1-4 Cartipas Municipal

Els primers 4 punts de l'ordre del dia feien referència al
cartipás municipal, com conseqüència dels últims canvis
que han tingut algunes formacions

1.Cartipàs. Presa de possessió ERC / AdA

Per part del grup d'Ada, ha pres possessió del lloc que va
deixar vacant el Sr.Angel Soler, el Sr Miguel Carrion i per part
del grup de ERC, el Sr Sergi Santamaria li dona el relleu al
Sr Francesc Camacho.

Com ja vam fer al ple, els hi tornem a donar des d'aqui la
benvinguda i també els hi deseitjem molt bona feina

Cartipàs. Organització del Govern Municipal

Aquest punt de l'ordre del dia, exposava com queden les regidories
com a resultat de la presa de possessio, el passat ple, de dos
nous regidors socialistes.

Sra Montserrat Navarro Caraballo

JOVENTUT
Gestió i dinamització del Casal de Joves
Servei d’Informació Juvenil
Plans de joventut i programa d’activitats per a la joventut
Cooperació amb entitats juvenils: Esplai, Aja, grups musicals, etc.
Foment de l’associacionisme juvenil
Afavorir la inserció laboral dels joves
Vetllar pels interessos dels joves en els programes a desenvolupar per les restants àrees.

BARRIS
Seguiment de les propostes, actuacions i iniciatives que afectin als barris de Ca n’Amat, Can Vilalba, Les Carpes i Santa Maria de Vilalba, Sant Miquel i Can Torres
Administració en col·laboració amb les Associacions dels casals socials dels barris
Interlocució amb les associacions de veïns dels barris

Sr.Antonio Merino Requena

PROMOCIÓ ECONÒMICA
Dinamització econòmica del municipi
Plans de dinamització del comerç local
Foment de la indústria, el comerç i els serveis
Funcionament i dinamització del mercat municipal (Juntament amb Salut i Consum)
Mercat Municipal (en col·laboració amb Salut i Consum)
Mercat setmanal al carrer municipal (en col·laboració amb Salut i Consum)
Funcionament d’altres mercats no sedentaris (Juntament amb Salut i Consum)
Foment del treball i l’ocupació
Foment de l’autoempresa

ESPORTS
Programació i direcció política de les activitats esportives de promoció municipal
Gestió i manteniment de les instal·lacions adscrites a l’àrea
Col·laboració tècnica i econòmica amb les entitats esportives del municipi
Fomentar la creació de clubs i entitats
Fomentar la participació ciutadana en l’activitat esportiva
Programació d’inversions

Altres canvis feien referència a la pressa de la 5 tinença d'alcaldia
per part del Sr. Pasqual, el canvi de denominació de la regidoria de
Serveis Socials ( que pasa a ser Serveis Socials, dones e Igualtat)
i els canvis de regidoria de la Sra Guadalupe Marcos que pasen a ser
els següents:

Sra.Guadalupe Marcos Giménez
ENSENYAMENT
Representar l’Ajuntament als consells escolars
Presidir el Consell Escolar Municipal en defecte de l’Alcaldessa
Manteniment dels edificis escolars de Primària i Educació Infantil
Cooperació amb les AMPAS
Educació d’Adults
Transport escolar
Subvenció de material i activitats
Relacions amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, Diputació , Consell Comarcal, etc.
Gabinet psicopedagògic
Planificació municipal de les necessitats escolars futures
Control de l’escolarització de les etapes obligatòries
Programa d’Educació per a la Salut (compartit amb Sanitat i Consum)
Escola de Música

CULTURA I CIUTADANIA
Festes i celebracions
Fires i mostres
Col·laboració amb les entitats culturals
Fomentar la creació i desenvolupament de les entitats culturals
Biblioteca
Arxiu històric
Exposicions
Normalització lingüística
Incentivar l’activitat cultural dels ciutadans
Divulgar i protegir la tradició cultural del poble
Premi d’Investigació Local
Concursos
Cinema, teatre, música i altres manifestacions culturals
Administració de les instal·lacions adscrites a l’àrea (Sala Municipal, Biblioteca, Casa de Cultura, Escoles Velles etc.)
Centre Polivalent del Rebato

INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
Butlletí Municipal d’Informació
Radio Abrera
Plànols guia
Relacions amb els mitjans de comunicació
Direcció política del protocol municipal
Senyalització informativa
Vitrines d’informació.
Publicacions i edicions municipals
Imatge corporativa de l’Ajuntament
Web municipal (compartit amb Seguretat Ciutadana i Administració)

Confiem que aquests canvis repercuteixin en un millor funcionament


3.Cartipàs. Regidora no adscrita
En aquest punt la Regidora Sra Mari Pau Flores demanava deixar el
grup municipal d'Ada i passar a ser considerada regidora no adcrita
( es a dir, no pertanyen a cap grup)
Aquest fet, és una opció personal de cada regidor, que des d'un punt
de vista legal, és totalment correcte.
CIU només vam voler remarcar en ple, que tots els partits polítics
hauriem de reflexionar, ja que degut als diferents canvis succeits a
Abrera, des de l'inici de la legislatura, ens estem allunyant de la
configuració que la ciutadania va dibuixar amb els seus vots, el mes
de maig del 2007.
Ens vam abstenir per que a banda d'aquesta reflexio, considerem que
en aixo, ni podem estar d'acord ni en contra, ja que com hem dit, es
tracta del reflexe d'una opció personal.

4.Cartipàs. Grups Municipals, regidors/res no adscrits i òrgans de participació
De nou vam optar per l'abstenció, ja que com a conseqüència dels canvis
produïts, la configuració de la representació dels partits en els di-
ferents òrgans municipals canvia ( Consell escolar, Comissió especial de
Comptes, Consell Radio Abrera ect)

Dilluns 29 _ Ple extraordinari Pressupostos

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 29.12.2008 a les 20.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: extraordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Cartipàs. Presa de possessió ERC / AdA
Cartipàs. Organització del Govern Municipal
Cartipàs. Regidora no adscrita
Cartipàs. Grups Municipals, regidors/res no adscrits i òrgans de participació
Compatibilitat de personal laboral
Ratificació de la Concessió de Mercadona
Aprovació provisional de l’ARE
Concertació d’ajut de caixa (crèdit) amb la Diputació de Barcelona
Pressupostos Generals de 2009

CiU considera que el PSC-PSOE s’ha quedat sense cap

En 1 minut:
􀂃 El vot a favor dels pressupostos suposa:
1) La defunció del PSC-PSOE, incapaç de defensar Catalunya.
2) El tripartit s’ha quedat sense cap instrument per negociar un bon finançament.
􀂃 Si hi havia un tema que justificava trencar 30 anys de vot conjunt entre PSC-PSOE i PSOE era aquest.
􀂃 CiU proposava vincular pressupost i finançament perquè els comptes no preveien partida pel nou sistema de cara al 2009, però a més, eren la palanca de pressió per aconseguir un nou finançament.
􀂃 Montilla no s’aplica el seu eslògan (Fets, no paraules). L’advertiment que va fer a Zapatero al seu congrés i la possibilitat de votar en contra dels pressupostos s’ha quedat en no res.
Té 0 credibilitat que digui que el gener es revisaran les relacions si no hi ha finançament.
􀂃 Esperem que mai més ningú no cregui en les amenaces de Montilla i del tripartit.
􀂃 Una esmena del tripartit a una moció de CiU sobre desplegament de l’Estatut demostra que renuncia al termini del 31 de desembre per tancar el finançament.
􀂃 Què farà ERC per garantir que Montilla pacta un bon sistema de finançament?
􀂃 Durant aquesta legislatura, el PSC-PSOE ha votat ja com a mínim 13 vegades contra
Catalunya.
La dada
0 vegades el PSC-PSOE ha votat diferent que el PSOE al Congrés en 30 anys.
􀀵 La decisió del PSC-PSOE presa aquesta setmana de votar favorablement els pressupostos de l’Estat té dues conseqüències clares i negatives. D’una banda, suposa la defunció del PSCPSOE.
La constatació que els socialistes catalans no són res més que la delegació regional del PSOE a Catalunya. No és ja que no siguin un partit diferenciat del PSOE –que no ho ha estat mai sinó que són incapaços d’anteposar els interessos del país –en un moment crucial- als del partit.
L’executiva de dilluns va confirmar que l’últim reducte del partit socialista que mirava pels interessos de Catalunya es va acabar amb Pasqual Maragall. Ara, el PSC-PSOE només mira pel PSOE, pel Govern espanyol i pels plantejaments de Zapatero.
􀀵 ¿L’assoliment d’un nou sistema de finançament no és un dels reptes polítics més importants dels darrers anys del nostre país? ¿Així doncs, la manca de voluntat del Govern Zapatero de tancar d’una vegada un model més just d’acord amb el que fixa l’Estatut no justificava un vot en contra d’uns pressupostos, que a més a més, parteixen d’una anàlisi de la situació econòmica ja totalment obsoleta i que no són vàlids per afrontar la crisi econòmica? ¿No és aquesta una ocasió prou important per trencar 30 anys de vot unitari entre el PSC i el PSOE a Madrid?
􀀵 En segon lloc, el vot favorable dels 25 diputats del PSC-PSOE als comptes de l’Estat (decisius, cal recordar) suposen que el tripartit s’ha quedat sense cap instrument per negociar el finançament, cosa que suposa que Catalunya queda a mercè de l’almoina que estiguin disposats a cedir Solbes i Zapatero.
􀀵 CiU insistia en la necessitat de vincular els pressupostos de l’Estat i finançament per dos motius paral·lels. Un de contingut i l’altre instrumental. Primer perquè si el nou finançament ha d’entrar en vigor el 2009, els pressupostos de l’Estat ho han de preveure, i els comptes que va presentar Solbes i que s’aprovaran demà no ho fan. I segon, perquè el vot dels 25 diputats del
PSC-PSOE davant dels pressupostos era la gran palanca de pressió per forçar el Govern
espanyol a negociar amb el Govern de la Generalitat el nou sistema sense més dilacions. Amb el xec en blanc dels socialistes catalans, Zapatero ja no té cap pressió per enllestir abans de final d’any el nou finançament.
􀀵 És evident que Montilla no era conscient quan va decidir emprar l’eslògan “Fets, no paraules” en les passades eleccions nacionals que a la llarga se li giraria en contra i li cauria a sobre com una llosa.
El cert és que el President de la Generalitat i primer secretari del PSC-PSOE ha aplicat tot el contrari del que deia el seu eslògan preferit. De paraules i de gesticulacions n’hem sentit moltes per part de Montilla, però de fets no n’hem vist cap.
􀀵 Durant la cloenda del congrés del PSC-PSOE, Montilla va advertir a Zapatero dient-li que el PSC-PSOE l’estimava molt, però que estimava més Catalunya. Molts periodistes ho van interpretar com un canvi en l’estratègia socialista, com un fet molt positiu i esperançador i en un avís clar que el PSC-PSOE estava disposat a plantar-se. Fum. Després, alguns socialistes van alimentar la possibilitat que els 25 diputats votessin en contra dels pressupostos si no incloïen el finançament, una realitat que es va encarregar de desmentir Corbacho. Més fum. (Tampoc no cal
oblidar la promesa de Chacón durant la campanya electoral que el PSC-PSOE no votaria Bono com a president del Congrés).
􀀵 Ara, davant la constatació de l’extrema subordinació al PSOE i en un intent de guanyar temps, el PSC-PSOE amenaça en revisar la relació amb el PSOE si Zapatero no compleix el termini de 31 de desembre per tenir el finançament enllestit. Més fum. Si no han aprofitat la gran eina que tenien, que eren els pressupostos, per què haurien de fer alguna cosa a partir de l’1 de gener? Només volen guanyar temps.
􀀵 CiU espera que a partir d’ara, ningú no cregui mai més en les amenaces, advertències i gesticulacions del President Montilla i del seu govern. Que no ningú més cregui que el PSCPSOE és un partit catalanista, al servei del país.
􀀵 CiU destaca que en política la credibilitat és un element essencial. No es pot enganyar la gent amb falses promeses i creant falses expectatives. Primer perquè al final, per molt que vulguis emmascarar la realitat, aquesta s’acaba sabent (en aquest cas, ha arribat el moment de la veritat i s’ha vist quina era l’actitud del PSC-PSOE). I segon perquè aquesta és una de les principals raons que hi hagi desafecció política entre la societat.
􀀵 En aquest sentit, si tenim en compte l’esmena que han presentat el PSC-PSOE, ERC i ICV a la
moció de CiU sobre el desplegament de l’Estatut que es debatrà demà, res fa pensar que les negociacions sobre el finançament es resolguin abans del 31 de desembre de 2008. L’esmena del tripartit ho emplaça tot a partir de l’1 de gener de 2009, cosa que suposa que renuncien novament als terminis establerts.
􀀵 CiU es pregunta què farà ERC per garantir que el Govern negociarà un bon sistema de
finançament tenint en compte que el PSC-PSOE ha renunciat a la gran eina que tenia per fer pressió al Govern espanyol. Com garantirà, en definitiva, ERC que Solbes i Montilla no pactin ara un acord a la baixa, sense complir l’Estatut i que representi només xavalla?
􀀵 Cal insistir que el PSC-PSOE mai en 30 anys de democràcia ha votat diferent del PSOE a Madrid. Els interessos del partit han passat milers de vegades per davant dels interessos de Catalunya. A continuació, detallem 13 cops que el PSC-PSOE ha votat en contra de Catalunya durant aquesta legislatura:
1. En contra de la cessió gratuïta de la Caserna del Bruc a Barcelona per a la construcció d’habitatges de lloguer per a joves i equipaments.
2. En contra del traspàs a la Generalitat de la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.
3. En contra de la supressió del ministeri de l’Habitatge i de l’increment per quatre dels recursos destinats a Catalunya (i a la resta de comunitats autònomes) per aquest àmbit.
4. En contra de destinar ajudes al sector de la pesca i rebaixar la pressió fiscal al sector de l’agricultura.
5. En contra de territorialitzar per comunitats autònomes els recursos recaptats en
l’assignació tributària de l’IRPF destinada a d’altres finalitats d’interès social i a cedir a cada comunitat autònoma un mínim del 50% de recaptació que s’hagi obtingut en les declaracions efectuades en aquell territori.
6. En contra d’establir una circumscripció electoral pròpia per Catalunya (i per a la resta de comunitats autònomes) per a les eleccions europees.
7. En contra de modificar l’actual sistema de repartiment pressupostari dels diners sobrants de l’Organització Comuna de Mercat del vi i cedir la gestió a les comunitats autònomes.
8. En contra que l’Ajuntament de Barcelona pogués negociar amb el ministeri de Defensa destinar la Caserna del Bruc a usos socials per a la ciutat.
9. En contra d’un paquet de dotze mesures destinades a donar suport al sector pesquer.
10. En contra d’un paquet de mesures per incloure en els pressupostos de l’Estat per a la millora del finançament local.
11. A favor d’obligar que es tradueixin al castellà els certificats judicials europeus redactats en català, euskera i gallec.
12. En contra de modificar la llei de l’IRPF perquè es millorés la tributació d’aquest gravamen a les persones que compatibilitzen la percepció d’una pensió de viduïtat amb el treball.
13. En contra que l’Estat assumís el cost de jubilació dels Mossos d’Esquadra als 60 anys per equiparar la seva edat de jubilació a la resta de policies autonòmiques.

CiU rebutja els Pressupostos de la Generalitat per al 2009 perquè no preveuen mesures per mitigar la crisi econòmica i els seus efectes socials

Jordi Turull: “Tot i que ens han acceptat 8 esmenes i hem transaccionat 5 més, algunes importants, res d’això varia l’orientació d’aquests pressupostos que constaten l’engany del Tripartit quan afirmava que eren socials”

Jordi Turull, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, ha afirmat que el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2009 és “el pitjor pressupost que arriba a més a més en el pitjor moment, mentre estem immersos en una profunda crisis econòmica amb greus conseqüències socials per molta gent”. Però malgrat aquesta crisi, el pressupost de la Generalitat “no preveu mesures, en majúscules, per a donar resposta a la crisi econòmica ni tampoc a les conseqüències socials de la mateixa”. A més, CiU considera que els pressupostos són inconsistents, que reflecteixen “una política inversora erràtica i ineficaç, i que descaradament aposta pel desequilibri territorial del nostre país”.

Per tot això, CiU ha mantingut vives fins al darrer tràmit les més de 1800 esmenes al Pressupost que posen de manifest “que hi ha una altre manera d’entendre la situació actual i de copsar el país, una altre manera de fer política, amb més autoexigència, amb més responsabilitat, i amb major sensibilitat i confiança cap a la gent d’aquest país, cap a tota ella, tant pel que fa a les seves necessitats i patiments, com pel que fa a les seves potencialitats i ambicions”. En aquest sentit, Jordi Turull ha explicat que “tot i que ens han acceptat 8 esmenes i hem transaccionat 5 més, algunes importants, per res això varia l’orientació d’aquests pressupostos ”.

Jordi Turull ha afirmat que els números del Govern són “inconsistents”. I és que el diputat nacionalista considera “increïble” que el Tripartit tingui previst en el Pressupost per al 2009, amb més crisis i més gent a l’atur, més recaptació de la renta, més recaptació d’impostos inexistents, menys dèficit i menys beneficiaris de prestacions socials.

A més, es posa en evidència “l’engany del Tripartit quan afirmava que aquests eren uns pressupostos socials”. La federació nacionalista considera que aquests són uns pressupostos que en el terreny social reculen. De fet, l’evolució del pes de les partides socials ha passat del 55% l’any 2003 al 51,6% el 2009. D’altres aspectes que demostren que no es pot parlar d’uns pressupostos socials:

No hi ha Cap increment per ajut a les famílies amb fills de 0 a 3 anys.
Dos terceres parts dels beneficiaris de la llei de la dependència, es quedaran fora.
El programa d’atenció a gent gran amb dependència disminueix un 23%.
La inversió en centres de dia i residència disminueix un 25 %.
Només s’incrementa 1 euro el complement de viudetat i, a més a més, si la persona vídua se’n va a viure amb la família perd tot el complement de la pensió.
Les prestacions per manteniment de la llar les baixen de 29 a 20 milions.
Les prestacions per a les no contributives baixen de 52 a 43 milions.
El total dels ajuts previstos a la llei de prestacions socials passen de 108 a 92 milions.
Baixen el número treballadors subvencionables en els centres especials de treball .
Redueixen més d’un 10% les beques i els ajuts a l’estudi.
Els programes destinats a barris i nuclis antics els redueixen un 37%.

Aquestes dades contrasten amb la despesa en contractació de personal que demostra que no són uns pressupostos austers. “No paren de contractar gent i personal de confiança, d’engreixar la màquina administrativa i la despesa prescindible i no parlem aquí ni de metges, ni de policies, ni de mestres, parlem d’amics coneguts i saludats” ha assenyalat el diputat de CiU. Per Turull, aquests pressupostos certifiquen “l’anar fent del govern, o el govern del no decidir res, com si no hi hagués crisis, o no anés per ells, seguint amb les mateixes dinàmiques i plantejaments que en època de bonança”. I és que no hi ha “cap mesura potent ni en la direcció d’augmentar l’activitat productiva de les empreses, ni per fer front de veritat al pitjor efecte de tota crisis, que és l’atur”.



Parlament, 16 de desembre de 2008

La moció demanant la dimisio del Sr Sola

Després de les renúncies del cartipas, entrava la moció del PP demanant la dimisió del Sr Sola. El cert es que a la comissió informativa ens vam sorprendre molt, ja
que canviant l'ordre d'aquest punts els grups de ERC i AdA haguessin estat representats en la seva posició, no va poder ser, tot i que amb la majoria absoluta del PSC el " lloc de treball" del SR Sola no perillava.
CIU vam recolzar la moció, i vam votar a favor, la nostra opinió i els nostres
arguments van ser els següents:

El passat mes de maig, al Ple ordinari, es va procedir a l’acomiadament d’un treballador de l’Ajuntament. Tota la oposició vam estar en contra d’aquest acomiadament, però la majoria absoluta del PSC el va dur a terme,i com ja es va argumentar va ser una acte venjatiu, contra una persona que havia expressat unes opinions polítiques contràries a l’equip de govern, que tot el procés d’acomiadament era erroni i que quedava pendent saber com estaven els expedients d’altres treballadors acusats per l’Ajuntament sobre el mateix fet.
En la seva intervenció les paraules del regidor Sr. Solà van ser: “estic bastant sorprès, és curiós, molt curiós. Primera, estan barrejant demagògicament, expressament, o potser per ignorància, un procediment administratiu i un procediment penal”.
Es a dir, ens va mig acusar a tota la oposició o d’ignorant, o de desconeixement.
Pero ara tenim un jutge, no influenciat políticament, i sense cap tipo de predisposició sobre el tema que ha dictat sentència.
I La decisió final del jutge del Jutjat Social número 33 de Barcelona diu: "declaro improcedent l'acomiadament decretat en data 18 de juny de 2008 (i notificat el dia següent), en concórrer un defecte transcendent en l'expedient disciplinari previ a l'acomiadament, i condemno a l'entitat demandada, en aquest cas estem parlant de l’Ajuntament d’Abrera, a la readmissió de l'actor, i a l'abonament dels salaris de tramitació meritats des de l'acomiadament
Per tant, Sr Sola, fins aquí nomes es demostra que qui ha tingut desconeixement o per manca d’informació o per mal assessorament, ha estat vostè com a regidor responsable dels recursos humans

Per una altra banda tenim les despeses que any darrera d’any es van pagar per suposats assessoraments legals a l’Ajuntament i diem suposats, no per que dubtem que assessorin a la Sra alcaldessa i el consistori, si no per què dubtem que a les desfetes que provoquen s’els si pugui anomenar assessorament.
El passat mes de maig del 2008 el nostre grup ja va preguntar per aquestes despeses jurídiques i la resposta va ser la següent
any 2005: 44.172,82 €,
any 2006: 26.943,21 €
any 2007: 34.662,94 €.
Molts diners Sra alcaldessa per jugar, per tant o canviem d’assessors o ens ho mirem millor no creu?

Més despeses, afegirem a aquest bloc del nostre argumentari ja que hores d’ara,s'ha de sumar d’una banda, els salaris endarrerits dels mesos que aquest treballador ha estat incorrectament acomiadat, I d’altra banda, els salaris d’aquest mesos que per ordre judicial s’el té que reincorporar, però que el nostre grup municipal no en te coneixement de que estigui treballant.
En un altre moment de la seva intervenció el Sr Sola va dir: “i no és acceptable que en una organització, la que sigui, m’és igual que sigui l’Ajuntament, que sigui una empresa, els treballadors (alguns treballadors, no tots), es considerin posseïdors de tots els drets i de cap deure. Tenen una norma i no l’acompleixen i està constituïda com a falta molt greu.”
També és un problema que l’empresari o l’Ajuntament es creïn amb tots els drets i cap deure, com ha estat aquest cas ¿no creu?. Amb una impunitat totals i provocant la indefensió dels treballadors

I diem treballadors en plural aposta, no per error.
En David Lopez no és el primer treballador que sent per els micros d’aquest consistori com els seus caps posen en dubte la seva feina, i professionalitat
Per posar-li un exemple, per que no han estat els únics...
Que a passat Sr Sola amb els treballadors acusats del mateix que el Sr Lopez ¿ oblidat?CIU Dubta que ells ho puguin oblidar

Per últim parlem de responsabilitats
L’Ajuntament d’Abrera té inicialment algun tècnic que tèbia dir que això era o no delictiu , per tant primer responsable
L’Ajuntament d’Abrera esta assessorat per un bufette d’advocats que ja hem comentat el que ens va costar el passat any, segon responsable
L’Ajuntament d’Abrera te un regidor assignat a la tasca de recursos humans, tercer responsable
L’Ajuntament d’Abrera té un equip de govern que conjuntament i contra la opinió de tots els grups politics de l’ajuntament va portar aquest procés a terme, quart responsable
L’Ajuntament d’Abrera té una alcaldessa que no esta depurant ni en ella mateixa, ni en els seus regidors, cap tipo de responsabilitat per totes les errades que portem patint des del començament d’aquesta legislatura


Sembla que de nou al nostre poble ningú es fa responsable de les errades.
La majoria del PSC ni va depurar responsabilitats ni va donar explicacions

Transport public assequible i de qualitat

CiU critica l’abusiu encariment del transport públic
i denuncia que la feblesa negociadora del tripartit
amb l’Estat l’acaben pagant els usuaris

En 1 minut:
􀂃 L’encariment del transport públic és abusiu, i més tenint en compte la crisi.
􀂃 El tripartit puja els preus als usuaris per compensar la debilitat negociadora amb l’Estat.
􀂃 L’aportació de l’Estat al contracte-programa que finança el transport públic ha disminuït amb el tripartit.
􀂃 Aquest augment desmesurat de les tarifes pot fer augmentar l’ús del cotxe privat.
􀂃 Cal lamentar que la implantació de la T-Infant es vulgui compensar amb una pujada
desmesurada de la resta de tarifes. El tripartit no creu que sigui una mesura social.
􀂃 Cal lamentar que la T-Infant no sigui realment gratuïta (costarà 35 euros).
􀂃 CiU aposta per la gratuïtat real de la T-Infant i per la seva extensió a tot Catalunya.

La dada
En el contracte-programa 1998-2001, l’aportació de l’Estat va ser d’un 37%. En el contracteprograma 2007-2008, l’aportació de l’Estat és del 24%
􀀵 CiU critica l’abusiu encariment dels preus del transport públic, que un cop més s’incrementen per damunt de l’IPC (la T-10 d’una zona pujarà un 7%), i que demostra la nul·la sensibilitat social del tripartit, precisament en un moment de crisi severa com la que estem patint. La debilitat negociadora i la submissió del tripartit al PSOE a l’hora de negociar l’últim contracteprograma, ara l’hauran de pagar els ciutadans i ciutadanes amb aquest abusiu augment de les tarifes.
􀀵 Cal recordar que el finançament del transport públic es basa en el contracte-programa de l’Autoritat del Transport Metropolità que negocien els Governs de la Generalitat i de l’Estat i a través de les tarifes que paguen els usuaris del servei.
􀀵 En el contracte-programa 1998-2001, negociat pel darrer Govern de CiU, l’aportació de l’Estat va ser del 37%. Per contra, en el contracte programa 2007-2008, negociat pel tripartit, l’aportació de l’Estat és només del 24%. Així, l’aportació de l’Estat ha passat de 380 milions d’euros a 299 milions,i és per això que els usuaris catalans paguem tarifes tan elevades, fins i tot més cares que els usuaris de transport públic de Madrid.
􀀵 CiU alerta que l’augment de les tarifes pot fer incrementar l’ús del cotxe privat. Pujar el preu dels bitllets en excés no és un incentiu perquè els usuaris del transport públic s’incrementin. Tot al contrari, és un element desincentivador. En definitiva, no és normal que si es fa una aposta pel transport públic, no es continguin les pujades anuals dels títols.
􀀵 Igualment, CiU lamenta que el benefici social i ciutadà de la implantació de la nova T-Infant quedi disminuït per aquesta pujada de les tarifes del transport públic. El problema principal és que el tripartit no considera la T-Infant com una mesura social, i per tant, ha decidit carregar el seu cost a la resta d’usuaris amb una pujada que només es pot qualificar d’intolerable, sobretot en els temps de crisi que estem.
􀀵 Cal criticar també que la T-Infant (proposada en el seu dia per Convergència i Unió) no sigui realment gratuïta, tal i com es va acordar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Entitat Metropolitana del Transport (ETM). El contingut de l’acord era clar, i parlava de gratuïtat fins als 12 anys. No es pot fer trampes amb les paraules: gratuït vol dir gratuït, no 35 euros.
􀀵 La decisió que ha pres l’ATM és una decisió de contingut polític que no té res a veure amb informes tècnics. El suposat cost de la T-Infant no es basa en cap estudi seriós. Cobrar per aquest títol demostra que no tenen en compte que els nens de menys de 12 anys no van sols en transport públic, i per tant, no contempla el fet, que reconeix tothom, que provocarà un increment de l’ús del transport públic en els pròxims anys, recuperant així l’hipotètic dèficit.
􀀵 Des de CiU seguirem insistint en la necessitat que la T-Infant sigui completament gratuïta i s’aposta perquè aquesta targeta es pugui ampliar al conjunt del transport públic de tot Catalunya.

Cartipas

Cartipàs. Renúncies de regidors del Grup Municipal d’Esquerra Republicana
Per motius de salut va dimitir el Sr Francesc Camacho, tornem a felicitar-lo
des d'aqui, igual que ho vam fer en el ple, en primer lloc per la feina feta, en segon lloc per la seva forma tan característica de fer treient punta sempre a tots el temes( que trobarem a faltar)i en tercer lloc per la demostració de responsabilitat que ha fet.

Cartipàs. Renúncies de regidors del Grup Municipal d'ADA
També vam tenir la renúncia del Sr Angel Soler, aquest per discrepàncies amb la
coalició per la que es van presentar a les urnes, aixó ens pot passar a tots,
tant dins d'una coalició com en l'entramat d'un únic partit, peró sí que creiem
que tenia que haver vingut al ple per despedir-se, com a mínim dels seus
votants

Punts 2, 3 i 4

2.Ratificació del text modificat dels Estatuts del Consorci de Turisme del Baix Llobregat
El conveni que es portava a aprovació era un texte standart, i no vam tenir
cap objecció en relació al texte dels estatuts, pero si que vam voler aprofitar per demanar a la Sra Alcaldessa que ens fes uns petits aclariment de quines són les persones asignades a representar-nos i quines han estat les accions promovides per aquest consorci del que formem part en relació al nostre poble Abrera

La resposta no va ser clara, s'ens va comunicar que s'havia assistit a les reunions peró no ens van clarificar res més, una llastima, per que segons consta al conveni una de les seves finalitats és la de desenvolupar el sector turístic comarcal, i ens hagues agradat coneixer els objectius en aquest tema.

3.Delimitació entre els termes municipals d’Abrera i Esparreguera
Com en plens anteriors revisarem els límits amb Esparraguera, aquest camí
el representant de la oposició sera Sr Ivan Serrano de EUA

4.Proposició d’acord de EU-IA en relació a l’Oficina Local d’Habitatge
El grup de EUA va presentar aquesta moció al ple, lamentablement el grup del
PSC va impedir la seva aprovació
CIU estava totalment d’acord en la creació d’aquesta oficina, i vam aprofitar per fer un parell de suggerencies o precs, per si quedes aprovada

1. regulació d’uns horaris suficientment amplis per atendre al usuaris
2. accés a la informació i sol.licituts o tramitacions a traves de l’espai web de l’ajuntament per a facilitar una gestio agil i eficàç

1.Cartipàs. Pressa de possessió de dos regidors del Grup Municipal

El ple ordinari de novembre ens ha portat dos nous regidors
del grup del PSC, que vam prendre possessio del càrrec en
el passat ple ordinari, dins el punt de l'ordre num 1 del
ple, per a evitar la pèrdua de la majoria absota del grup
del PSC
Aixo provoca canvis en les regidories, la Sra alcaldessa
a instanscies del nostre grup, va donar al ple les pinzellades
de com es repartirien, avui ja us podem avançar que els
canvis són els següents

1. Sra.Guadalupe Marcos Giménez: Cultura, Comunicació i Ensenyament
2. Sr.Antonio Merino Requena:Promoció Econòmica i Esports
3. Sra.Montserrat Navarro Caraballo: Joventut i Barris

Des de CIU donem volem donar la benvinguda als nous regidors
i desitgem veure millores en aquestes àrees tan importants

CiU critica l’abusiu encariment del transport públic

CiU critica l’abusiu encariment del transport públic i denuncia que la feblesa negociadora del tripartit amb l’Estat l’acaben pagant els usuaris

En 1 minut:
􀂃 L’encariment del transport públic és abusiu, i més tenint en compte la crisi.
􀂃 El tripartit puja els preus als usuaris per compensar la debilitat negociadora amb l’Estat.
􀂃 L’aportació de l’Estat al contracte-programa que finança el transport públic ha disminuït amb
el tripartit.
􀂃 Aquest augment desmesurat de les tarifes pot fer augmentar l’ús del cotxe privat.
􀂃 Cal lamentar que la implantació de la T-Infant es vulgui compensar amb una pujada
desmesurada de la resta de tarifes. El tripartit no creu que sigui una mesura social.
􀂃 Cal lamentar que la T-Infant no sigui realment gratuïta (costarà 35 euros).
􀂃 CiU aposta per la gratuïtat real de la T-Infant i per la seva extensió a tot Catalunya.

La dada
En el contracte-programa 1998-2001, l’aportació de l’Estat va ser d’un 37%. En el contracteprograma 2007-2008, l’aportació de l’Estat és del 24%
􀀵 CiU critica l’abusiu encariment dels preus del transport públic, que un cop més s’incrementen per damunt de l’IPC (la T-10 d’una zona pujarà un 7%), i que demostra la nul·la sensibilitat social del tripartit, precisament en un moment de crisi severa com la que estem patint. La debilitat negociadora i la submissió del tripartit al PSOE a l’hora de negociar l’últim contracteprograma,ara l’hauran de pagar els ciutadans i ciutadanes amb aquest abusiu augment de les tarifes.
􀀵 Cal recordar que el finançament del transport públic es basa en el contracte-programa de l’Autoritat del Transport Metropolità que negocien els Governs de la Generalitat i de l’Estat i a través de les tarifes que paguen els usuaris del servei.
􀀵 En el contracte-programa 1998-2001, negociat pel darrer Govern de CiU, l’aportació de l’Estat va ser del 37%. Per contra, en el contracte programa 2007-2008, negociat pel tripartit, l’aportació de l’Estat és només del 24%. Així, l’aportació de l’Estat ha passat de 380 milions d’euros a 299 milions,i és per això que els usuaris catalans paguem tarifes tan elevades, fins i tot més cares que els usuaris de transport públic de Madrid.
􀀵 CiU alerta que l’augment de les tarifes pot fer incrementar l’ús del cotxe privat. Pujar el preu dels bitllets en excés no és un incentiu perquè els usuaris del transport públic s’incrementin. Tot al contrari, és un element desincentivador. En definitiva, no és normal que si es fa una aposta pel transport públic, no es continguin les pujades anuals dels títols.
􀀵 Igualment, CiU lamenta que el benefici social i ciutadà de la implantació de la nova T-Infant quedi disminuït per aquesta pujada de les tarifes del transport públic. El problema principal és que el tripartit no considera la T-Infant com una mesura social, i per tant, ha decidit carregar el seu cost a la resta d’usuaris amb una pujada que només es pot qualificar d’intolerable, sobretot en els temps de crisi que estem.
􀀵 Cal criticar també que la T-Infant (proposada en el seu dia per Convergència i Unió) no sigui realment gratuïta, tal i com es va acordar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Entitat Metropolitana del Transport (ETM). El contingut de l’acord era clar, i parlava de gratuïtat fins als 12 anys. No es pot fer trampes amb les paraules: gratuït vol dir gratuït, no 35 euros.
􀀵 La decisió que ha pres l’ATM és una decisió de contingut polític que no té res a veure amb informes tècnics. El suposat cost de la T-Infant no es basa en cap estudi seriós. Cobrar per aquest títol demostra que no tenen en compte que els nens de menys de 12 anys no van sols en transport públic, i per tant, no contempla el fet, que reconeix tothom, que provocarà un increment de l’ús del transport públic en els pròxims anys, recuperant així l’hipotètic dèficit.
􀀵 Des de CiU seguirem insistint en la necessitat que la T-Infant sigui completament gratuïta i s’aposta perquè aquesta targeta es pugui ampliar al conjunt del transport públic de tot Catalunya.

Divendres Ple Ordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 28.11.2008 a les 22.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Cartipàs. Pressa de possessió de dos regidors del Grup Municipal Socialista
Ratificació del text modificat dels Estatuts del Consorci de Turisme del Baix Llobregat
Delimitació entre els termes municipals d’Abrera i Esparreguera
Proposició d’acord de EU-IA en relació a l’Oficina Local d’Habitatge
Proposició d’acord de EU-IA suport als treballadors/res afectats/des per EREs
Cartipàs. Renúncies de regidors del Grup Municipal d’Esquerra Republicana


MOCIONS, PRECS I PREGUNTES

Mònica Torre-Marín participa a la primera trobada dels cent primers agents de la Casa Gran

La Casa Gran és un moviment amb vocació majoritària que proposa canvi, amb dos grans objectius: refundar el catalanisme i regenerar la democràcia. Patriotisme, il·lusió i compromís son els valors i les actituds que inspiren aquest projecte, que va llençar Artur Mas en la conferència que va pronunciar el 20 de novembre de 2007 a Barcelona. Els principals eixos de debat i propostes que animen la Casa Gran son una Catalunya plural, global i sostenible, i el dret a decidir del poble català, el motor democràtic que anima el projecte. El 100 primers agents de la Casa Gran difondran el projecte en els seus àmbits de treball i de vida, per acostar el màxim nombre de gent possible al projecte. També treballant amb persones i entitats, en els àmbits territorial i sectorial.

Dia Mundial contra la Violència de Gènere

Un any més, quan celebrem el dia internacional contra la violència de gènere vers les dones, apareixen dades esfereïdores a Europa. Ja sigui per abusos, en l'àmbit familiar, laboral i salarial, amb independència de la categoria social, econòmica o de grup d'edat, fan que reclamem una actitud i resposta contundent a aquesta xacra social que és una assignatura pendent en el model de societat del benestar i progrés del segle XXI.
En nom de la democràcia, la igualtat i la justícia social, hem d'evitar aquesta xacra que ataca tan directament a les dones. I així assolir el dret a ser tractades igualment, a no patir explotació de cap tipus, ni sexual, ni en funció de l'estat civil ni per discriminació laboral ni salarial.

Tota dona té dret a viure en plenitud la seva vida i no estar sotmesa a viure en silenci per un motiu tan injust.

I això és responsabilitat de tothom, fomentant una tasca pedagògica des de l'educació, a les llars i a les escoles, amb la implicació dels mitjans de comunicació i la solidaritat del conjunt de la societat.

A més de lleis, calen recursos i una major coordinació i col·laboració de les diferents administracions per assolir aquest objectiu: eradicar de la nostra societat la violència de gènere contra les dones. Si no disposem d'aquests recursos l'únic que fomentaren seran falses esperances.

Les dones i els homes de Convergència Democràtica de Catalunya manifestem en aquesta jornada internacional contra la violència de gènere el compromís per lluitar a favor de la llibertat, el respecte i la igualtat, i continuarem treballant per eradicar aquesta xacra de la nostra societat

CiU, ERC i ICV denuncien l’engany del PSC i l’incompliment del pacte per a la millora del finançament local

Els alcaldes Lluís Recoder (CiU), Pere Prat (ERC) i Lluís Tejedor (ICV) retreuen al PSC haver trencat la unitat assolida el passat 10 de setembre i emplacen els socialistes a rectificar i votar a favor de les esmenes al Congrés dels Diputats



L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, l’alcalde de Manlleu i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, Pere Prat, i l’alcalde de El Prat de Llobregat i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, Lluís Tejedor, han denunciat avui l’incompliment per part del PSC del pacte assolit el passat 10 de setembre per a la millora del finançament local. En aquest acte, celebrat al Palau de la Generalitat i amb la presència del President de la Generalitat, José Montilla, es va aprovar un document amb una sèrie de mesures per a la millora del finançament dels ajuntaments catalans. Els signants del pacte es comprometien a defensar al Congrés dels Diputats la inclusió als Pressupostos Generals de l’Estat d’un seguit d’esmenes que contenien aquestes propostes. A l’hora de la veritat, CiU, ERC i ICV van recolzar les esmenes però el PSC va votar-hi en contra, trencant la unitat assolida a Catalunya i impedint la seva aprovació.



És en aquest sentit que els representants de CiU, ERC i ICV que van signar l’acord per al finançament local el passat 10 de setembre, han ofert avui una roda de premsa al Col·legi de Periodistes. En ella, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, ha mostrat la seva “decepció” pel fet que “aquella unanimitat del dia 10 hagi durat només un mes i mig”. “Estàvem esperançats i la decepció és més gran encara perquè les esmenes a Madrid han estat rebutjades per un partit que va ser present en l’acte del dia 10”. És per això que l’alcalde de CiU ha fet una crida a rectificar als alcaldes del PSC: “demanem als què han marxat de l’acord unitari que tornin i votin les esmenes”. “Necessitem que els alcaldes del PSC facin pressió, que actuïn com un lobby municipalista dins del seu partit i facin servir la seva força dins del PSOE, perquè encara hi ha temps per a rectificar” ha afegit Recoder.



Per la seva part, Pere Prat, alcalde de Manlleu i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, ha denunciat la situació crítica en la que es troben els municipis catalans per fer front a la crisi i a les noves necessitats socials i en aquest sentit ha assegurat que “estem en pitjor situació que l’any 2001. Hem perdut uns anys de bonança extraordinaris i ara arribem a una situació crítica’. Per aquest motiu, l’alcalde de Manlleu ha afirmat que ‘el municipalisme ha de dir prou!’ i ha reclamat ‘menys compromisos que no es compleixen i més fets concrets’. Prat també a reclamat per als ajuntaments catalans “més flexibilitat per a respondre a les necessitats dels ciutadans” i ha recordat que ‘els ajuntaments són la primera adminsitració amb la qual es troben els ciutadans i no els podem donar resposta’. Finalment, l’alcalde independentista ha fet una crida a la unitat dels partits polítics, ‘hauríem de tenir una sola veu’, ha dit, ‘tot i que hi ha algunes forces que diuen una cosa, però a l’hora de la veritat és desmarquen i en fan una altra cosa’.



Finalment, Lluís Tejedor, alcalde de El Prat de Llobregat, s’ha preguntat “Què pretenia el PSC amb la comèdia que van fer a Catalunya si no estava disposat a defensar les esmenes a Madrid? A qui volen enganyar?”. Per Tejedor, “no calen fotos unitàries si no hi ha actuació a Madrid”. L’alcalde d’ICV considera que el PSC ha actuat amb “incoherència” i “subordinat a una consigna de partit”: “Els alcaldes del PSC han actuat com una corretja de transmissió del Govern de Zapatero oblidant la seva responsabilitat municipal”. Per això, Lluís Tejedor ha emplaçat al PSC a actuar amb coherència i votar a favor de les esmenes, que encara poden aprovar-se.



El document aprovat el passat 10 de setembre i que posteriorment va ser traduït en esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, demanava:



· Un increment de l’aportació als ens locals en els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009.

· Flexibilitat en l’aplicació de la normativa d’Estabilitat Pressupostària, que permeti un major nivell d’endeutament als ajuntaments per tal d’abordar les inversions previstes.

· Avançar als municipis, com a lliurament a compta de la liquidació definitiva, el 98% de les quantitats que es corresponguin a cadascun d’ells en concepte de participació en els tributs de l’Estat per a l’exercici 2009.

· Creació d’un fons destinat a les inversions locals integrat per les quantitats abonades per l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), com a conseqüència de l’obra pública municipal durant l’exercici 2009.







Parlament, 20 de novembre de 2008

El tripartito pagó 12.000 euros por un informe de juguetes copiado de internet

Otro estudio de cuatro páginas sobre un ambientador costó 1.392 euros
Disminuir tamaño del textoAumentar tamaño del texto
Aromas de despilfarro
En 2007, el tripartito gastó más de 31 millones de euros en informes y estudios externos —muchos de ellos encargados a empresas vinculadas a antiguos altos cargos del PSC, ERC e ICV— de dudosa utilidad práctica. Como desveló ABC en el mes de marzo, los informes abarcaban asuntos tan diversos como el Seguimiento de la concha brillante, por el que se pagaron 27.956 euros, el Estudio de las aves esteparias, con un coste de 123.557 euros al año, o el Estudio sobre plantas aromáticas, trufa negra y pasto de los Pirineos, por el que la Generalitat desembolsó 156.400 euros. El Cultivo de la chufa o el Diseño de parchís y puzzle de la casita de cartón recortable también fueron objeto de análisis. -El departamento de Cultura se gastó casi 6.000 euros en una bibliografía selectiva sobre la imaginación... Y así hasta los 31 millones de euros. Además de su dudosa utilidad, los dos informes de los que hoy da cuenta ABC no sólo son de una simplicidad sorprendente, sino que, al menos el de los juguetes sexistas ni siquiera está acabado.

MARÍA JESÚS CAÑIZARES | BARCELONA
¿Cómo funciona un ambientador? El Gobierno tripartito tiene la respuesta, pero para ello tuvo que pagar 1.392 euros por un informe de cuatro páginas encargado a una empresa especializada en sistemas de difusión. Puede sonar a chiste, pero eso es exactamente lo que costó el estudio «Ambientación olorosa de un espacio circular de unos 30 metros cuadrados de superficie abierto en su parte superior», encargado por el departamento de Cultura -dirigido por el independiente, aunque afín a ERC Joan Manuel Tresserras- y elaborado con motivo de la exposición «El escolapio, el retorno del Dios», que tuvo lugar en el Museo de Arqueología de Cataluña entre octubre de 2007 y febrero de 2008.
Este es uno de los 1.583 informes que, el año pasado, encargó a dedo el Gobierno catalán a personal externo a la administración y que ABC desveló. Informes que costaron 31 millones de euros y cuya vacuidad fue denunciada por PP, CiU y Ciutadans. La polémica dio lugar a que el presidente de la Generalitat, José Montilla, se comprometiera a reducir en un 25 por ciento el gasto en un tipo de informes que podrían ser elaborados perfectamente por los cada vez más numerosos funcionarios de la Generalitat -el año próximo rozarán los 180.000-.
Sector público
Sin embargo, los nacionalistas han denunciado que, en los presupuestos de 2009 y en plena crisis económica, el gasto en estudios y trabajos técnicos de todo el sector público ascenderá a 333 millones de euros, un 2,7% más que en 2008. Si bien es cierto que esa partida ha decrecido en las Consejerías, sí ha subido en los presupuestos de las empresas públicas, aunque el Gobierno catalán alega que buena parte de ese gasto corresponde a sociedades dedicadas a las obras públicas o infraestructuras como GISA o Regesa, donde esos informes técnicos son imprescindibles.
Este no es el caso del citado informe, donde se describe y reproduce un «aparato de ambientación eléctrica», bastante parecido al que se compran en los supermercados. Y si por casualidad alguien desconoce el funcionamiento del mismo, se señala que «el olor sale por las ranuras de la parte superior».«El olor (de los ambientadores) sale por las ranuras de la parte superior», se explica en un informeAlgo más caro costó el informe «Campaña juguetes no sexistas», encargado por el Instituto Catalán de la Mujer (organismo dependiente de Acción Social y Ciudadanía, departamento dirigido por ERC), elaborado por Gestión de Programas de Formación, S.L. con un coste de 12.000 euros. Son 18 páginas extraídas de páginas de Internet -www.paideiaescuelalibre.org- o copiadas de otros estudios ya realizados. En algunos casos, la empresa cita la fuente -por ejemplo, el Instituto Municipal de Educación de Barcelona o la web donde se encontró el texto copiado-, pero en otros, ni eso. La página 8 del estudio va encabezada con la frase «fuente: buscar autoría». Y en la página siguiente, prometedora por su alusión al impacto televisivo en los menores, aparece la frase «una criatura en nuestro país ve una media de xx xxxxxxx anuncios al día».
Títulos curiosos
Como se recordará, algunos estudios encargados por el tripartito, por los que se pagaron auténticas fortunas, llevaban títulos tan curiosos como «Seguimiento del escarabajo de las palmeras», «Estudio, factores y manejo del cultivo de la chufa» o «Diseño de parchís y puzzle de la casita de cartón recortable».
Algunos de esos documentos fueron elaborados por empresas en las que trabajan personas vinculadas a PSC, ERC o ICV, como antiguos diputados, asesores o altos cargos. Otro de los motivos de que estos informes hayan trascendido de nuevo es el juicio del ex consejero de Trabajo Ignasi Farreres (UDC), al que se acusa de desviar fondos mediante la adjucación de informes laborales de dudosa utilidad mientras gobernaba CiU. Curiosamente, una de las acusaciones está ejercida por el actual Gobierno catalán.
La defensa de Farreres aportó como prueba precisamente la relación de polémicos informes encargados por el tripartito en esta legislatura.

Notícia del Parlament

CiU denuncia la hipocresia del PSC que reclama més diners per a la Llei de Dependència al Parlament i després vota el contrari a Madrid en els Pressupostos Generals de l’Estat



Cleries creu que l’acord aconseguit avui el Parlament per demanar més recursos a l’Estat “no pot tapar de cap de les maneres la mala gestió del tripartit i, especialment, de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadana”



El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Josep Lluís Cleries, ha denunciat avui la hipocresia del PSC que reclama més diners per a la Llei de Dependència i després els seus 25 diputats voten el contrari a Madrid en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2009. Així ho manifestat després d’anunciar que CiU se suma a l’acord –en base a una moció del PP- perquè el Parlament insti l’Estat a dotar de més recursos la Llei de Dependència. “Donarem suport a la part que demana més recursos per a Catalunya, però també volem fer veure que el PP, que va votar a favor de la Llei de Dependència, amb això ja es veu que no és una llei d’esquerres, està facilitant la hipocresia del partit socialista perquè mentre demana més recursos aquí a Catalunya, a Madrid no els dóna”, ha argumentat. En aquest sentit, Cleries ha criticat que “ara ens demanen que als Pressupostos Generals de l’Estat hi ha d’haver més partides per a la Llei de Dependència i, en canvi, els 25 diputats del PSC voten el contrari a Madrid”.



“Per tant avui assistim a un acte més d’hipocresia del PSC que se suma a aquesta situació de dir que aquesta és una Llei de drets quan és una llei que és un gran frau social perquè aquests drets no s’estan realitzant”, ha lamentat.



El diputat de CiU ha detallat també que “el que constatem és que hi ha milers de persones que s’ha dit que cobren els ajuts de la dependència i no és veritat i això no és culpa de Madrid sinó que és culpa de la Generalitat que està gestionant malament aquesta llei i la seva aplicació a Catalunya”. “I això el tripartit també ho vol tapar amb aquest acord del Parlament”, ha criticat.



Josep Lluís Cleries ha assegurat que “CiU no es cansarà de denunciar que hi ha una situació d’indefensió dels ciutadans i aquest acord del Parlament no pot tapar de cap manera la mala gestió del tripartit i especialment de la conselleria d’Acció Social i Ciutadania” i ha afirmat que “és una vergonya que ens trobem en aquesta situació quan s’ha dit que aquesta era una llei de drets”.



El diputat de CiU ha exposat que “CiU continuarà demanant més recursos per a la Llei de Dependència” i ha recordat que “aquest va ser un dels motius pels quals no vam votar llei dependència a Madrid”. Per això ha afirmat que “continuarem sent coherents i exigirem més recursos per a Catalunya per a les persones amb dependència” però “també exigirem que el Govern de la Generalitat sigui capaç de gestionar bé aquests recursos i donar els serveis a les persones que ho necessiten”.



Cleries ha reclamat al PSC i al Tripartit que “rectifiquin” i que tinguin “capacitat d’autocrítica” perquè “no pot ser que quan la Llei de Dependència no funciona només mirin cap a Madrid; mirin cap a Madrid però també cal que mirin cap a Catalunya perquè tampoc estan fent bé les coses aquí”. Per aquest motiu, ha instat el PSC i els seus diputats de Madrid a què “en els PGE votin el que diu el Parlament de Catalunya”.



També ha reclamat al PSC i al Tripartit “més transparència i menys burocràcia en la gestió de la Llei a Catalunya”, ja que, en la seva opinió, “la Llei té una mal finançament però la gestió del Govern de la Generalitat és nefasta”. Cleries ha recordat que “si fos per CiU hi hauria una millor Llei de Dependència” ja que “CiU va elaborar a Madrid un text alternatiu a la Llei de Dependència que plantejava un millor finançament i sense trepitjar les competències de Catalunya”, ha remarcat.

Parlament, 13 de novembre de 2008

Ple extraordinari i Urgent

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 12.11.2008 a les 22.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: extraordinària i urgent

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Ratificació de la urgència de la convocatòria
Mercat Municipal: Ratificació decrets de modificació
Cartipàs Municipal. Renúncies

4. Taxes municipals

En primer lloc em dir que les taxes estan relacionades i de forma molt important amb el pressupost municipal, ja que és una de les fonts d’ingressos mes destacades del pressupost, dit aixo sorpren, com a mínim que es portin a ple sense una base en la que apojar-se, ja que dels pressupostos municipals de l’any que ve, l'equip de govern amb l'alcaldessa endevant,encara no ens han fet ni 5 centims.

En segon lloc, seria raonable presentar un estudi econòmic i financer de les taxes, la seva motivación a fer aquesta pujada ( sigui quin sigui el import) i quin és el estat actual del cost dels serveis que l’Ajuntament ofereix. Peró aquest informe no es presenta, sino que ens trobem devant d’una pujada lineal sense sometre a estudi cada taxa en particular
Per qué...........

Quines son les previsions de despesa per servei per al proper any?

Tots els serveis tindran el mateix cost que l’any anterior i només s'incremeta en relació al ipc?

S’han tingut en compte que hi ha serveis consolidats, que potser ja no necesiten increment, com el CAM, i altres, ubicats en noves instal.lacions, de les que encara no tenim cost real?

Tot aixó no sembla que quedi previst amb una pujada lineal encara que sigui de 3,5 %

Les tases actuals estan basades en un estudi que tenim fet del 2004,i que potser valdria la pena actualitzar i fer les coses de forma mes curosa, ja que en aquests 4 anys ni la població, ni l’Ajuntament ni la situació econòmica son similars a les del 2004

Ara anem al detall

En relació a l’IBI l'alcaldessa, va dir que no el tornaria a pujar, i els ciutadans ja tenim una pujada del 2% estatal, per tant, estem en contra d’aquesta pujada del 1,5 que afegida al 2 estatal, i al de l’any anterior ens dona una pujada acumulativa en 2 anys de mes del 30%

Pensem que ara no tocava pujar-ho més, que si comparem, aquest 1,5 ara resulta simbolic comparat amb el que ja hem tingut, pero encara que sigui per un 1,5 l'alcaldessa torna a no cumplir una paraula donada al ple del 3 d’abril del present any
"Pleno de data 03.04.08: pg 136: Resposta feta per l'alcaldessa a la formulació feta pel veí José Maria López, després que Joaquin Amador li regalès una camiseta:
Des d'aquí voldria desmentir tots els rumors que corren de que farem la revisió cadastral properament, i fins i tot l'any que ve, és mentida, no farem ni una revisió d'impostos en tota la legislatura, no farem cap més, i tampoc farem una revisió cadastral en aquesta legislatura. Hem fet l'ajust que calia, a principi de legislatura, i a partir d'aquí podem continuar garantint els nostres serveis"


També voliem saber si les tarifes a la escola de musica han tingut en compte l’estudi que tenim pendent de Diputació, doncs ara ja ho sabem,
No, no s'ha tingut en compte el tan esperat estudi, per qué aquest estudi encara
no esta fet.I ara si, vam demanar que la taxa de la escola de música es fes fins al juny fa dos dies i l'alcaldesa no va voler, en el ple de divendres va i aprova una taxa amb duració del curs escolar ( es a dir, ara si, que durara fins al junY )

Vam tornar a demanar que en el Cam la reducció de quota es fes a partir dels 60 anys com a la resta de serveis, i no dels 65
Ens ho van tornar a negar.
¿ per quan es produira el calvi en la edat a bonificar? La Sra regidora d’esport l’any passat va dir que ho tindrien en compte per propers anys i el tema seguéis igual, per tant no podem confiar quan ens diuen que el proper any potser si


Com es pot entendre no vam donar suport a una pujada de taxes com aquesta, sense una base sòlida i quan es repeteixen situacions que en el passat s’ens va dir que es revisarien i que segueixen igual
CIU va votar en contra

3. Modificació de Pressupost

Aquest apartat de l'ordre del dia portava a aprovació una modificació
del pressupost municipal

Aquesta es la 4 modificació del pressupost des del 14 de juliol fins ara... si per que el 14 de juliol i per decret d’alcaldia es va fer la primera modificacio

De la segona i tercera modificació no en sabem res, ja que també estan fetes per
decret d'alcaldia i encara no en tenim cap documentació, ni d'imports ni de partides
afectades

Es a dir, en 3 mesos 4 rectificacions, vam demanar en ple, si era possible que es detalles una miqueta, per sobre, quines havienn estat les causes d’aquestes modificacions Disposem del decret de la primera on es van descomptar 35 mil € a la redaccio del pla urbanistic per a la subvenció dels llibres, pero ens faltaven la resta de dades.

No ens van aclarir gaire cosa més, supusem que ens ho faran arribar per escrit, tal i com vam demanar en un moment de l'argumentari

També vam fer esment al mateix tema pero amb números ja que
hem detectat, es que entre el pressupost inicial i l’actual les despeses en aquest apartat ( el modificat inicialment ) no ha tingut la disminució prevista de 35000 € si no un increment de 145 mil euros,que ens agradaria saber a que corresponen ja que parlem d’un capitol que s’anomena despeses en bens corrents i serveis ¿ quin servei o be ha tingut aquest sobrecost o aquest import no contemplat ? per que 145 mil euros son mes de 24 millions de pessetes

També voliem saber el motiu de que el passat mes de desembre presentesin uns pressupostos que han tingut variacions considerables com per exemple:

El l’apartat d’ingressos del capitol VIII que correspon a actius financiers en el pressupost inicial es parlava de 24 € i ara parlem de 2 millions 153 mil 91i com es lògic volem saber a que correspon exactament aquest increment, per que els actius financers no es solen incrementar d’aquesta forma tan gran per si sols

El capitol VI de despeses en el pressupost inicial era de 4 milions 239mil 280 € i ara es de 6 milions 245 mil 964 € si tenim en compte que aquest capitol fa referencia a les inversions reals volem saber quina inversio no prevista ha tingut aquest cost o quina inversio prevista s’ha disparat en 2 millions d’euros ( que no es el mateix que pesetes)

Respecte la modificació actual entenem que els serveis de cobrament de diputació ens costen 25 mil euros mes del previst i que el romanent de tesoreria cada cop es més petit

No es van aclarir massa les coses amb la resposta de la Sra Alcaldessa
Per contra ens van acusar de mentir, d'enganyar ect, atacs que no donen ni
respostes convicents ni clarifiquen els temes

La feina de la oposició és la de control, i la del govern la de gestio i,
evidentment, si volen ser transparents i democràtics, la d'explicar el per
que d'aquesta gestio.

Aixo no ho van fer, no van aclarir la situació, i en un moment delicat
per el poble i molts dels seus ciutadans

Necessitem que hi hagi molta transparencia en la gestió dels números, i quan
aquesta transparència existeix, un no perd el temps en baralles ni acusacions
si no que respon les preguntes amb arguments.

En aquestes condicions el nostre grup no podia votar a favor d’aquest punt de l’ordre del dia, malauradament tenim la sensació que estem davant d’uns num irreals i allunyats de la nostra realitat actual, amb 4 modificacions en 3 mesos, com si el pressupost municipal no fos una cosa prou seriosa que es pot modificar quan faci falta realment, pero amb una previsio realista i no creiem que aquesta ho sigui

Punt 2 Mercat Municipal

El mercat municipal estava dividit en 3 punts:

1. Adjudicacions de parades

S'adjudicaven 2 parades, una sense cap incidència i una altra amb canvi
d'activitat. L'activitat proposada era la venda de bolleria.

El posicionament del nostre grup va ser tornar a fer esment, de la importància de que tothom estigui assabentat que es possible accedir a una parada al mercat, sense cenyir-se de forma estricta a l’activitat inicialment proposada

En el mix inicial es van proposar unes activitats per a les parades pero per una
reforma posterior en ple, es poden fer canvis sempre que no es superin un % maxims
de variació
Ja que a data d’ahir es va tornar a aprovar un canvi d’activitat, tot i que ja existeixen altres parades de productes semblants, per que encara estem dins els limits marcats

Tot i aixi no vam tenir cap inconvenient en votar favorablement aquest canvi

2. Determinació dels coeficients de les parades

On vam demanar coneixer quin es el coeficient de participació del mercat per part de l’Ajuntament, si es que en tenia, ja que pel que es despren del punt 4.7 del reglament aquest coeficient es el que repercutira a cada concesionari en relació a les despeses generals, i l’ajuntament disposa alla d’uns espais destinats a serveis municipals.
La Sra Alcaldesa va confirma que aquests coeficients no afecten a l'Ajuntament, que
tindra comptadors independents per a les despeses generades per l'us de les instal.lacions del consistori dins el Mercat

3. Renuncia a una concessió

Lamentablement es portava a ple la renúncia de un paradiste a una de les parades concedides de fruita i verdura, CIU lamenta la pèrdua de diversitat que siginifica la renuncia presentada

Punt 1 Aprovació de les actes anteriors

¡¡ Per fi¡¡ Hem conseguit aprovar a 6 de novembre
l'acte del ple del 30 de maig

Despres de 6 mesos.¡¡¡
¡¡ Tota una mostra d'eficàcia administrativa¡¡

i aixo que el rom diu molt claret que:

"A Art. 8:
Debats del Ple
La sessió s’iniciarà amb la declaració d’obertura de l’alcalde, i l’aprovació de l’acta o de les actes de les sessions anteriors, que no caldrà que llegeixi el secretari, atès que ja n’haurà tramès una còpia de l’esborrany a tots els regidors, adjuntada a la convocatòria."

Ple extraordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 06.11.2008 a les 20.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: extraordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Aprovació de les actes de data 30.05.08 i 17.07.08
Mercat Municipal: Adjudicacions i revocacions i determinació dels coeficients de llocs de venda
Modificació de crèdits dels pressupostos generals de 2008
Ordenances Fiscals 2009 (aprovació provisional)

Al Cesar el que és del Cesar

Fa uns dies em vaig fer resó d'una notícia publicada al Periodico
sobre el vehicle del President del Parlament.

Doncs bé, sembla que el Sr Benach ha rectificat i penso que
equivocar-se és humà ( tots ens equivoquem, encara que hi ha qui
es creu per damunt de la veritat ) i que rectificar es de savis,
i per tant, és just que ens fem resó de la rectificació, de la mateixa
forma que vam criticar el que no consideravem correcte

Sigui quin sigui el motiu de la rectificació ( publicitat, premsa,
vots ect) em quedo amb la part bona.

Us penjo aqui la noticia que s'ha publicat avui

Benach renuncia a los extras de su coche aunque dice que los necesita

MARC ANDREU
BARCELONA
Para ser honesta y, además, parecerlo, la mujer del césar puede contradecirse sin rubor. Y además, en época de crisis económica, debe dar ejemplo, reconsiderar decisiones aunque puedan no ser gratuitas y pedir perdón a quienes hubiera podido ofender por no saberse explicar bien. En síntesis, eso fue lo que el presidente del Parlament de Catalunya, el republicano Ernest Benach, escenificó ayer en una extraordinaria comparecencia ante la prensa.
Benach justificó los extras de su renovado coche oficial (un televisor, una mesa de trabajo y un reposapiés) como "oficina móvil" necesaria para su trabajo de "segunda autoridad del país". Pidió "perdón" a "ciudadanos y familias que tienen dificultades económicas" por la polémica desatada al conocerse que su coste ascendía a 9.276,29 euros en un Audi A8 cuyo renting para cuatro años vale globalmente 83.686,36 euros. Y, finalmente, anunció que daba instrucciones de retirar de su vehículo "inmediatamente" los accesorios polémicos, así como de suspender la renovación de los dos Audi A6 de sus vicepresidentes, cuyo renting expira en diciembre.

HONDA CIVIC HÍBRIDO
La inmediatez llegó hasta el extremo de que Benach, tras atender a los periodistas en lo que inicialmente solo debía ser una comparecencia sin preguntas, abandonó el recinto de la Ciutadella en el Honda Civic de motor híbrido de electricidad y gasolina adquirido hace poco por la Cámara catalana como coche de incidencias. Según fuentes parlamentarias, el Audi A8 presidencial fue mandado al taller para desmontar los accesorios.
Tras explicar que la renovación del parque móvil del Parlament fue aprobada por unanimidad de la Mesa el pasado 12 de marzo y defenderla como "correcta y coherente con los esfuerzos de austeridad", Benach dijo desconocer "los detalles" por los cuales los servicios de la Cámara pidieron los extras de su coche. También insinuó que su desmontaje acarreará el reembolso de los 9.276 euros, aunque fuentes parlamentarias eludieron asegurar si toda la operación tendrá coste cero.
Fuentes del sector automovilístico explicaron que, tratándose de un renting, lo lógico sería cambiar el coche por un modelo sin extras. Máxime cuando desinstalar la mesa --que Audi oferta por 2.930 euros-- y el equipo audiovisual con televisores en los reposacabezas --que vale 7.169-- implicaría cambiar parcial o totalmente algún asiento de cuero.
Lo más sencillo de retirar es el reposapiés, que no es el modelo ofertado por Audi por 6.095 euros, sino uno desmontable que no estaba instalado y permanecía en el maletero.
"Fuera el televisor y se acabó el problema", afirmó Benach para dar carpetazo a una polémica en la que se ha encontrado muy solo y que la oposición dio ya ayer muestras de querer ampliar hacia los viajes del presidente y la Mesa de la Cámara.

RESPALDOS Y REPROCHES
Con todo, y salvo un reproche a las críticas que le lanzó el conseller de Interior y líder de ICV, Joan Saura, el presidente del Parlament dijo sentirse bien respaldado. Por su partido --ERC, cuyo secretario general le exigió ayer por la mañana dar explicaciones--, por la Mesa --a la que el viernes se remitió inicialmente en su blog para las explicaciones y que no se reúne hasta hoy-- y por el president José Montilla --con quien habló y que, heredado de Pasqual Maragall, tiene el mismo modelo de coche oficial, también con televisor, que no se ve bien por su mala señal de recepción.
Al poco de dejar Benach el Parlament, los portavoces del PP, Carina Mejías, y CiU, Oriol Pujol, comparecieron para, reprochándole que sus explicaciones llegaban cinco días tarde, pedir la reactivación de la comisión de control de la Cámara a cuenta de los viajes oficiales.

TRANSPARENCIA
Benach, que confirmó que la Mesa ha suspendido, por austeridad ante la crisis, una visita oficial a Australia, afronta ahora acusaciones de poca transparencia en sus viajes. El PP (con dureza) y CiU, pese a tener representantes en la Mesa, denunciaron que el Parlament no les ha facilitado detalles de gastos de viaje que han solicitado.

Segur que hi ha crisis????

Us penjo a sota una notícia que surt avui al Periodico.

Sembla que la crisis nomes afecta als treballadors, autònoms i comerciants i ni tant sols per solidaritat, el nostre govern ( aquells que diuen representar-nos) fa l'esforç de moderar-se

O bé, haurem de pensar que els hi han fet una bona rebaixa en el preu, i abans
de la crisis eren molt més cars

Que cadascun tregui les seves conclusions

Jo, personalment, amb aquestes actuacions nomes puc sentir molta vergonya dels nostres dirigents

Publicat avui al Periodico

El Parlament renueva sus coches oficiales•
Benach gasta 9.000 euros en poner mesa y televisión a su Audi A8

MARC ANDREU
BARCELONA
La mujer del césar no solo debe ser honrada sino parecerlo. Esta máxima debió de recordar ayer el presidente del Parlament, Ernest Benach, cuando, justo el día después de aprobar la Cámara su presupuesto del 2009 con una reducción de gastos del 5,5% por la crisis --incluida la congelación de sueldos a los diputados--, saltó la polémica por el coste de su nuevo coche oficial. Dentro del proceso de renovación de 13 de los 17 vehículos de la flota del Parlament, Benach se ha gastado 9.276,29 euros en poner televisión, reposapiés y escritorio de madera abatible al nuevo Audi A8 FSI Quatro Triptonic por el que, en total y en régimen de renting, la Cámara catalana pagará 83.686,36 euros en cuatro años.
Estas son las cifras que facilitó el Parlament para precisar, sensiblemente a la baja, las que ofreció ayer el diario Abc en la noticia de portada que avanzaba las modificaciones del modelo de serie pedidas por Benach. Fuentes oficiales aclararon a EL PERIÓDICO que el president José Montilla usa el mismo modelo de coche oficial que ya tenía Benach. Y que es también el modelo que usa José Luis Rodríguez Zapatero.

MALA SEÑAL
El Audi A8 de Montilla es el mismo que usó su predecesor Pasqual Maragall, y tiene televisor como el de Benach. El problema es que, por motivos técnicos, la recepción de la señal televisiva del coche del president es muy mala. Algo que Benach ha querido solucionar en el suyo aprovechando la renovación del renting con la casa Audi.
Además de renovar el anterior Audi A8 de Benach, que contaba 290.000 kilómetros, el Parlament acaba de cambiar los 10 Volkswagen Passat que utilizaban los seis grupos parlamentarios, que llevaban un promedio de 182.000 kilómetros recorridos, y los cuatro secretarios de la mesa de la Cámara (238.000 km.). Desde septiembre se usan modelos Audi A6 2.7 TDI 180 Style que cuestan, cada uno, 34.994 euros por un tiempo de cuatro años.
En diciembre se renovarán también los dos Audi A6 que usan los dos vicepresidentes de la Cámara. Sin contabilizar estos dos, la negociación del Parlament con Audi por los 11 coches ya adquiridos vía renting (alquiler con derecho a compra que no suele ejecutarse) supone un ahorro, según fuentes de la Cámara, de 81.022,80 euros sobre el precio de mercado ofertado inicialmente.
Además de estos vehículos, el Parlament es propietario de tres coches más antiguos que usa para distintos servicios. Y ha adquirido hace poco un Honda Civic con motor híbrido de electricidad y gasolina para probar su eficiencia energética.

POLÉMICAS CON SAURA Y TOURIÑO
Precisamente la compra de 14 unidades de este modelo ecológico de Honda por la Conselleria de Interior, que dirige el ecosocialista Joan Saura, causó en septiembre una polémica. El líder de la UGT, Josep Maria Álvarez, criticó que, en plena crisis --que afecta a empresas automovilísticas de Catalunya como Seat y Nissan--, Saura no hiciera "pedagogía" apostando por la industria local.
En Galicia, la reciente compra de un Audi A8 para el presidente Emilio Pérez Touriño (PSOE) por 480.000 euros ha desatado otra polémica.

La llei de la dependència

Ja hem parlat algunes vegades al bloc d'aquesta llei
Divendres passat fins i tot, en Josep Lluis Cleries, diputat al
Parlament ens va donar una xerrada sobre ella

El resum: una llei que no disposa de diners per aplicar-se, peró
que hi ha molta gent que necessita que s'apliqui per qué no disposen
de gaires sortides,tant el malalt com els familiars.

Teniu en els dos blocs de sota unes notícies de El Periodico d'avui,
parlant també d'aquest tema Les he considerat interesants i per aixo
us les recomano llegir

El Periodico - 21/10/2008 - El PSC plantea posponer las ayudas a personas con menor grado de dependencia

EFE
BARCELONA
La portavoz adjunta del PSC en el Parlament, Carme Figueras, ha planteado hoy la posibilidad de que se pospongan las ayudas previstas en la ley de dependencia a los beneficiarios que presenten menor grado de dependencia, teniendo en cuenta las limitaciones de financiación de la propia ley.

Figueras ha propuesto en rueda de prensa "revisar la aplicación" de la ley de dependencia y "reajustar su financiación", ya que "no puede ser que en estos momentos haya un desequilibrio entre el 20% que financia el Estado y el 68% que financia la Generalitat".

"Hay que revisar los mecanismos de financiación de la ley y, probablemente, si estamos hablando de un derecho universal igual que la salud, las pensiones o la educación, tendremos que incluirla en el sistema de financiación de las comunidades autónomas", según Figueras.

Con la limitada financiación actual y con unas previsiones iniciales de posibles beneficiarios de la ley que se han revelado cortas, ha advertido Figueras, habrá que revisar la puesta en práctica de una ley que prevé desarrollarse "entre el 2007 y el 2015".

Debe acordarse en el consejo interterritorial

"Nosotros preferiríamos poder seguir aplicando la ley tal y como está previsto inicialmente, si la financiación es la adecuada. Pero si hay más dependientes de los que se preveía inicialmente, quizá hemos de buscar un término medio", ha afirmado.

Figueras ha planteado que "la prioridad debe ser que llegue la ayuda a todos los grandes dependientes", mientras que en el caso de otros grados de menor dependencia, "si hay que alargar en el tiempo su entrada en garantía de recibir el servicio, pues se alarga".

"Es solo una posibilidad, pero vale la pena que nos lo planteemos", ha agregado.

Esta decisión, en todo caso, "debe acordarse en el seno del consejo interterritorial, porque afecta a todas las comunidades autónomas y al Estado".

El Periodico - 21/10/2008 - EL ESTADO DEL BIENESTAR

Uno de cada dos beneficiarios de la ley de dependencia aún no cobra
• De los 62.474 catalanes que tienen reconocido el derecho a percibir la ayuda solo la reciben 31.161

• La Generalitat admite la lentitud y la atribuye a que se crearon expectativas sin prever el despliegue


NEUS TOMÀS
BARCELONA

Generalitat y Gobierno central se han enzarzado en una polémica a cuenta de la aplicación de la ley de la dependencia pero ninguna de las dos administraciones asume la culpa por haber defraudado las expectativas que provocó el proyecto estrella de José Luis Rodríguez Zapatero. El primero en atacar fue el president, José Montilla, cuando acusó al Ejecutivo central de "no estar a la altura de las circunstancias" por no aportar recursos suficientes. Zapatero no tardó ni 24 horas en replicarle que la Administración central está cumpliendo "estrictamente". Lo cierto es que actualmente hay 62.474 catalanes con derecho a cobrar una ayuda por la ley de la dependencia. De estos, solo la mitad, 31.161, ya han empezado a recibirla.
¿Quién tiene razón? Estas son las preguntas que intentan dar respuesta a cómo se está aplicando la ley.

1. ¿Quién y cuanto paga?
Según los datos del Gobierno catalán, este 2008 la Generalitat destina a la aplicación de la ley 483 millones de euros y calcula que a finales de año el Ejecutivo central le habrá abonado 113 millones. Al tratarse de un modelo de copago, los beneficiarios están contribuyendo en total con 62 millones. Aunque la ley dice que cada parte debe hacerse cargo de un 33%, en realidad ahora la Generalitat asume un 68%, el Estado, un 20% y los usuarios, el 12% restante. O lo que es lo mismo, en el caso de una persona considerada de "gran dependencia" que esté atendida en una residencia cuya plaza implique un coste de 1.800 euros, el usuario paga 500 euros, el Estado 258 y el resto (1.042 euros) lo asume la Administración autonómica.

2. ¿Cuáles son las causas de los retrasos en la aplicación de la ley?
La Generalitat reconoce la lentitud en la aplicación de la ley pero la atribuye a que el Gobierno central no calculó bien la cifra de beneficiarios. Al final son el doble de los previstos y por eso ahora por cada euro que pone el Estado, la Generalitat asume 3,25. Tanto la Administración autonómica como las entidades creen que se despertaron unas expectativas sin que no estuviese diseñada la maquinaria administrativa para llevarlas a la práctica. Por ejemplo, inicialmente no estaban conectadas las redes informáticas y los técnicos de la Generalitat se veían obligados a entregar a Madrid los datos de los beneficiarios en disquetes informáticos.
A ello hay que sumarle las dificultades que tienen muchos ayuntamientos para tramitar el alud de peticiones que reciben. La Generalitat tiene 23 equipos de profesionales destinados realizar las evaluaciones que permitan obtener las ayudas. Estos equipos trabajan en colaboración con los ayuntamientos. Los de más de 20.000 habitantes disponen de grupos de profesionales propios mientras que en el resto esta gestión recae en manos de los consejos comarcales.

3. ¿Los beneficiarios que reúnen las condiciones para cobrar pero todavía no han empezado a recibir la ayuda podrán hacerlo con carácter retroactivo?Las administraciones aseguran que sí. Por lo tanto los 31.313 catalanes que ya han superado el proceso de evaluación y tienen reconocido el derecho a la ayuda pero todavía no han cobrado, cuando lo hagan deberían recibir el dinero atrasado desde el día que entregaron la solicitud.

4. ¿Cuánto están cobrando los beneficiarios?Según los datos oficiales, la media que están recibiendo es de 597 euros al mes. La cuantía varía en función del grado de dependencia. La ley establece que en el caso de las personas con más dificultades la ayuda va de los 811 euros en el caso de la prestación vinculada a un servicio o por atención personal a los 506 cuando un familiar se encarga de los cuidados.

5. ¿Cuál es el perfil mayoritario de las personas con derecho a recibir una ayuda?
La ley no establece un mínimo o máximo de edad para percibir las ayudas y solo plantea unos requisitos especiales para los menores de tres años. Actualmente más de la mitad (un 58%) de los catalanes que tienen reconocido el derecho son mujeres. Las de más de 65 años representan un 82% del total de beneficiarios. La mitad de estos tienen reconocida algún tipo de discapacidad física.

6. ¿Qué pasa si una persona tiene derecho a una plaza en una residencia pero no hay espacio en ningún centro público?Teniendo en cuenta que un 72% de los beneficiarios viven en las comarcas de Barcelona no es fácil acceder a una plaza en una residencia. La Generalitat asegura que, a pesar de la demanda, ningún beneficiario se quedará sin ella porque en el caso de que no se encuentre una plaza en un centro público, la Administración autonómica asumirá el coste de la de una residencia privada.
Las entidades que trabajan habitualmente con personas con problemas de dependencia consideran que es precisamente en las zonas rurales donde la menor cantidad de servicios complica más la aplicación de la ley.

7. ¿Cuáles son las previsiones para el 2009?El Gobierno central ha presupuestado 18 millones de euros para Catalunya (este año eran 39). A esta cifra habrá que sumar una cantidad por cada beneficiario. En los casos de gran dependencia paga, según el nivel, entre 258,75 euros y 1.100. La Generalitat no descarta aprovechar la negociación sobre la financiación para reclamar al Estado un mayor esfuerzo económico en base a que los servicios sociales deben ser similares en todas las comunidades

CiU presenta una esmena a la totalitat

En 1 minut:

Per què CiU presenta una esmena a la totalitat als Pressupostos de l’Estat?
-Perquè no es compleix amb l’Estatut i no incorpora el nou sistema de finançament per a Catalunya.

-Perquè no es compleix amb les inversions que l’Estat ha de fer a Catalunya, segons la DA3a de l’Estatut.

-Perquè no fan front a la crisi econòmica: no s’ajusten a la situació econòmica real, hi ha una continuïtat de despesa, l’estructura del Govern espanyol i de l’administració no s’ajusta a la crisi, i no incorpora el paquet de mesures aprovat pel Congrés a proposta de CiU.

La dada

L’Estat hauria d’aportar 3.004 M€ de més d’inversió a Catalunya per a l’any 2009 si vol complir amb l’Estatut i compensar els incompliments del 2007 i del 2008.

􀀵 CiU ha presentat una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 perquè el Govern espanyol no ha complert cap de les condicions que va fixar la Federació per donar-hi suport:

1. No incorpora el nou sistema de finançament per a Catalunya. El 9 d’agost era la data que fixava l’Estatut perquè es definís el nou sistema de finançament. Després de tres mesos, el Govern espanyol segueix incomplint de manera flagrant una llei orgànica –l’Estatut- i el model continua pendent de definir. Mentre l’executiu de Zapatero no concreti amb Catalunya el nou sistema –que s’ha de basar en l’acord al qual van arribar els partits catalans al Parlament el dia 2d’octubre- i s’incorpori als Pressupostos perquè es pugui començar a aplicar el 2009, CiU no pot donar suport als comptes de l’Estat.


2. No es compleix amb la disposició addicional tercera de l’Estatut referent a les inversions de l’Estat a Catalunya.
Podeu tornar a llegir l’últim post on ho explicavem

3. No són els pressupostos adequats per fer front a la crisi econòmica.



􀂃 El projecte de Pressupostos no s’ajusta a la situació econòmica real de crisi i presenta una perspectives irreals. El Govern espanyol va elaborar els pressupostos quan encara tenia la sensació que la crisi no existia, malgrat que la realitat demostrava tot el contrari. Zapatero ha hagut d’anar actuant desbordat per la realitat. Aquesta manca de perspectiva i d’anticipació queda reflectida en els pressupostos, que no tenen en compte que la prioritat és fer front a la crisi, que no permeten, en definitiva, lluitar-hi.

􀂃 No incorpora el paquet de mesures econòmiques aprovades en el Congrés dels Diputats el 17 de setembre de 2008 a través d’una moció de CiU. La iniciativa emplaçava el Govern espanyol a presentar juntament amb els Pressupostos del 2009:
- Una anàlisi actualitzada de la situació que atravessa l’economia espanyola i de les
previsions del Govern espanyol per al futur immediat.
- Les propostes destinades a afrontar al llarg de la legislatura el nou cicle econòmic
caracteritzat per la caiguda de l’activitat i destrucció de l’ocupació, entre les quals s’havia d’incorporar el paquet de 20 mesures econòmiques presentades per Convergència i Unió.
Els Pressupostos per al 2009 haurien de ser la concreció comptable del primer any del pla d’acció i rellançament de l’economia, tot incorporant les mesures aprovades pel Congrés a proposta de CiU.

􀂃 El pressupost representa una simple continuïtat en la política de despesa, amb l’única excepció de l’augment del pressupost destinat prestacions per desocupació (que demostra més interès per pagar que per fixar les bases perquè hi hagi més ocupats), cosa que indica que la màquina burocràtica de l’Estat sembla aliena al que està passant.

􀂃 L’estructura del Govern espanyol i de l’administració no s’ajusta a la crisi. Caldria una administració més àgil i eficaç, amb una estructura més simplificada i amb unes prioritats clares.
L’executiu sorgit de les eleccions del març i l’estructura administrativa que en penja no
contribueix a millorar l’eficiència. Han augmentat les duplicitats operatives amb les
comunitats autònomes, ha augmentat la confusió entre les funcions i competències de diferents ministeris, s’han creat ministeris façana, etc.

El Govern espanyol torna a incomplir

􀀵 CiU denuncia que per tercer any consecutiu, el Govern espanyol incompleix la disposición addicional tercera de l’Estatut que estableix que “La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys”. Així, des de que està en vigor l’Estatut, el Govern central no ha complert cap vegada estrictament amb aquesta obligación sobre la inversió. Ni el 2007, ni el 2008, ni tampoc aquest any.

􀀵 Si ens fixem en els pressupostos de l’Estat per a l’any 2009, veiem que la inversió real consignada (3.919 milions) és 707 milions inferior a la que hauria de ser per respectar el percentatge establert a l’Estatut. D’aquesta manera, en lloc de representar el 18,72% del PIB, la inversió es queda en el 15,2%. L’any 2007 va ser del 13,9%, i l’any 2008, del 15,1%.

D’acord amb la metodologia per l’aplicació del mandat que incorpora la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut pactada pel departament d’Economia i el ministeri d’Economia, el 16 de setembre de 2007, en el projecte de pressupostos 2009 caldria incorporar-hi:

1. La compensació per la diferència entre la xifra pressupostada inicialment el 2007 i la cifra resultant de l’aplicació de la metodologia acordada entre el departament i el ministeri, que va fixar-se en 827 milions d’euros. Aquesta compensació havia d’efectuar-se en els pressupostos del 2008 i 2009. En els pressupostos del 2008 no hi figura cap compensació i per tant, s’han d’incorporar al 2009.

2. L’execució dels projectes pendents de concreció corresponents a l’any 2008, que pujaven a 779 milions d’euros. (Un acord del consell de ministres del 12/02/2008 va concretar el destí de 518 milions d’euros, els quals majoritàriament no s’han pogut executar durant el 2008 i, per tant, haurien d’incrementar la dotació dels pressupostos 2009).

3. La compensació per les obres pressupostades i no executades al 2007. L’acord
departament d’Economia-ministeri d’Economia indica que si un cop liquidat el pressupost no s’ha assolit, per manca d’execució, el percentatge del PIB establert, es compensarà la desviació en el pressupost següent que s’aprovi. Per tant, en el pressupost de l’any 2009 hi ha d’haver, si s’escau, la part no executada de l’any 2007. La part de la inversió no executada el 2007 no és coneguda públicament. Malgrat això, d’acord amb la metodologia pactada per Solbes i Castells, la Generalitat disposa (o hauria de disposar) des del 30 de juny de 2008 d’una cifra provisional de la mateixa.

8. Liquidació dels pressupostos 2007 i rendició de comptes

Tal i com ens va comentar la Sra. Alcaldesa en la comisió informativa, ara aquest punt de l’ordre del dia no permetia de fer la discusió, si no que a partir d’ara s’obre un proces d’un mes en el que es poden fer al.legacions als resultats presentats per l’ Equip de Govern

Pero sí que en podiem parlar i molt del procediment:

Primer que tot es té que fer la liquidació dels pressupostos abans del 1 de març i s’endona compte al ple

Després es fa la rendició de comptes, abans del 15 de maig, i es porta a la comissio de comptes,s’exposa publicament , torna a la comisio de comptes i s’aprova abans de l’1 d’octubre….

Es a dir el dia 26 de setembre estavem tramitant el que haviem de fer el 1 de març i queda pendent tota la resta del proces ( o el que es el mateix, porten 9 mesos de retard amb els comptes municipals ) i no es poden fer els dos processos alhora

Anecdòtic, per dir-ho d’alguna manera, van resultar aquí la intervencions de la Sra Interventora i la Sra Alcaldessa, a la dreta teniu un link on podreu llegir el que opina un sindicat d’aquest tema.

CIU vam demanar un prec al equip de govern que feia referencia a la exposició pública dels pressupostos, i que era el següent:

L’equip de govern va fer una audiència pública on va presentar els pressupostos de l’any 2008, seria possible fer una altra audiencia pública de rendició de comptes a la ciutadania, explicant el resultat final, i més tenint en compte l’ interés general suscitat principalmente per la pujada del IBI?

El nostre grup pensava que seria una bona manera de demostrar transparencia en els comptes, participació ciutadana i explicació amb números reals ( i no amb previsions com es el cas dels pressupostos), com ja sabeu, van tornar a dir que NO

Un altre NO A LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I A LA TRANSPARÈNCIA

Ara ja no estem al Ple, i ara, ja podem començar a parlar d’uns números aque a groso modo, i a manca d’un repás exhastiu ( que el farem ) d’entrada podem dir que no ens han agradat gens

Us fare 5 cèntims:

A primer cop d’ull veiem que el romanen de tesoreria ( alló que hi ha a la caixa per dir-ho clar) s’ha reduit en 1millon 300 mil euros

Que la previsió de credit inicial de 322 mil euros ( 50 millons de pesetes) ha passat a ser realment de 985 mil euros ( es a dir més de 163 millons de pessetes)

Bé, com veieu hi ha menys diners a caixa i estem més endeutats, no sona gaire bé la veritat.

Que els interesos dels credits ens han costat 159 mil euros ( 26 millons de pessetes)
Que contrariament al que ens va dir algun regidor que no es cobraven dietes veiem dos partides que diuen
Atencions protocolaries i representatives … despesa de 15mil 700 euros ( 2,5 millos de pts) mes 4700 euros en una altra partida que directament s’anomena dietes de carrecs electes
Haurem de veure el desglose per saber exactament a què corresponen

Aixo si, veiem una reducció en la despesa del butlleti municipal que lamentem profundament, i suposem que esta motivada per la manca de seriositat en la seva periodicitat de publicació i no per l’abaratiment de costos .

7. Modificació registral del terreny destinat a Secció d’Educació Secundària (SES) i a Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP)

El grup de CIU vam donar total suport a aquest punt de l'ordre del dia, com ho fariem amb qualsevol acció que permetes agilitzar els tràmits, i fer tant la nova escola com el centre de secundaria, que hores d'ara ja fan falta.

Ho vam fer per responsabilitat política, peró el que sí es cert, es que ens tocava
estirar una miqueta de les orelles a l'equip de govern, ja que les coses, no s'havien fet correctament

I us ho explico ara:

Quan es fa una cessio de terreny a la Generalitat se li ha de fer lliure de càrregues, i l'Ajuntament, l'equip de govern i la Sra Alcaldessa ho haurien de saber.
Per tant:
¿ com es que aquest terreny es va cedir amb la càrrega de manteniment, servei i perillositat ( o no ) d’una estacio transformadora?

Pregunta que va quedar sense resposta...

Aixo provoca que el projecte estigui de nou en el punt 0 ( 1 any y 3 mesos després)
, per que la Generalitat no accepta els terrenys ¿ Qui ha estat el responsable de aquesta perdua de temps?

Una altra pregunta sense resposta.....

Pero a més a més li vam preguntar també
¿ quins plaços es preveuen per als dos centres ¿ de disseny, inici i finalitzacio d’obres?

Aquesta pregunta sí que la va respondre i ens van dir que aquest retras no afectaria a la construcció,i per tant, que els plaços eren els mateixos ( confiem que sigui cert, peró nosaltres dubtem que 1 any i 3 mesos de retras no afectin als plaços inicials )

Aixó, esperem que a més no signifiqui augmentar el numero de barracons en els proxims anys ¿ quan de temps estaran els nens en aquesta situació?

Tot i aixi hi vam donar suport, peró les poques explicacions obtingudes no ens van convencer

6. Mercat Municipal Adjudicació definitiva

En aquest punt de l'ordre del dia vam demanar unes aclaracions sobre
la forma d'adjudicació, ja que ens preocupava que tothom hagues tingut
les mateixes oportunitats

El problema venia donat pel Mix inicial, ja que veiem una adjudicació a un negoci de floristeria on anava una perruqueria, i una perfumeria on anava la parafarmacia, sabiem que s’ajustava a la normativa, amb la modificació que es va fer a l’últim ple, i per tant era legal, pero voldiem saber si s’havia convidat a participar en la licitació a les empreses que a l’inici del procediment es van quedar fora per que l’activitat proposada no s’ajustava al Mix.

Ja ho vam fer en el seu moment, peró des d'aqui tornem a agraïr a l'equip
de govern la informació que va ser detallada.

5. Autoritzacions de personal i compatibilitat escola de musica

Es demanava en aquest punt la compatibilitat als treballadors de l'Escola de Música, ja que la seva feina implica que en molts casos treballen de forma parcial en dos administracións a l'hora. Aixó per llei no es compatible, peró l'alcaldessa aludia a la excepcionalitat de la situacio per a demanar-la

A CIU, tot i que entenem la postura de l’Ajuntament de fer contractes a temps parcials, vam aprofitar per a reclamar-li el maxim de suport, publicitat i mitjans per que algun dia els professors d’aquesta escola tinguin feina per estar contractats a temps complert, i no tinguin que fer aquestes filigranes que normalment repercuteixen en una disminució de la seva qualitat de vida

Dit aixó, no vam tenir cap objecció en votar a favor, aixo sí, com ja es va comentar en la Comisio Informativa pel Sr Camacho ( si no recordo malament ) també vam demanar-li que els treballadors de l’Ajuntament en situació similars ( jornades parcials com els Departaments d’esports, ensenyament o serveis socials) tinguessin també el mateix suport per part del consistori

Malauradament, no vam aconseguir que ens ho confirmessin i ens vam tenir que conformar amb el típic " quan arribi ho mirarem" que no compromet a res.

3. Urbanisme Aprovacio provisional del pla especial de Caravanes

Primer que tot explicar, que en els terrenys que l'Incasol poseeix a Abrera tenen previst fer un aparcament de caravanes ( 827 per se exactes), bé, tenen previst fer, no¡¡¡

Demanen ara els permisos per a una activitat que ja s'esta fent¡¡¡¡

Com es de suposar, el nostre grup esta totalment en contra, per això despres de sentir la exposició vam preguntar el que no enteniem:


1. El propietari del terreny és l’Incasol, per tan suposem que s’els hi fara un tractament com a qualsevol altra empresa o industria particular del poble, ja que si no hem entes malament el que faran en aquest terreny sera una activitat comercial

Entenem per a activitat comercial que en un terreny de la seva propietat, lloguen un espai a particulars per a aparcar les caravanes,i els hi cobraran per aquest servei d’aparcament i guarda, es a dir, treuran un benefici economic, del que no sembla que a Abrera repercuteixi cap profit, ben al contrari

Per que
¿ com quedara el terreny despres d’aquest 10 anys d’explotacio?
¿treu el poble algun benefici a canvi d’aquest aparcament en una zona que fins ara havia conservat el seu caire rustic?
D’altra banda ¿ s’ampliara el cami? ¿ com circularan 2 caravanes en sentits diferents ?

L'equip de govern creu que aquestes caravanes, no provocaran impacte ambiental ni visual mes de 800 caravanes aparcades de cop, CIU considera que sí.

I tot aixo donant per suposat que es faci be la part de desagües, netejes ect que suposem entra dintre dels serveis de les instal.lacions

Ens va dir que era un tema de pais, un favor, una urgencia peró… si parlem de problematiques Abrera en te unes quantes, i els mateixos que li demanen ara el favor, no sembla que li hagin fet costat al municipi per sol.lucionarles ( despres parlarem del cole per exemple )
em de pensar, per tant, que l’equip de govern no en sap de negociar?

A la comisio informativa també s’ens va fer entendre que aquesta activitat ja s’estava executant, esperem que l’Ajuntament apliqui la corresponent multa, ja que si ho han fet no tenien en regla els permisos, i com que ultimament s’han endurit les multes d’aquest consistori contra els particulars que fan obras i no les legalitzen. Suposem que s’els hi donara el mateix tracte

La resposta va ser que no.
La veritat, no s'enten.