Punt 3. Contractacions de màxima urgència

Les contractacions de màxima urgència serveixen en l'administració
per cobrir llocs de treball que per una causa imprevisible,es troben
vacants temporalment.

Aquesta és la primera característica important a tenir en compte, la
segona és que com la contractació es produeix sense un procés que
garanteixi la igualtat de mèrits i capacitats, la publicitat etc,
s'ha de donar compte al plenari el més ràpidament possible.

Dit aixó, recordar que a Abrera, s'esta abusant d'aquest procediment.
No pel personal contractat si no per qué ni es comunica amb el mínim
temps possible i per què moltes vegades s'utilitza per cobrir vacances,
maternitats, vacants avisades amb antel.lació.

Aquesta vegada teniem en primer lloc les contractacions del mes de juliol, que cobrien vacances de personal, per tant, a selecció del personal que l’1 de juliol va començar a treballar, es a tramitar, com sempre, abans de la incorporació, per tant, la seva contractació es podia haver notificat en el ple de juliol... i com sempre no es va fer,
I clar, ens vam trobar en el ple, amb notificacions de fa ara gaire be 3 mesos de retard quan alguns fins i tot ja han acabat el contracte.

Per exemple, en el cas del professor de música a l’expedient ja consta una sol•licitud feta pel director de l’escola de data 6 de juliol, i se’l contracta el 1 de setembre amb caràcter urgent... potser se podia fer la contractació d’una altra forma més correcte

També teniem 3 contractes de policies locals per a cobrir vacances del personal, això també és una contractació previsible, no entenem que es faci d’urgència.
Com ja he dit abans, no tenim res en contra sobre el personal contractat, però si que demanem al equip de govern que tingui una miqueta més de previsió en el tema de contractacions i s’utilitzi la via de la urgència per quan realment hem tingut una necessitat urgent e imprevisible ( i aqui no entren ni embarasos ni vacances ect)

I finalment, vam demanar un altre aclariment a les contractacions d’esports deia en la justificació que signa el regidor, que es fan “ en tant que es procedeix a la reestructuració de la plantilla de monitors esportius.... “ La selecció del personal que l’1 de juliol va començar a treballar, es tramita sempre abans de la incorporació, i per tant, la seva contractació es podia haver notificat en el ple de juliol... i com sempre no es va fer,
Clar, ara ens trobem amb notificacions de fa ara gaire be 3 mesos de retard quan alguns fins i tot ja han acabat el contracte.

Respecte al professor de musica ( no diré noms pel tema de la privacitat de dades) a l’expedient ja consta una sol•licitud feta pel director de l’escola de data 6 de juliol, i se’l contracta el 1 de setembre amb caràcter urgent... potser se podia fer la contractació d’una altra forma

Tenim 3 contractes de policies locals per a cobrir vacances del personal, això també és una contractació previsible, no entenem que es faci d’urgència.
No tenim res en contra sobre el personal contractat, però si que demanem al equip de govern que tingui una miqueta més de previsió en el tema de contractacions i s’utilitzi la via de la urgència per quan realment hem tingut una necessitat urgent e imprevisible ( i aqui no entren ni embarasos ni vacances ect)

I ara voldríem un altre aclariment a les contractacions d’esports veiem que la justificació que signa el regidor parla de contractacions dient que es fan “ en tant que es procedeix a la reestructuració de la plantilla de monitors esportius.... “ recordeu que la ultima reestructuració d’esports va ser sonada i caòtica i voliem saber que esta passant, la resposta del Sr Merino va ser que només es tractava
de reestructuracions horàries sol.licitades pel personal
¡¡ esperem que sigui així !!

Punt 2. Cartipas

Dimissió de la Regidora no Adscrita M.Pau Flores

Com ja sabeu el grup d'ADA que es va presentar a les eleccions
municipals en coalició amb ICV ha passat per diferents processos
durant la legislatura

Primer la separació de ICV,la dimissió D'Angel Soler ( anterior cap
de llista), després la separació dels propis regidors integrants del
Grup Municipal i ara un nou capitol...

Punts 1 Aprovació d'actes

Aprovació de les actes de data gener i març del 2009

CIU entenem que, de nou, s’està incomplint la normativa vigent respecte a la aprovació de les actes ja que el Rom en el seu punt Primer deixa clar que en cada ple s’aprovaran les actes de les sessions anterior

I com veieu es va portar a ple l’aprovació de les sessions que van tenir lloc al gener i al març, es a dir, fa 8 i 6 mesos respectivament....

Portem acumulat un retràs molt gran que mai sembla retallar-se

Avui s'inaugura l'Ambulatori de Can Villalba

Si, si ¡¡ Heu llegit bé

Avui s'inaugura l'Ambulatori de Can Villalba

a les 12... no a les 18 com deia la publicitat del PSC, perdó de l'Ajuntament

La passada setmana tots els veins de Can Villalba van rebre a les
nostres busties una invitació per assistir a la inauguració de l'ambulatori
de Can Villalba el dissabte 26 a les 18 h, l'acte contaria amb la presencia
de la Consellera

Aquest ambulatori obre portes 1 any i mig mes tard del que estava previst
( segons el programa electoral del PSC s'inauguraria la primavera del 2008)
com tots sabeu estem a la tardor del 2009.

I ara, amb tot programat, amb els veins avisats, amb tot el "bombo i platillo"
a la Consellera no li va bé l'horari i s'inagurara a les 12
I que fa l'equip de govern ... ¡¡ Canviar l'horari !!

Sembla que els veins no importen.... l'important es encaixar l'horari de la Consellera.

¿no podia l'Ajuntament inaugurar per la tarda amb el veins com estava programat?

Quin cost suposaran els canvis? ho pagara la Conselleria o l'Ajuntament ?

Guardarem el pica pica per les 6 o en farem 2... un per la consellera a les 12 i un altre a les 6

El Gobierno rebajará en 1.100 millones su aportación a los ayuntamientos en 2010

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090925/53790967083/el-gobierno-rebajara-en-1.100-millones-su-aportacion-a-los-ayuntamientos-en-2010-estado-barcelona-ma.html

Los sindicatos temen una guerra en el sector público si arrecian los despidos | Todos los equipos de gobierno se aprestan a reducir servicios de cara al año que viene

JAUME V. AROCA | Barcelona | 25/09/2009 | Actualizada a las 01:12h | Ciudadanos
"De vez en cuando llamo a mis ex alumnos para ver cómo andan las cosas y, de un tiempo a esta parte, casi nunca los encuentro en su despacho. Las secretarias tienen instrucciones de decir que no están. De ese modo evitan a los acreedores". Uno de los mejores especialistas en hacienda local de la universidad catalana describe con esta anécdota la situación financiera en la que se encuentran algunos ayuntamientos catalanes. La mayoría de sus ex alumnos son ahora interventores y secretarios municipales.


Lo peor es que la causa de la ansiedad de sus ex alumnos, la falta de recursos de los ayuntamientos en los que trabajan, no tiende a remitir. Ayer en Madrid, la Comisión nacional de Administración Local pasó la factura de la crisis a los 8.000 municipios españoles. La aportación del Estado para el año que viene a los municipios bajará un 9,2% respecto del actual ejercicio. Unos 1.100 millones de euros menos a los que habrá que añadir una deuda aplazada con el Gobierno de 2.500 millones de euros más. Si en 2009 el Estado les ha transferido 14.600 millones el año que viene les dará sólo 13.300.

"Muchos municipios no van a soportar esta situación " advertía el responsable de hacienda de la Federació de Municipis de Catalunya y alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez que asistió a la reunión de ayer en Madrid.

¿Por qué el Estado recorta precisamente ahora, en el peor momento, sus aportaciones a los municipios? Porque, en primer lugar, la Administración Central les aporta dinero en función de la recaudación de un grupo de impuestos –IRPF, Especiales e IVA–. Si los ingresos han caído consecuentemente han de caer también las aportaciones. De ahí la baja de 1.100 millones.

La segunda es que el Estado hace sus aportaciones por adelantado. Es decir, calcula su asignación a los municipios en función de los ingresos del año anterior. En 2009 los ayuntamientos han cobrado en base a lo que se recaudó en 2008. En 2010 el ministerio de Hacienda pagará en función de lo que ha obtenido en 2009. Al final de cada año se ajustan las cuentas para equilibrar lo que ha pagado con lo que ha recaudado.

El problema es que, ahora, con la crisis, la recaudación baja año tras año y en consecuencia las liquidaciones anuales son negativas para muchos ayuntamientos. Por lo tanto el Estado les reclamará ese dinero. De ahí la deuda, 2.500 millones.

La única medida paliativa en este panorama es que el Gobierno ha decidido aplazar en cuatro años la devolución de esa cantidad. Pero esa solución no resuelve el problema de fondo: las deudas que soportan muchos municipios fruto, en parte, de los desmanes de los últimos años (de ello se hablará mañana en estas mismas páginas) y también de un sistema de financiación obsoleto.

"¿Que vamos a hacer? Pues recortar por todas partes", asegura el presidente de la Associació Catalana de Municipis y alcalde de Martorell, Salvador Esteve. "Vamos a tener que dejar de hacer algunas cosas que hemos asumido estos años y que no nos correspondían".

Recortar servicios significa ineludiblemente despedir a trabajadores. Así de claro. El nuevo target son los laborales –los funcionarios son, por ahora, intocables– y también los empleados temporales de las miles de empresas donde los ayuntamientos han externalizado sus servicios en estos últimos años.

Pero sobre esta cuestión se produce un silencio clamoroso de la propia administración. Para empezar, las estadísticas laborales no reflejan cuántos parados trabajaban en los servicios públicos antes de acabar en la cola del desempleo.

Carlos Villalante, de la federación de Servicios Públicos de UGT, malicia algunas severas reducciones de personal y advierte: "Me temo que los ayuntamientos nos quieren hacer pagar la crisis a los trabajadores. Pero van a toparse con nosotros. Los alcaldes deben saber que no seremos más flexibles con ellos que con las empresas privadas. Los despidos han de justificarse también en el sector público. Si quieren recortar antes tendrán que explicarnos qué recortes hacen por arriba, en los cuadros de dirección donde se han cometido verdaderos abusos. En cada despido exigiremos un plan de viabilidad".

Lo cierto es que muchos alcaldes admiten que, tras recortar en gastos más o menos superfluos, su política de austeridad pasará ineludiblemente por reducir el número de empleados. De hecho este verano los turnos han sido bastante más complicados: nadie pudo contratar sustitutos.

El propio ayuntamiento de Barcelona, cuya situación financiera no es precisamente de las peores entre las haciendas locales catalanas, admite con la boca pequeña que su política de empleo ha cambiado de tercio. Para 2010 sólo prevé ampliar en 250 efectivos el número de agentes de la Guardia Urbana y contratar a los empleados de los nuevos servicios de guarderia. El resto serán bajas. ¿Cuántas? No hay respuesta.

Recortar servicios significa ir a contracorriente porque es justo ahora cuando la demanda se incrementa. Las estimaciones de la Diputación de Barcelona calculan que la demanda se ha incrementado un 20%. En estos años de bonanza, a cuenta de unos abultados ingresos, los ayuntamientos han ampliado su cartera de servicios. Ahora se les vuelven en contra.

Estudios inútiles que costaron 725.000 euros

Por elaborar diez argumentos para fomentar juguetes no sexistas la empresa GPF facturó al Departament d'Acció Social 11.948 euros, en el 2007.
Sale a casi 1.200 euros por argumento –casi, porque el informe se facturó justo por debajo de 12.000 euros para eludir el concurso público–, y la propia Generalitat acaba de concluir que el contenido "no se ajusta al precio". El estudio es uno de los 49 que no han superado la auditoría interna de la Generalitat sobre una muestra de 300, de los 2.961 informes encargados por los departamentos del Govern a empresas externas en el 2007. Esos 49 informes con incidencias costaron 725.000 euros. El informe del interventor general señala que en un 3,3% de los casos el precio no se ajusta al contenido, un 9,6% no son útiles y un 9% se podían hacer con medios propios. Entre los criterios analizados no figura, en cambio, el rigor con el que se elaboraron los estudios. El citado de los juguetes no sexistas, que se hizo con recortes de publicaciones, es un ejemplo de falta de rigor –al respecto informó La Vanguardia–: primero trascendió una versión que señalaba que "una criatura ve una media de (nueve equis) anuncios al día", y en una versión posterior –fue manipulado y se coló un gazapo– se aseguraba que los niños ven 147 horas de televisión semanales –21 horas al día–. Pero la auditoría avala la utilidad del estudio y que lo hiciera una empresa externa. Entre los que no se consideran útiles sí está el dictamen para "diseñar una diada del civismo" (11.832 euros), y uno sobre "consumo consciente de pescado y turismo" (11.950 euros), del que se objeta que pudo hacerse con medios propios. Sí superaron la auditoría estudios sobre asuntos tan exóticos como el diseño de un parchís para una casa de cartón recortable (11.368 euros), el cultivo de la chufa (11.965), el seguimiento de la almeja brillante (27.956) o el murciélago enano (2.328). / S. Hinojosa

La Vanguardia .es
Mes informació a http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090924/53791246663/la-generalitat-descarta-dimisiones-por-los-informes-inutiles-antoni-castells-dolors-camats-jose-mont.html

Divendres Ple Ordinari a les 19H

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 25.09.2009 a les 19.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Actes de les sessions anteriors de data 30.01.09 i 13.03.09
Cartipàs. Renúncia d’un Regidor electe
Contractacions i Nomenaments màxima urgència
Aprovació inicial de l’Ordenança Municipal Reguladora de la Tinença d’Animals.
Modificació de la línia de delimitació entre els termes municipals dels Hostalets de Pierola i d’Abrera.
Aprovació per a la incorporació de l’Ajuntament d’Abrera al patronat de la Fundació Privada Arc de Sant Martí.
Aprovació de CONVENI relatiu entre l’Ajuntament d’Abrera i l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires
Incorporació a l’Associació “INNOBAIX” i aprovació dels Estatuts.
Mocio d'EUA sobre el finançament local
Moció d'EUA demanant la dimissió de la Regidora d'ensenyament
Moció de CIU,ICV,PP,EUA,ERC i ADA demanant la convocatòria del Consell Escolar
Moció de ERC i CIU sobre les consultes populars


Precs i Preguntes

Presidència 'controlava' periodistes

politica.e-noticies.cat/presidencia-controlava-periodistes-32890.html

Va contractar un informe de 27.000 euros per a saber què pensaven articulistes del tripartit

El diputat de CiU Jordi Turull ha denunciat que el Govern va encarregar informes sobre periodistes. Turull ha fet aquestes afirmacions durant la compareixença del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, en comissió al Parlament sobre els polèmics informes encarregats pel tripartit. Castells ha comparegut per a explicar l'auditoria del Govern a la que es va comprometre el juny de 2008.

El portaveu de CiU ha denunciat "la despesa de 27.000 del Departament de la Presidència per un informe consistent en veure quins articulistes i periodistes dels principals diaris del país revelen major o menor afinitat al Tripartit . Amb comentaris de l’estil – llegeixo literal : 'El periodista X – no dic el nom per respecte – fa una valoració positiva dels primers passos del govern, si bé al principi es mostrava escèptic, sembla que de mica en mica la manera del president Montilla el va convencent, però ho expressa amb prudència'".

"O per exemple -ha continuat- d’un altre diu 'menys moderat i més radical es mostra l’escriptor TAL , per ell el Tripartit és la solució fàcil'. "I així sobre molts articulistes dels diaris,amb comentaris molt diguem-ne entre sucosos, ridículs i preocupants així com també valoracions dels propis diaris sobra la seva major o menor afinitat al Tripartit". Castells no ha desmentit les afirmacions del diputat de CiU

Article sobre el finançament de Antoni Subirà publicat a La Vanguardia

Divendres 25 de setembre Ple Ordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 25.09.2009 a les 19.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

1.Actes de les sessions anteriors de data 30.01.09 i 13.03.09
2.Cartipàs. Renúncia d’un Regidor electe
3.Contractacions i Nomenaments màxima urgència
4.Aprovació inicial de l’Ordenança Municipal Reguladora de la Tinença d’Animals.
5.Modificació de la línia de delimitació entre els termes municipals dels Hostalets de Pierola i d’Abrera.
6.Aprovació per a la incorporació de l’Ajuntament d’Abrera al patronat de la Fundació Privada Arc de Sant Martí.
7.Aprovació de CONVENI relatiu entre l’Ajuntament d’Abrera i l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires
8.Incorporació a l’Associació “INNOBAIX” i aprovació dels Estatuts.


Precs i Preguntes

Macias impulsa un nou model de vivendes que permet abaratir els lloguers

El Ple del Congrés aprova la Proposició no de Llei de CiU que planteja una nova fórmula de col·laboració entre el sector públic i el privat

El Ple del Congrés ha aprovat, amb los vots de CiU, PSOE i PNB la Proposició no de Llei del Grup Parlamentari Català (CiU) que planteja un nou model de vivendes que permetrà accedir a lloguers a un preu assequible no superior als 375 euros al mes, mitjançant un sistema de col·laboració entre el sector públic i el privat.

En el debat a la Cambra d’aquesta Proposició de Llei, el Portaveu adjunt de CiU al Congrés i president de la Comissió de Vivenda, Pere Macias, ha expressat la seva satisfacció per l’aprovació d’aquesta iniciativa, que inclou una esmena de modificació del PSOE, que permetrà la implantació d’un nou model de vivendes amb un doble objectiu: complir amb el mandat constitucional de garantir l’accés a una vivenda digna a preus assequibles, a més, del manteniment de l’activitat econòmica i empresarial del sector de l’habitatge.

Macias ha advertit que “actualment, s’acumula un excés de vivendes però a preus alts i, per tant, inaccessibles”. Com alternativa a aquesta situació, el Grup Parlamentari Català proposa un sistema estable de col·laboració públic-privat per la construcció de vivendes destinades al lloguer low cost, sobre sòl lliure, públic o privat, cedit al constructor en règim de concessió per un període mínim de 10 anys, de manera que seria la pròpia constructora la que gestionaria les esmentades vivendes i, a la vegada, una entitat pública garantiria el cobrament de les rendes”.

El diputat preveu que, amb aquest pla, “es podrien facilitar vivendes, d’entre 50 i 90 metres quadrats, als arrendataris a preus que oscil·larien entre 250 i 375 euros mensuals”.

En concret, s’aconsegueix abaratir el preu del lloguer ja que es redueixen els agents que intervenen en aquest procés i, principalment, perquè la construcció d’aquestes noves vivendes es realitzarà sobre sòl cedit, evitant l’adquisició de sòl que encareix el preu final.


Si voleu coneixer exactament la proposta copieu aquest link

http://www.convergencia.org/fitxa_noticies.php?news_ID=19716

¿ Això és just ?

El Congreso rechaza suprimir el Impuesto de Sucesiones a familiares directos

15/09/2009 | La Vanguardia | Política

Madrid. (EFE).- El Congreso de los Diputados ha rechazado hoy una proposición de ley de CiU que pedía la supresión del Impuesto de Sucesiones y Donaciones (que el Estado tiene cedido a las comunidades autónomas) para familiares directos de primer grado.

En la defensa de la proposición, el diputado de CiU Josep Sanchez-Llibre ha calificado este impuesto como "el peaje de la muerte" y de ser la "mordida" que han de pagar los herederos a Hacienda para disponer de los ahorros de sus familiares.

En su opinión, se trata de un impuesto confiscatorio y con una voracidad fiscal insaciable "que fulmina y dinamita a las clases medias y preña a los que malgastan y no ahorran". A favor de la propuesta se ha situado el PP, cuyo diputado Antonio Gallego ha confiado en corregir algunas partes del texto en la tramitación, ya que en su conjunto estaba de acuerdo con la filosofía de CiU.

Gallego ha incidido en que en todas las comunidades en las que gobierna el PP ya no se paga ese impuesto, porque es injusto, confiscatorio, desproporcionado y un abuso para los ciudadanos, a los que les pueden quitar más del 30% de la herencia.

En el mismo sentido se ha mostrado el diputado del PNV Pedro Azpiazu, quien ha abogado por perfeccionar el texto en su tramitación parlamentaria y por llevar a cabo la supresión del Impuesto al igual que se hizo con el de Patrimonio, compensando el Estado a las comunidades autónomas por la pérdida de recaudación.

También Joan Ridao, de ERC, ha apoyado la proposición, aunque no estaba de acuerdo con ella en su conjunto, por coherencia con el Parlamento catalán, que pide que se reforme el Impuesto de Sucesiones de una forma más equitativa y que no perjudique a las clases más desfavorecidas.

Desde CC, José Luis Perestelo se ha mostrado a favor de las propuestas fiscales de CiU que, en esta ocasión, "pretende corregir una injusticia fiscal que castiga a las clases medias y modestas". Ya en contra, el diputado del PSOE José Javier Lasarte ha mostrado su disconformidad con la propuesta de CiU porque no es el mejor momento para suprimir un impuesto, cuando el Gobierno ya ha anunciado su intención de subir algunos.

En su opinión, el Impuesto de Sucesiones en su esencia contribuye a mejorar la distribución de la renta y genera igualdad y equidad social. Desde ICV, Joan Herrera ha criticado el comportamiento de CiU, "que intenta solventar aquí lo que no puede solucionar en el Parlament", y, ha añadido, que "en Cataluña ya hay un consenso para evitar que se elimine este impuesto a las grandes fortunas".

Els barracons escolars

Els barracons s’han doblat des de que governa el tripartit i,encara falten gairebé 11.000 places de llars d’infants per arribar a les 30.000 promeses pel PSC abans del 2008

En 1 minut:

􀂃 Es consoliden els efectes negatius del tripartit en educació: planificació no adequada,improvisació i electoralisme.

􀂃 El tripartit es va comprometre per llei a crear 30.000 noves places de llars d’infants pel 2008. Un any després en falten gairebé 11.000.

􀂃 Amb les places fetes, només es cobreix el creixement vegetatiu. Hi continua havent una plaça per cada tres infants, com el curs 2003-2004.

􀂃 Els barracons s’han doblat des de que governa el tripartit.

􀂃 Girona, Tarragona, Maresme i Vallès Oriental concentren la majoria de mòduls: desequilibri territorial.

􀂃 Des de que governa el tripartit, la construcció de nous centres i les ampliacions s’han mantingut estables mentre els barracons es disparaven.

􀂃 Alhora, amb els anys s’ha invertit la tendència i hi ha hagut més ampliacions que construcció de nous centres.

􀂃 Com que bàsicament només s’ha deixat créixer l’escola pública, no s’ha pogut modificar la distribució desigual d’alumnes immigrants entre pública i concertada.

􀂃 Tot i això, el 80% de les noves places de la concertada han estat ocupades per alumnes immigrants, mentre que a les de la pública, només el 42%.

􀂃 Les places d’estudis professionalitzadors han crescut un 7,1% aquest curs, mentre que l’atur juvenil ha crescut un 102% en un any.

􀂃 La implantació dels ordinadors a l’aula s’ha fet amb improvisació i propaganda més que amb criteris pedagògics.


La dada:

Curs 2003-2004: 527 barracons.
Curs 2009-2010: 1.046 barracons

Les restriccions del professorat marquen l'inici del curs escolar

JORDI CASABELLA
BARCELONA, El Periodico 14 de setembre del 2009

• Educació ha hagut de recol·locar personal al no aconseguir que els ensenyants facin hores extres

• Els centres públics acullen 24.000 alumnes més que fa un any amb gairebé la mateixa plantilla

Després d’uns anys d’alegria en matèria de contractacions, a la primera empresa de Catalunya en volum de personal també li han arribat les retallades. Durant un quinquenni, entre els cursos 2003-2004 i 2008-2009, la plantilla de les escoles i els instituts de la Generalitat, que actualment compta amb gairebé 63.000 ensenyants a peu d’aula, va incorporar 15.347 mestres i professors, una exageració si es compara amb el que va passar durant els 11 anys anteriors, entre el 1992 i el 2003, quan la nòmina va registrar 4.073 ingressos. D’aquí ve que la frenada a l’inici del curs 2009-2010 hagi estat brusca i sobresalti els sindicats: el pressupost només ha permès comptar amb 170 professionals addicionals per ocupar-se de 24.000 alumnes més que ara fa un any. O dit d’una altra manera: un miler d’aules afegides hauran de ser ateses amb una força de treball pràcticament idèntica.

Durant aquells cinc anys de glòria, es va reduir l’horari setmanal de presència de mestres i professors a l’aula, i la feina proporcionada per la Conselleria d’Educació va guanyar en qualitat gràcies a les generoses convocatòries d’oposicions que han permès reduir el percentatge d’interins del 15,4% a l’11%, passant per una cota del 23,9% el 2006. Però cap d’aquestes consideracions ha tingut efecte en el professorat, a qui el conseller Ernest Maragall va demanar mesos enrere que s’arremangués una mica i impartís tres o quatre hores més de classe a la setmana a canvi d’un complement mensual de 300 euros.

MOTOR D’UNA VAGA / La proposta de Maragall no ha prosperat. Els sindicats, irritats amb la política educativa d’un conseller que consideren que no els té gens en compte, es van mobilitzar. Una de les quatre vagues convocades a l’ensenyament públic durant l’últim any i mig es va valer de la proposta d’hores extres com a motor d’arrencada.
La revolta va ser tan gran que va obligar el conseller a fer marxa enrere, per redimensionar-la a la baixa. Tot i així, no hi ha hagut manera de sortir-ne ben parat. L’oposició que ha fet més mal a Maragall no ha estat la dels sindicats, amb qui ja no comptava que el recolzessin quan va llançar la seva idea, embrancats en una constant picabaralla a compte de la llei d’educació de Catalunya que ha aconseguit tirar endavant, sinó la dels directors dels centres.
La secretària general de la federació d’ensenyament de CCOO a Catalunya, Montserrat Ros, ho resumeix així: «Malgrat les pressions rebudes, els directors li van fer saber que no els interessava. Que a l’haver de prescindir d’interins, això comportaria una pèrdua neta de recursos humans, que ja no tornarien a la plantilla estructural del centre. Era una proposta sense futur».

TERÇOS DE JORNADA / Finalment no hi ha hagut voluntaris. O a amb prou feines. Educació espera que hi hagi un percentatge de substitucions d’un terç de jornada que quedin vacants i que es cobreixin a través d’aquesta fórmula per divulgar una xifra presentable. «Entre haver de fer aquestes hores gratis o poder-les cobrar, hi haurà professorat que demanarà ampliar la jornada lectiva», vaticina Ros.
Al llançar la idea, Maragall va apel·lar a la urgència de donar resposta a les necessitats d’escolarització de 15.000 alumnes més que al curs 2008-2009 (al final han estat 24.000 i això malgrat el retrocés d’immigrants). No comptava amb pressupost per contractar els 1.500 ensenyants que necessitava i es va preguntar en veu alta si l’ensenyament públic no havia de tenir en compte que «hi ha una profunda crisi econòmica», sobretot després d’uns anys en què «s’ha contractat professorat per sobre de la demanda» .
Al final, Educació ha optat per «optimitzar els recursos existents». Els sindicats sostenen que a costa de recol·locar professorat destinat als centres amb plans d’innovació lingüística o millora de biblioteques, reduint les aules d’acollida o eliminant desdoblaments a les aules de la FP. O fent una aplicació restrictiva dels criteris amb què es formen les plantilles dels centres. Maragall prefereix dir-ho d’una altra manera: «No hi ha retallades, sinó manteniment de plantilla».