Blog de Mònica Torre-Marin

Cara a cara Zapatero-Rajoy, un debat amb un clar perdedor:

Catalunya

El segon cara a cara Zapatero-Rajoy va ser calcat al primer. Enmig de les desqualificacions i els atacs entre els dos candidats, el perdedor clar va ser Catalunya. Rajoy va tornar a utilitzar el nostre país i la llengua per aconseguir vots a Espanya, i Zapatero només es va defensar ell i el seu partit, però no Catalunya.

El candidat del PSOE va ser incapaç de sortir en defensa del sistema d’immersió lingüística, i en general de la política lingüística de Catalunya, que simplement pretén preservar la nostra llengua.

La conclusió és clara. PP i PSOE són diferents a Espanya, tenen projectes diferenciats, però pel que fa a Catalunya, són el mateix. Aquí es descriuen deu exemples que ho deixen clar:

1. El PP ha recorregut al TC l’Estatut. El PSOE ha demostrat la seva clara negativa a desenvolupar-lo.

2. El PP va envair les competències de la Generalitat. El PSOE també (llei horaris comercials, dependència, desenvolupament rural, ajudes habitatge...).

3. El PP està en contra de les seleccions nacionals. El PSOE també.

4. El PP està en contra que les institucions catalanes tinguin posició majoritària i determinant en la gestió del Prat. El PSOE també.

5. El PP no va invertir tot el que li tocava a Catalunya. El PSOE tampoc. El Govern espanyol deu a Catalunya 700 M€ com a mínim (dels anys 2007 i 2008).

6. Per al PP, fer arribar el TAV a Catalunya no va ser una prioritat. Pel PSOE tampoc, si no, el TAV no hagués arribat 16 anys després que el fessin arribar a Sevilla.

7. El PP està en contra del retorn dels arxius de Salamanca. El PSOE hi està a favor, però en quatre anys ha estat incapaç de complir plenament la seva pròpia promesa, i ja ha esgotat el termini que fixa la llei. Encara queden tots els arxius de particulars.

8. El PP no va fer res pel català. En època del PSOE, el català no s’ha pogut utilitzar al Congrés, i Bono adverteix que els propers quatre anys, tampoc.

9. El PP s’oposa a la independència de Kosovo. El PSOE també.

10.El PP té Manuel Pizarro i Esperanza Aguirre. El PSOE té José Bono i Magdalena Álvarez.

Després de les darreres enquestes i del debat d’ahir, no hi ha dubte que el vencedor de les eleccions serà el PSOE. El PP ha perdut ja tota possibilitat, ja que només ha estat capaç de convèncer els propis. Per tant, l’objectiu de Catalunya ha de ser frenar els socialistes i evitar que treguin majoria absoluta.

Si el PSOE no queda condicionat després de les eleccions, i això només està capacitat per fer-ho Convergència i Unió, el futur que li espera a Catalunya aquests quatre anys serà ben negatiu. Si el PSOE ha fet el que ha fet aquests quatre anys, tenint una majoria parlamentària justa, cal imaginar-se què farà amb una majoria absoluta o quasi absoluta.

El que està en joc al nostra país és si guanya el catalanisme o guanya l’espanyolisme; si el PSOE pot governar d’esquena o contra dels interessos de Catalunya, o Convergència i Unió té prou força per garantir que el nostre país és respectat.

Tal i com estan les coses, el vot útil a Catalunya és Convergència i Unió:

- Els que vulguin votar una força catalanista, que pensin que dividir el vot entre diferents forces del mateix signe, l’únic que provocarà és un debilitament del país.

- Aquells catalanistes que, descontents o desencisats per la situació del país, vulguin votar en blanc o quedar-se a casa, que pensin que ajudaran a fer més fort el vot espanyolista de PSOE i PP a Espanya, i especialment a donar un excessiu poder a Zapatero.

- Aquells que fa quatre anys van votar el PSOE com un mal menor, per evitar la victòria del PP, ara ja no cal que ho facin, perquè aquest perill no existeix, i per tant, ara és el moment de votar en clau de país, i això és votar per Convergència i Unió.