament – el procés ha estat extenuant- hi hagi gent disposada a acceptar aquest acord o el que sigui, encara que vulneri l’Estatut i ens tanqui portes de futur. Però també s’ha d’entendre i fins i tot agrair, que hi hagi gent disposada a assumir la responsabilitat de denunciar l’incompliment de l’Estatut i ara especialment de les seves disposicions financeres. És a dir, de les que han d’assegurar el benestar dels ciutadans de Catalunya, la competitivitat i el creixement de l’economia catalana, unes bones polítiques socials, el suport a una bona política cultural, etc. I que tot plegat permeti reforçar la cohesió social, la integració i la promoció de les persones (el que se’n diu l’ascensor social) Amb esperit positiu, però enèrgic, és a dir, no submís ni a cap mena pressió ni a la resignació pròpia del cansament col·lectiu. Qui pensi que l’acord vulnera l’Estatut i no resol els problemes del país ha de tenir el coratge de dir-ho. Encara que això provoqui crítiques.

Tanco aquí aquesta declaració personal. Els arguments que aquests dies s’utilitzen en la discussió sobre la bondat de l’acord no solament són molt discutibles pel que fa al futur sinó que tergiversen seriosament el que ha estat la història del finançament des de fa molts anys. Potser això requerirà alguna nova explicació a fi d’evitar la deformació del que ha estat aquesta història. Però això tindrà, si arriba el cas, un to molt més propi de debat polític que el que desitjo donar a aquesta declaració.

Resumint:

Considero que l’acord a què s’ha arribat per part del Govern de la Generalitat i el Govern espanyol no és un bon acord perquè:

- incompleix l’Estatut.

- no resol d’una manera ni suficient ni prou clara el problema del finançament de Catalunya

- per tant no elimina els factors d’insuficiència, fragilitat i incertesa que pesen sobre les finances de la Generalitat. Conseqüentment no garanteix que Catalunya pugui fer en el futur una política prou potent de modernització, d’increment de la competitivitat, per tant de creixement econòmic i d’atenció social i ciutadana a tota la població que permeti reforçar la cohesió social, la convivència, la promoció de les persones (l’ascensor social) i la seva integració.

Primers Pensaments Aleatoris sobre el nou Finançament

Notes de Xavier Sala Martin

Acabo de llegir el document del finançament i la meva primera impressió és: sembla una broma de mal gust!
Com que he d’anar a dormir d’hora (dema tinc Basté de bon mati i m’he de llegir TOTS els diaris abans d’anar-hi), us deixo amb alguns pensaments.
(1) Tothom està molt content (o al menys la propaganda oficial del PSC-PSOE) perquè Catalunya rebrà 3800 milions quan la societat civil catalana demanava 3500. Mentida! L’estat diu que intentarà apujar a 3800 A L’ANY 2012. En el document no es menciona ni el que s’havia d’haver enviat al 2008 (recordeu que l’estatut va entrar en vigor el 9 d’Agost del 2008), ni el 2009, ni el 2010, ni el 2011. Puigcercós ha sortit a dir que estava molt feliç perquè havia guanyat el pols amb l’Estat Espanyol. Amic Joan: no has guanyat res fins que no et diguin que el que ens compensaran al 2012 és més gran del que et fotran pel camí.
(2) Diu la propaganda oficial que Catalunya rebrà per sobre de la mitjana. Mentida! Zapatero ha explicat a tothom que tothom estarà per sobre de la mitjana cosa que, sense fer trampes, és matemàticament impossible. Com ho aconsegueix? Doncs, com sempre, fent trampes! Si us hi fixeu veureu que totes les comunitats participen d’una sèrie de fons comuns que repartiran els diners en relació a una sèrie de criteris. Entre ells hi ha el fons de competitivitat (que la pròpia ministra ja ha dit que serà el més petit) que donarà més recursos a les comunitats que més aporten i el de convergència (antigament de solidaritat) que dóna més diners a les mes pobres per ajudar-les a “convergir”. A més, algunes comunitats (com Catalunya) tenen transferides algunes competències (com els mossos o justícia) que requereixen la transferència de diners que altres no calen. Si s’inclouen els diners per a finançar aquestes competències transferides, Catalunya rep més de la mitjana... però només perquè a les altres comunitats no se’ls computa la despesa en policia que s’hauria de computar ja que no tenen la policia transferida. Si es fes el càlcul es veuria que Catalunya rebrà menys de la mitjana (més o menys el 95% de la mitjana). És a dir, el principal èxit del govern, l’èxit que ha repetit el President Montilla és flagrantment enganyosa.
(3) Els propagandistes de la Generalitat s’han afanyat a dir que el text compleix fil per randa amb el que diu l’estatut. Mentida! El text no garanteix en cap moment l’ordinalitat que requereix l’Estatut (recordeu que l’estatut diu, literalment: “L’Estat haurà de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita”. Per més que el President Montilla ens vulgui vendre la moto de que l’acord és bo perquè posa a Catalunya per sobre la mitjana (cosa que, com he dit al punt 2, no aconsegueix el sistema proposat), l’Estatut no requereix posar Catalunya per sobre la mitjana sinó a la mateixa posició que té abans de l’esforç fiscal. És a dir, que si la ciutadania catalana produeix una quantitat de riquesa que la col•loca en tercera posició en el rànking de comunitats autònomes, un cop paga impostos i rep transferències al sector públic espanyol, Catalunya ha de seguir mantenint la tercera posició en renda per capita disponible. No hi ha res en l’actual acord que garanteixi aquesta ordinalitat. Recordem que aquest era un punt que tant el conseller Castells com els amics d’ERC havien insistit infinitament durant mesos. Costa, doncs, d’entendre que ara donin suport a un model que no garanteix aquesta ordinalitat.
(4) Un altre punt on l’acord viola els principis de l’estatut és en el dels factors en que es farà èmfasi a l’hora de repartir els diners. És a dir, finalment el govern s’ha adonat que havia de repartir els (nostres) diners entre les diferents comunitats d’acord amb criteris més o menys justos. Per exemple, una comunitat amb més gent i amb l agent de més edat havia de tenir més diners per sanitat perquè qui utilitza la sanitat són les persones i, entre elles, les persones grans en fan un ús més intens (com algú va dir no fa gaire: amb el sistema anterior, si hagués caigut una bomba nuclear a una comunitat que hagué eliminat tota la població, aquella comunitat hagués seguit rebent els mateixos diners encara que no hi hagués ningú, per beneficiar-se’n). És més, era important que l’estat deixés d’utilitzar el cens de 1999 per a decidir com repartia la despesa perquè del 1999 ençà hi ha hagut un gran moviment migratori que ha alterat tant la població com les necessitats (els immigrants fan servir la sanitat pública més intensament que els locals). Doncs bé, el govern ha accedit a fer un “fons de garantia de serveis públics” que garanteix que tots els ciutadans de l’estat tenen accés a serveis públics (com la sanitat) i per a saber quanta gent hi ha a cada comunitat, ha accedit a utilitzar el cens del 2009 en lloc del de 1999 (gràcies, senyora ministra!). Els criteris de repartiment utilitzats són la població i la dispersió (cosa que reclamava Castella Lleó i Galícia), població en estat escolar (cosa que reclamava Andalusia), insularitat (cosa que, lògicament, reclamaven les illes), l’envelliment (cosa que reclamaven Castilla-Leon i Castilla-La Mancha), i la superfície (cosa que reclamava Andalusia). Fins aquí tot bé. El problema és que els criteris que ESTABLEIX l’ESTATUT DE CATALUNYA (quantitat d’immigrants, població en risc d’exclusió i costos diferencials deguts a preus més alts a Catalunya) han estat flagrantment ignorats. No s’entén com hi ha gent que diu que el model de finançament satisfà l’estatut fil per randa.

El TSJC dóna la raó a CiU i declara il·lícita la campanya de publicitat institucional “1.000 dies de Govern” del Tripartit

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat il·lícita i no ajustada a dret la campanya de publicitat institucional “1.000 dies de Govern” que el Tripartit va posar en marxa el juliol de 2006 per fer balanç de la seva tasca de govern pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques i que va tenir un cost de gairebé 152.000 euros. Això ho estableix una sentència del contenciós administratiu del TSJC estimant el recurs que va interposar CiU contra aquesta campanya per considerar que vulnerava la legislació vigent que prohibeix fer campanyes per destacar la gestió de governs i institucions públiques.

En concret la sentència falla que: “Estimar el present recurs i, en conseqüència, declarar no ajusta a dret i anular l’actuació realitzada per l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el tercer trimestre de l’any 2006, consistent en la realització d’una campanya institucional de publicitat sobre els denominats “1.000 dies de Govern”. De fet, en els fonaments de dret, la sentència conclou que la campanya institucional va incomplir la prohibició establerta per la Llei 29/2005 de 29 de desembre que prohibeix taxativament la promoció o contractació de campanyes institucionals de publicitat i comunicació que tinguin com a finalitat destacar els èxits o els objectius aconseguits per qualsevol de les Administracions Públiques.

CiU ja va advertir el juliol del 2006, just quan el Tripartit va llançar la campanya, que podria cometre malversació de fins promovent aquesta campanya.

El diputat al Parlament, Jordi Turull, ha afirmat que amb aquesta sentència, tot i que no amb la celeritat que seria desitjable, “s’ha posat en evidència que no només l’opuscle que es va encartar en la premsa era il·lícit, sinó que era il·lícita la totalitat de la campanya de publicitat institucional engegada per l’Administració de la Generalitat”.


“El malbaratament del Tripartit i la falta de mesures d’austeritat”

Turull ha recordat que “les campanyes han d’anunciar serveis públics” i ha advertit que “la desesperació del Tripartit els pot portar a què en aquest darrer any de legislatura pugui abusar d’aquesta pràctica per continuar venent fum”.

Per a Turull “és una mostra més de com el Tripartit posa els diners públics al servei del seu partidisme amb exercicis d’autobombo”. El diputat de CiU demana al Tripartit que “rectifiqui i deixi de fer servir els diners dels ciutadans en el seu propi benefici i s’apliqui d’una vegada mesures reals d’austeritat”. El diputat de CiU reclama també al Govern que “deixi de llençar els diners i malgastar-los amb publicitat partidista, que sigui auster i dediqui aquests diners a fer front a la crisi i a superar les conseqüències socials”.

Abrera se suma al "Mulla't per l'esclerosi múltiple"

www.aabrera.com


La piscina municipal d´estiu d´Abrera se suma diumenge a la jornada solidària "Mulla´t per l´Esclerosi Múltiple" a la que col·laboren els departaments d´Esports i Serveis Socials de l´Ajuntament d´Abrera.


Diumenge 12, de 10 a 2 del migdia i de 3 a 6 de la tarda, s´intentarà batre el rècord de metres nedats a Abrera, que actualment està en 86.725. A més, es vol intentar aconseguir un rècord guiness de gent llançant-se a l´aigua a les 12 del migdia.


A banda de nedar, es podrà col·laborar amb la Fundació per l´Esclerosi Múltiple adquirint productes solidaris com ara motxilles, tovalloles, sabatilles o clauers, entre d´altres, relacionats amb el Mulla´t. Tanmateix es podran fer donatius el mateix diumenge o durant aquests dies al Centre Aquàtic Municipal (CAM)i a la piscina d´estiu.

Divendres Ple Ordinari

AJUNTAMENT D'ABRERA - RESOLUCIÓ DE CONVOCATÒRIA DE SESSIONS - REUNIONS

del Ple Municipal i de la Comissió Informativa General


Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 10.07.2009 a les 20.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Acta de la sessió anterior de data 29.12.08
Modificació d’horari de les sessions plenàries
Contractacions i Nomenaments màxima urgència
Aprovació provisional de la modificació de l'Ordenança Fiscal núm. 2.16
Aprovació del Mapa de Capacitat Acústica.
Iniciativa del Grup Municipal d’Esquerra Republicana en relació a l’aprovació del text del Reglament Orgànic Municipal
Iniciativa del Grup Municipal d’Esquerra Republicana en relació a la defensa de la Festa del Foc


Precs i Preguntes

El nou pla d’austeritat del Govern és només un titular que no té cap credibilitat

CiU posa de manifest que el pla per reduir la despesa que va anunciar el tripartit no té cap mena de credibilitat, és pur maquillatge, és enganyós i només està fet per generar uns quants titulars als mitjans de comunicació.

􀀵 De fet, cal recordar que aquest és el tercer anunci de pla d’austeritat que fa el Govern. El juliol de 2008, Montilla ja en va anunciar un, posteriorment, el març de 2009, se’n va anunciar un altre, i arriba aquest tercer, fet que demostra que els dos anteriors han estat pura façana, el mateix destí que li espera aquest nou pla. Els pressupostos que fa el tripartit no són creïbles perquè després no s’acaben complint, i amb els plans d’estalvi passa el mateix.

􀀵 La prova més irrefutable que el Govern no aplica mesures reals d’austeritat és la xifra definitiva de dèficit de la Generalitat de l’any 2008. Si els pressupostos preveien un dèficit de 469,5 milions, el dèficit real ha estat deu vegades superior, 4.862 M€. Una part d’aquest dèficit es deu a la reducció d’impostos, però una altra part, uns 1.300 M€, es deu a la disbauxa de despesa del tripartit. I per al 2009, anem pel mateix camí que el 2008.

􀀵 CiU denuncia que el Govern presenta un pla d’estalvi en el qual no es preveu disminuir ni un sol cèntim en alts càrrecs, personal eventual i de confiança. I no només això, sinó que a més a més, el mateix dia que s’anuncia el pla, al DOGC hi apareixen nous nomenaments d’alts càrrecs.

􀀵 Cal recordar que els alts càrrecs han passat de 149 l’any 2003 a 242 aquest 2009. De la mateixa manera, el personal eventual ha crescut de 227 persones durant l’últim govern de CiU a 323 a l’actualitat.

􀀵 En aquest sentit, cal denunciar que el pla d’austeritat no afecta tampoc al forat negre que són les empreses públiques, que s’emporten el 30% del Pressupost de la Generalitat i que en els darrers cinc anys han augmentat la plantilla en 10.000 noves persones, en les quals no hi ha ni metges, mestres ni mossos.

􀀵 A nivell global, cal tornar a denunciar que el personal de la Generalitat i del seu sector públic empresarial ha passat de 140.000 persones l’any 2003 a 219.000 persones l’any 2009. És a dir, 79.000 persones més, de les quals només 39.000 són metges, mossos i mestres.

􀀵 Entre l’any 2008 i el 2009, la partida de despesa de personal ha crescut un 11,4%. De fet, la despesa de personal de la Generalitat ha passat de tenir un pes en el pressupost total consolidat del 22,4% el 2006 al 25,6% l’any 2009. Això vol dir que de cada 100 € que gastarà el sector públic de la Generalitat, més de 25 € aniran a pagar sous.

􀀵 CiU posa de manifest que en pla d’estalvi tampoc no es fa cap menció per reduir les
indemnitzacions, les dietes, el blindatge de contractes, les despeses en publicitat, etc.

􀀵 De la mateixa manera, tampoc no es fa cap esment a una reducció dels informes encarregats a empreses externes, un concepte pel qual durant l’any 2007 el tripartit es va gastar 31 milions d’euros, amb nombrosos exemples d’informes inútils, informes copiats, informes encarregats a persones properes al tripartit, etc.

􀀵 Sobre aquesta qüestió, cal recordar que fa un any, el President de la Generalitat es va comprometre a fer una auditoria sobre els informes externs de menys de 12.000 euros després de la disbauxa que havia detectat CiU. Un any després, encara no en sabem res.

􀀵 CiU també critica que l’acord de Govern anunciat per Castells dimarts encara no s’ha publicatal DOGC i ja se n’han fet com a mínim tres esborranys.

􀀵 CiU, en el ple del Parlament de la setmana vinent, defensarà una moció amb mesures reals per impulsar l’austeritat del Govern, per tal que aquesta no es quedi només en paraules com ha passat fins ara. La moció, entre d’altres aspectes, estableix una reducció dels alts càrrecs fins a un màxim de 200 persones i una reducció d’un 20% del personal eventual existent.

Convergència Solidària

El perquè de la campanya Convergència Solidària

Conscients del context de crisi econòmica en què estem immersos, des de Convergència estem treballant per a aportar solucions que ens ajudin a sortir d’aquesta situació i, també, per a introduir canvis estructurals que puguin prevenir-ne de futures. Com sabeu, estem explicant arreu del territori la diagnosi de la situació, segons el nostre parer, i quines són les respostes que nosaltres podem donar per afrontar-la amb les màximes garanties possibles.
Sigui com sigui, la crisi no afecta tothom per igual. Per conèixer de primera mà la magnitud de la crisi i el seu cost social, el passat mes de novembre Convergència va constituir la Taula Social davant la Crisi, amb la voluntat d’establir un diàleg amb les entitats que es dediquen al suport a les persones en risc d’exclusió social. Aquestes ens adverteixen de l’augment significatiu de demandes d’aliments i altres productes de primera necessitat. Hi ha sectors i persones molt més vulnerables, més indefensos, que pateixen d’una manera especialment intensa. Les associacions del nostre país que tenen per objectiu l’eradicació de la pobresa a casa nostra estan desbordades.

Estic convençut que des de Convergència podem mobilitzar-nos i, en la mesura del possible, col·laborar-hi com una mostra més del nostre compromís amb el progrés social del país i amb cadascuna de les persones que el conformen. Per aquest motiu, em prenc la llibertat de demanar la teva implicació en la campanya “Convergència solidària”, amb l’objectiu de recollir aliments bàsics i roba per destinar a les persones més necessitades, que es durà a terme al llarg del mes de juliol.

Superar la crisi és cosa de tots. Ajudar les persones més necessitades també. Com ja vaig dir el passat 16 de març en la meva conferència al Palau de Congressos, si sumem, podem. Si Catalunya suma, pot. Ara hem de sumar per donar un cop de ma als més desvalguts.

Artur Mas
Secretari general de CDC