Fem - ho bé????

Recordo l’ultim mandat ¿ el recordem junts?

Abrera era una bassa d’oli, “ sin novedad en el frente”…..

com es deia abans.
Corria poca rumorologia i als diaris ( com deia el passat

alcalde ) ni sortir ,es a dir, existia la teoria que les coses

anaven bé si no sortiem als diaris ( ni per bo ni per dolent ).

Es clar¡¡, per mantenir aquesta teoria cal….. no fer res

( ni per bo ni per dolent).

Ara les coses han canviat.

S’estan fent coses, coses que ni s’han meditat, a la brava.

Un altre exemple l'hen viscut aquesta setmana:

L’equip de govern parla als micros i al butlleti de consens…..

i fa les coses per decret¡¡¡

Ahir divendres era l’ultim d’un mes imparell, tocava fer

Ple Ordinari, com ja sabeu no es va fer

Es legal? Si, sempre que existeixin causes justificades
Existeixen causes justificades? no ho sabem, per que els hi hem

demanat i no les han donat.
Es legal? Si, tenen majoria….. de moment
Es un exemple de consens, dialeg i transparencia? NO
Es politicament correcte? NO
Es una mostra de respecte vers als representats de les altres forces

politiques? NO

A banda dels politics, el ple ordinari permet parlar, fer preguntes i

fer sugerencies als ciutadans directament, doncs bé aquest canvi

no se li ha comunicat als ciutadans

Tampoc s'ha dit que per "fomentar" la participació ciutadana el

Ple es fara en dijous , aixi qui vulgui preguntar podra anar direc-

tament a treballar quan surti del Ple, ja que recordem que els

Plens ordinaris son aquells que normalment acaben a les 3 o les

4 del mati

Es legal? NO

El Ple s'hauria de parar a les 12

Pero si l'oposicio demanesim aixo, significaria que les preguntes

"molestes" que els hi fem passarien al seguent ple ordinari, es a dir,

60 dies mes sense coneixer la resposta i aixo si el següent ple no

pases de les 12, per que si no, la historia es repeteix.

L’equip de govern esta decidit a sortir als diaris…. I clar¡¡ la forma

de fer-ho mes rapidament es fent-ho malament

¿ recordeu l’esloguen del PSC Abrera en les pasades eleccions?
¿ a qui se li va acudir?
¿ de qui era la responsabilitat de fer-ho bé?

Pero alguna cosa ha canviat….
La gent cansada de tenir la boca tapada esta parlant…

de forma variada:

anonimament en els blogs

dient el nom en els plens ( recordeu que el van demanar)

manifestant-se

creant associacions i plataformes

i sobre tot, parlant al poble.

Abrera esta viva¡¡¡¡ Sempre ho ha estat¡¡
I ara mateix esta lluitant per poder expressar-se amb llibertat

I senyalar tot allo que no s'esta fent Bé ¡¡¡¡

Transport public ¿ Qüestio d’imatge ?

Acabo de llegir aquest titular en El Periodico, ( http://www.elperiodico.es/)

La Generalitat veta ampliar la edad del transporte gratuito por el coste

1. • El Consell de Treball, Econòmic i Social se une a la petición de aumentar el límite actual de 4 años
2. • Girona ofrece a los niños de hasta 12 años una tarjeta para viajar sin pagar en el bus municipal


Ampliar a los 12 años el límite de edad para viajar gratis en el metro y el bus de Barcelona (ahora solo abarca hasta los cuatro años) no le sale rentable a la Generalitat. Tal y como pasó durante años con el suburbano nocturno el sábado por la noche, finalmente implantado y reconocido como éxito, la Autoritat del Transport Metropolità (ATM) apeló ayer al "alto coste" de la medida para justificar su rechazo a hacerla efectiva.

ALBERT OLLÉS BARCELONA

Bé encara estic sorpresa...

Estem parlant de donar gratuitat en els transports publics als estudiants ( recordem que l'ensenyança es obligatoria al nostre pais fins als 16 anys ), es a dir, encara quedaria un buit de 4 anys, sense parlar que demanant el carnet d'estudiant es podria ampliar als altres ensenyaments ( universitaris, oficis ect)

La veritat, els tres partits que ens “ governen “ portaven referencies al transport public en els seus programes electorals

¿ ja s’han oblidat del que significa la frase “promoure l’us del transport public"?

¿ ja s’han oblidat que amb el transport public es disminueixen els index de contaminacio a la ciutat?

¿ ja s’han oblidat que deien el mateix del bus nocturn i ara han tingut que reconeixer que si era rentable?

Aquí tenim una altra demostracio del que duren les promeses electorals per alguns partits

LA "NOVA" SITUACIO DEL GOVERN CATALA

Les eleccions del passat diumenge, els resultats, las valoracions internes dels partits, i les conceqüències dels resultats, canvien les regles del joc establertes fins ara, es crea una nova situació que afecta i molt al govern català.

Donem un cop d'ull ràpid:

La feblesa i les crisis del tripartit han estat constants en aquest any i mig:
manca de cohesió,
manca de lideratge
manca d’autoritat del President...
Després de les eleccions i amb la sortida de Puigcercós, aquesta feblesa ha augmentat.


El congrés d’ERC pot comportar paràlisi als grans temes que ha d’afrontar el Govern.
Primer a l’espera del que passi, després fruit de com hagi acabat.
Si Montilla creu que no és així, que ho demostri amb fets.

Temes com el finançament o les infraestructures es poden veure afectats per aquesta nova
crisi del Govern, de la mateixa manera que les anterior van afectar al funcionament intern i a la imatge exterior del nostre pais

CiU ha reclamat a Montilla que substitueixi la lògica del poder per la lògica del país per abordar
els temes amb eficàcia,
pensem que la prioritat es el pais i no les cadires¡¡¡¡

La dada:
En el Govern que presideix el Sr Montilla: la majoria parlamentària que li dóna suport s’ha trencat quatre vegades.

És evident que no es pot parlar de cohesió quan el tripartit ha votat ja diversos cops per separat al Parlament, quan no es posa d’acord sobre el quart cinturó (cal recordar que Montilla va dir que es faria i Saura que no formaria part de cap govern que fes aquesta obra), o quan un conseller del Govern assisteix a una manifestació en contra de la línia d’alta tensió, mentre que la part socialista de l’executiu hi està a favor.

La darrera mostra de la falta d’autoritat i lideratge és el fet que Montilla va conèixer el nom del successor de Joan Puigcercós a través de la informació que va oferir un mitjà de comunicació, en la línia del que ja va passar en l’època de govern de Pasqual Maragall.

Amb l'actual situació el President de la Generalitat no pot donar garanties que això no acabi
d’una manera que condicioni la mateixa estratègia del mateix Govern i les converses i
negociacions amb partits que ja no formen part del Govern.

Tot plegat un desgavell.... i entretant el nostre pais parat i a la deriva, esperant que es posin d'acord

Gràcies Abrera

Moltes gràcies a tots aquells veins que han depositat la seva confiança en el nostre projecte i en el nostre candidat, a tots i cada un d'ells gràcies

Podrem treballar millor gràcies a aquests vots que ens heu donat, peró també treballarem i de valent, per a guanyar-nos la confiança de la resta d'electors

Si voleu coneixer exactament quins han estat els resultats

http://www.generales2008.mir.es/99CG/DCG0908900199.htm

Cara a cara Zapatero-Rajoy, un debat amb un clar perdedor:

Catalunya

El segon cara a cara Zapatero-Rajoy va ser calcat al primer. Enmig de les desqualificacions i els atacs entre els dos candidats, el perdedor clar va ser Catalunya. Rajoy va tornar a utilitzar el nostre país i la llengua per aconseguir vots a Espanya, i Zapatero només es va defensar ell i el seu partit, però no Catalunya.

El candidat del PSOE va ser incapaç de sortir en defensa del sistema d’immersió lingüística, i en general de la política lingüística de Catalunya, que simplement pretén preservar la nostra llengua.

La conclusió és clara. PP i PSOE són diferents a Espanya, tenen projectes diferenciats, però pel que fa a Catalunya, són el mateix. Aquí es descriuen deu exemples que ho deixen clar:

1. El PP ha recorregut al TC l’Estatut. El PSOE ha demostrat la seva clara negativa a desenvolupar-lo.

2. El PP va envair les competències de la Generalitat. El PSOE també (llei horaris comercials, dependència, desenvolupament rural, ajudes habitatge...).

3. El PP està en contra de les seleccions nacionals. El PSOE també.

4. El PP està en contra que les institucions catalanes tinguin posició majoritària i determinant en la gestió del Prat. El PSOE també.

5. El PP no va invertir tot el que li tocava a Catalunya. El PSOE tampoc. El Govern espanyol deu a Catalunya 700 M€ com a mínim (dels anys 2007 i 2008).

6. Per al PP, fer arribar el TAV a Catalunya no va ser una prioritat. Pel PSOE tampoc, si no, el TAV no hagués arribat 16 anys després que el fessin arribar a Sevilla.

7. El PP està en contra del retorn dels arxius de Salamanca. El PSOE hi està a favor, però en quatre anys ha estat incapaç de complir plenament la seva pròpia promesa, i ja ha esgotat el termini que fixa la llei. Encara queden tots els arxius de particulars.

8. El PP no va fer res pel català. En època del PSOE, el català no s’ha pogut utilitzar al Congrés, i Bono adverteix que els propers quatre anys, tampoc.

9. El PP s’oposa a la independència de Kosovo. El PSOE també.

10.El PP té Manuel Pizarro i Esperanza Aguirre. El PSOE té José Bono i Magdalena Álvarez.

Després de les darreres enquestes i del debat d’ahir, no hi ha dubte que el vencedor de les eleccions serà el PSOE. El PP ha perdut ja tota possibilitat, ja que només ha estat capaç de convèncer els propis. Per tant, l’objectiu de Catalunya ha de ser frenar els socialistes i evitar que treguin majoria absoluta.

Si el PSOE no queda condicionat després de les eleccions, i això només està capacitat per fer-ho Convergència i Unió, el futur que li espera a Catalunya aquests quatre anys serà ben negatiu. Si el PSOE ha fet el que ha fet aquests quatre anys, tenint una majoria parlamentària justa, cal imaginar-se què farà amb una majoria absoluta o quasi absoluta.

El que està en joc al nostra país és si guanya el catalanisme o guanya l’espanyolisme; si el PSOE pot governar d’esquena o contra dels interessos de Catalunya, o Convergència i Unió té prou força per garantir que el nostre país és respectat.

Tal i com estan les coses, el vot útil a Catalunya és Convergència i Unió:

- Els que vulguin votar una força catalanista, que pensin que dividir el vot entre diferents forces del mateix signe, l’únic que provocarà és un debilitament del país.

- Aquells catalanistes que, descontents o desencisats per la situació del país, vulguin votar en blanc o quedar-se a casa, que pensin que ajudaran a fer més fort el vot espanyolista de PSOE i PP a Espanya, i especialment a donar un excessiu poder a Zapatero.

- Aquells que fa quatre anys van votar el PSOE com un mal menor, per evitar la victòria del PP, ara ja no cal que ho facin, perquè aquest perill no existeix, i per tant, ara és el moment de votar en clau de país, i això és votar per Convergència i Unió.

¿ La història es repeteix ?

Avui es dia 5 de de març

Queden només 3 dies de campanya, han estat molt intensos i necessitem descansar….

A partir de diumenge ho podrem fer….
No gaire per que aquest mes hi ha ple ordinari, pero un parell de dies….
Fan falta, tindrem la tranquilitat que dona el fer la feina bé…

M’aixeco contenta….

El meu partit m’ha respost

L’empresa d’instal.lacio de les banderolas havia fet un nyap…
no van respectar el que ja hi havia penjat ( el concurs de teatre i la Sra Chacon )
Pero ahir ho van arreglar…

Ens vam barrallar, des del poble, des de comarca, des de Barcelona….

No ens agrada aixo¡¡¡ No es el nostre estil¡¡¡¡

Son les 7.30…. he de sortir de casa
Es fa tard
He de sortir amb temps, per que de vegades a la carretera de les carpes es fa cua……
Deixar la nena a permanències
Deixar el nen i a la veina a l’institut

7.45 arribo al poble…
Veig les pancartas…
Estan arreglades
Deixo la nena…. I la veig….

………………..


Que puc dir¡¡¡
NO VULL CREURE EL QUE VEIG¡¡¡¡

Millor dit:
NO VULL CREURE EL QUE PENSO¡¡¡¡

La banderola del devant del local PSC esta feta migues….
UN ALTRE COP????
IGUAL QUE A LES MUNICIPALS ¿????????

Monica…. ¡ NO MALPENSIS¡ …. Deu ser el vent…..
Paso per l’avinguda Generalitat, i cap mes de trencada



Si visques en un poble on el dialeg i el consens fos una realitat…..

Pero no, aixo ja va passar

Fa sis mesos

La història es repeteix

Trencar, amagar, fer callar una opcio no dona mes vots a les altres

¿ quan ho entendran aixo ?

Aixo no es democràcia

Debat a 5 bandes - El debat real per a Catalunya

10 – Dissabte 1 de març de 2008
1. El debat evidencia que el bipartidisme PSOE-PP no serveix a Catalunya i que Duran és l’únic
projecte catalanista per al país, mentre Chacón serà només una diputada més del PSOE

El debat d’ahir a TV3 va evidenciar que el bipartidisme que pretenen imposar PSOE i PP a nivell espanyol perd tot el sentit a Catalunya. La realitat del país és completament diferent i la confrontació esquerra dreta no serveix aquí. I l’element fonamental que trenca aquesta dinàmica és Convergència i Unió, i en concret, el seu candidat, Duran i Lleida, que va demostrar ahir què vol per a Catalunya i com ho vol defensar a Madrid. Està clar, per tant, que Duran hauria de ser present també en el debat Zapatero-Rajoy de dilluns, si no es vol alterar la realitat política de l’Estat.

En aquest sentit, en el debat es van veure polítics amb voltatges diferents. Duran és l’únic que va marcar la diferència, amb un projecte catalanista i en positiu. El candidat de CiU va parlar del que volen escoltar els catalans i va posar de relleu que només si Convergència i Unió és decisiva, Catalunya tindrà veu a Madrid. Per contra, tant Chacón com Nadal simplement es van dedicar a reproduir els argumentaris del PSOE i del PP, no vàlids per a la realitat de Catalunya.

Chacón va gastar bona part del seu temps a atacar el PP, però per contra, va demostrar que els socialistes catalans no tenen resposta per dues preguntes fonamentals que li van plantejar. L’una és quina infraestructura nova ha tirat endavant el Govern Zapatero a Catalunya aquests quatre anys. L’altra és quan el PSC-PSOE ha votat diferent al PSOE durant aquestes vuit legislatures.

Queda clar que l’únic que pot oferir Chacón a partir del 10 de març és quatre anys més de subordinació al PSOE, i per tant, desplaçar els interessos de Catalunya a un espai descaradament secundari. Chacón serà una diputada més del PSOE, mentre Convergència i Unió, amb un grup propi potent, podrà defensar el nostre país i exigir-ne respecte.

Per la seva banda, Dolors Nadal va tornar a evidenciar que el PP representa el paper excèntric i minoritari a la política catalana. Catalunya és només artilleria per al PP per desgastar Zapatero i el PSOE, i pel que sembla, a Nadal ja li sembla bé.

Finalment, cal posar de relleu que la independència d’ERC queda engolida al Senat, on es presenta unida estratègicament als socialistes i a ICV, tot conformant-se amb el paper d’apèndix del PSOE. Així, per exemple, un votant de Barcelona, si vol votar ERC al Senat, acabarà votant en realitat dos senadors del PSC-PSOE i un d’ICV, i el seu suport acabarà engruixint el PSOE. En aquest sentit, i com a mostra d’això, ERC i ICV es van dedicar ahir, una vegada més, a fer la feina bruta dels socialistes.