dimecres, 31 de març del 2010

Punt 1. Contractacions de màxima urgència

Sobta descobrir com després de 4 mesos el primer punt de l'ordre del dia del ple ordinari
fos les contractacions produïdes, ja que correspondria aprovar alguna acta anterior.
Des del ple de novembre no aprovem cap acta, i hem de tenir present en aquest ple
les actes aprovades van ser les del mes de març i maig del 2009, per tant, portem
un retràs considerable en aquest tema.
Respecte a les contractacions no tenim res a dir de les persones contractades, però si
dels tràmits, vam preguntar per quin motiu l'inici la finalització del procediment ( resolució
del decret) es produïa 2 mesos després de l'inici, cosa que no té massa lògica si pensem
que parlem de contractacions de màxima urgència, la resposta com sempre, que intentaran
ser més àgils, i anar més ràpids, però ja ho hem sentit moltes vegades.....

dijous, 25 de març del 2010

Dimenge Caminata ¡¡ Vine a conèixer els espais amenaçats ¡¡

En el marc de la campanya de recollida de signatures que estem duent a terme per demanar una consulta ciutadana sobre la postura de l'Ajuntament d'Abrera


davant la nova autovia de connexió entre l'A-2 i el Quart Cinturó, que amenaça la Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA), la qual protegeix el riu Llobregat al seu pas per Abrera, i la qualitat de vida dels veïns i veïnes del nostre poble, us informem que el diumenge dia 28 de març farem un passeig pels espais afectats per aquesta nova infraestructura.



La sortida es farà a les 10 del matí del Camp de Futbol d'Abrera.



Font: Plataforma en Defensa del Territori i el patrimoni natural d'Abrera

dimarts, 23 de març del 2010

Verdad en TV3


Los que tenemos constancia del control de nuestras palabras en artículos y tertulias de radio (y hemos sido incluidos en listas negras) no nos extrañamos de que a los dirigentes del PSC les haya irritado la entrevista que le hizo Mònica Terribas en TV3. El socialismo catalán soporta muy mal la crítica allí donde gobierna. Lejos quedan sus encendidos cantos al pluralismo y a la función escrutadora de los medios públicos cuando Pujol presidía el Govern de la Generalitat. Curiosamente, en los ayuntamientos donde el PSC tiene mayoría, la plasmación de estos altos principios en los medios de titularidad municipal es perfectamente descriptible.
Este planteamiento tramposo tiene varios corolarios que intoxican la vida periodística hasta lo grotesco: por ejemplo, si un periodista ha desempeñado responsabilidades como jefe de comunicación en la órbita del PSC o de ICV, puede volver al otro lado como un excelente profesional independiente; si el periodista, en cambio, ha trabajado en la órbita de CiU, se le estigmatiza como sospechoso de un crimen terrible. Es lo habitual. Cuando Martí Anglada fue candidato a la presidencia del Col·- legi de Periodistes, los supuestos progresistas recordaron como algo indecoroso que el prestigioso periodista había dirigido los servicios de prensa del Partido Reformista Democrático que impulsó Miquel Roca en 1986. Hay siempre dos raseros. La supuesta superioridad moral de la izquierda produce este festival de sectarismos.

Un país que se dedica a debatir sobre la labor de la entrevistadora en vez de analizar las palabras del presidente es un país que necesita ir al psiquiatra con urgencia. Hablemos, pues, del entrevistado. El problema de Montilla no son las entrevistas incisivas, sino las entrevistas, a secas. ¿Vamos a descubrir, a estas alturas, que elemperador va desnudo? Montilla –y Xavier Sala i Martín ya lo puso en evidencia cuando le entrevistó para La Vanguardia durante la campaña del 2006– no tiene la rapidez, la flexibilidad ni la seguridad en sí mismo que se espera de un líder. La entrevista de Terribas tuvo el gran acierto de mostrarnos a Montilla sin máscara, más allá de la propaganda y el marketing, enfrentado sin red a una realidad que le supera.

Pocas veces la verdad se ha visto tan nítidamente en la pequeña pantalla. Lo extraño es que los asesores de Montilla no calcularan el riesgo. ¿Tan poco le conocen? Hasta en la biografía oficial del president, de reciente aparición, se habla de esto: "Certament, José Montilla, anomenat Guerrillero quan feia política en la clandestinitat, està en una situació d'inferioritat de condicions clamorosa davant una periodista guerrillera com és la directora de la televisió pública catalana".

Terribas cometió un pecado que el PSC no le perdonará nunca: hizo que la indudable falta de liderazgo que lastra a Montilla aflorara en directo, ante la audiencia, con todo su esplendor. Demasiada verdad para gente tan poco acostumbrada a ella.

dilluns, 22 de març del 2010

Divendres Ple Ordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 26.03.2010 a les 19.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Contractacions i Nomenaments pel procediment de màxima urgència

Mercat Municipal: Adjudicació definitiva de Punt de venda.

Aprovació definitiva del Conveni Urbanístic en relació a la implantació del nou Centre Logístic de Mercadona al Polígon Industrial Barcelonès.

Aprovació inicial de l’instrument de planejament general anomenat “34a Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació (PGO) a l’àmbit del Polígon Industrial Barcelonès”.

Aprovació inicial de l’instrument de planejament derivat anomenat “Modificació Puntual A del Pla Parcial del Polígon Industrial Barcelonès 2a fase”

Iniciativa del Grup Municipal d’Esquerra Republicana en relació al Dia Internacional de les Dones

Iniciativa del Grup Municipal del Partit Popular en relació a la Seguretat Ciutadana

Iniciativa del Grup Municipal d’Esquerra Unida en relació als preus màxims i percentatges dels Habitatges de Protecció Oficial.

Iniciativa del Grup Municipal d’ERC en relació al Centre Logístic de Mercadona

Precs i Preguntes

dijous, 18 de març del 2010

Divendres, homenatge a Miguel Hernández

http://www.aabrera.com/html/public/portal?showContent=NOTICIES&content=18750

Aquest divendres, 19 de març, tindrà lloc un homenatge a Miguel Hernández a càrrec del poeta local José Luís García Herrera i el professor de l'Escola de Música d'Abrera Fernando García.


 

L'homenatge, organitzat per l'Ajuntament d'Abrera, la biblioteca i la Fundación Cultural Miguel Hernández, es farà a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura d'Abrera a partir de les 6 de la tarda.

dimecres, 17 de març del 2010

El PSC i la llibertat de premsa

Miguel Ángel Martin, presidente del Institut Metropolità del Taxi entre otros cargos, llama "mal follada" a la directora de TV3 aunque después retira las palabras de su perfil y pide disculpas




http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100317/53897698110/un-cargo-del-psc-de-barcelona-insulta-a-terribas-en-su-facebook.html

Barcelona (Redacción). - La entrevista que realizó la directora de TV3, Mònica Terribas, al presidente de la Generalitat, José Montilla, ha provocado las críticas de algunos militantes, y cargos públicos, del Partit Socialista de Catalunya.

Sin duda, el comentario más polémico ha sido el de Miguel Ángel Martin¸ con diversos cargos en el Ayuntamiento de Barcelona, que en su perfil de Facebook llega a decir que Terribas está "mal follada", además de ser "mala persona", "tendenciosa", y "cínica". En otro apunte, asegura que, si fuera periodista, le daría vergüenza "el tono, el estilo y la actitud" de la directora de TV3.


Después de que diversos medios se hiciesen eco de sus comprometidas descalificaciones , Miguel Ángel Martin asegura, también desde su perfil de Facebook, que "nunca hubiera imaginado la repercusión de un comentario hecho en caliente" de lo que considera "una entrevista fuera de tono". Sin embargo, reconoce "que los términos son incorrectos, machistas, fuera de lugar" y pide disculpas por los insultos.

Martín es presidente del Institut Metropolità del Taxi y conseller del distrito de Nou Barris
 
 
Cargos del PSC critican a Terribas en las redes sociales



Acusan a Mònica Terribas de emplear un tono excesivamente duro en la entrevista que realizó el pasado lunes al president Montilla

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100317/53898703206/cargos-del-psc-critican-a-terribas-en-las-redes-sociales.html

La entrevista que la directora de TV3, Mònica Terribas, realizó el pasado lunes al president de la Generalitat, José Montilla, no ha gustado a varios cargos del PSC. No por el contenido de la misma, ni –desde luego- por las respuestas del mandatario, sino por el tono empleado por la entrevistadora.

Dichos altos cargos de los socialistas catalanes emplearon sus páginas personales de diversas redes sociales –blogs, facebook, twitter- para recriminar a Terribas su actitud.

Así, por ejemplo, Joan Ferran, portavoz adjunto de los socialistas en el Parlament, considera que "a un President de Catalunya - sea quien sea- no se le puede interrumpir constantemente"; mientras que Miguel Ángel Martin López, cargo del PSC en el Ayuntamiento barcelonés, opinó que entrevistas como las de Terribas "solo se producen en este país autodestructivo que es Catalunya".

dimarts, 16 de març del 2010

Las diez plagas del tripartito

El Govern ha tenido que afrontar todos los azotes de la naturaleza pero no ha sabido dar la talla

El pintor inglés John Martin, que se especializó en reproducir escenas bíblicas, tiene un cuadro titulado La séptima plaga de Egipto, en el que refleja la desesperación de una familia ante un cielo desbocado del que cae granizo de agua y fuego. El óleo, que figura en el Museo de Arte de Princeton, se inspira en uno de los castigos que, según el segundo libro del Antiguo Testamento, tuvo que soportar el pueblo egipcio al negarse su faraón a dejar volver a su patria a los esclavos israelitas a fin de poder adorar a Dios. El segundo tripartito catalán ha sido sometido en sus tres años y medio de existencia a toda suerte de desmanes de la naturaleza: sequía, tormentas, vendavales, incendios, nevadas... que casi parecen un castigo de la providencia. Pero en cualquier caso, estas fuerzas desatadas deberían haber servido para poner de manifiesto la capacidad de gestión de un gobierno ante una situación sobrevenida. Sin embargo, la sensación que tienen los ciudadanos es que le ha faltado comunicación, sensibilidad y decisión. Es decir, casi todo. No ha tenido fortuna el Govern ante tanto azote de las inclemencias meteorológicas, pero pocos dudan de que no ha sabido dar la talla.

La pasada semana empezó con una nevada y ha terminado con el enfado generalizado del país. Escuchando a los alcaldes de los municipios gerundenses más afectados afirmar sin tapujos que se han sentido abandonados e impotentes ante el desastre eléctrico, resulta evidente que de nuevo el Ejecutivo catalán ha estado alejado de la realidad. Se diría que los altos cargos sólo se sienten cómodos en el interior del coche oficial, cuando se les paga para que pisen el terreno, se ensucien los zapatos y oigan a los vecinos. No basta con el president girando una rápida visita el martes y fotografiándose con el abrigo puesto en el cuartel de la policía de Platja d'Aro. Y desde luego no es de recibo el discurso del secretario general de Interior, Joan Boada, que se pasa la vida riñendo a los demás sin aceptar responsabilidades propias. Fue él quien minimizó la situación cuando las emisoras de radio denunciaban el caos en la carretera y era él quien debía movilizar los recursos ante una situación excepcional.

El ciudadano está preocupado y en las comarcas gerundenses la indignación es mayúscula. Los alcaldes, sin importar el partido al que representan, se han sentido poco apoyados y están quejosos de la actuación del Govern. Son ellos quienes han tenido que dar la cara, sabiendo que en estas situaciones excepcionales, allí donde no llegan los recursos, al menos debe aparecer el factor humano.

Un país de calidad no es aquel en que nunca falla nada, sino aquel otro cuyos gobernantes son capaces de movilizarse con celeridad y eficacia ante la emergencia. Incluso contra los castigos bíblicos, aunque sólo sea para que los electores no piensen que la plaga son los que van en coche oficial.

dilluns, 15 de març del 2010

Una representació d’Abrera visita el Parlament

Com ja sabeu en Felip Puig en la seva visita al nostre municipi d’ara fa uns dies, es va comprometre a fer una reunió per tal de concretar una mica més els temes sorgits sobre la Planta de Terres Contaminades i la Variant de la C-55.

El dimecres dia 10, ens vam poder reunir amb ell i amb en Josep Rull, que actualment és el portaveu del grup parlamentari de CiU a la Comissió de Política Territorial i de Medi Ambient per parlar sobre aquests temes.

En referència a la Variant de la C-55, els vam exposar la necessitat de revisar el projecte a nivell nacional ja que poden existir altres opcions que no desgarrin tan el nostre territori, ja sabeu que a nivell Generalitat CDC no és contraria al projecte d’aquesta autovia, però el que no és raonable, és a que la suma de totes les infraestructures que es faran disgregui cap territori municipal. Es van comprometre a efectuar les preguntes necessàries per coneixer exactament en quin punt es troba el projecte i a estudiar la possibilitat de moure la pota que tan afecta als barris de Can Vilalba i San Miquel. D’altra banda, ens van suggerir que al estar rodejats de 2 autopistes de peatge, també cal contemplar la possibilitat de supressió de peatges en la Autopista de Manresa i la de Martorell per tant de no aglutinar tant trànsit en aquesta zona.

Sobre el tema de la planta d’Ullastrell, ens van voler transmetre una mica de tranquilitat, tenim el compromís de rebre copia dels informes emesos per diversos departaments de Generalitat on asseguren que el risc és mínim, sí que és cert que els vam expressar la necessitat de concretar el projecte, ja que moltes coses estan en l’aire sense concretar i els vam transmetre la sol.licitud que el conveni es firmes per un periode de 5 anys ( no 20 com es proposa actualment) i que es contempli l’auditoria per part d’una empresa aliena que asseguri que no es produeixen incidències ni errades.

dijous, 11 de març del 2010

Avui ens veiem al Rebato ¡¡

Estimat veí,
Estimada veïna,


Són moltes les actuacions de transformació que estan fent al Barri. Algunes d’aquestes actuacions signifiquen un canvi positiu en la qualitat de l’entorn, però, malauradament, també hi ha molts canvis que perjudiquen greument la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans i ciutadanes del Barri.

Només cal donar un tomb per les rodalies per veure com, el que eren abans camps, rieres, fauna i flora local, ara són rius d’asfalt i rotondes i, d’aquí a ben poc, soroll i contaminació.

Des del grup municipal de CiU d’Abrera som conscients d’aquestes actuacions que s'estan duent a terme i de com aquestes afecten el dia a dia i afectaran el futur immediat. Valorem amb preocupació la transformació del Barri, però creem que no ens podem quedar com a simples observadors.

Sí que és cert que moltes coses ja no tenen marxa enrere, per molt que ens haguéssim queixat i posat en contra en temps passats, però encara podem fer coses perquè el futur que arriba sigui una mica millor.

Encara podem exigir millores, compensacions i, en definitiva, dignitat pel malmès Barri. Per això ens posem a la vostra disposició el proper dijous 11 de març, de 19 a 20,30 hores, al Local Social del Barri, per tal de conèixer la vostra opinió, els vostres suggeriments i intentar buscar conjuntament solucions i compromisos per tal de millorar la situació immediata en què ens trobarem.


Us espero a tots per defensar el que és de tothom i de cada un de nosaltres; per un Rebato més digne.

Rebeu una cordial salutació. Atentament,


dimecres, 10 de març del 2010

La nevada prevista 72 horas antes pilla desprevenido al Govern

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100309/53897020598/la-nevada-prevista-72-horas-antes-pilla-desprevenido-al-govern-proteccion-civil-saura-generalitat-jo.html ( Jordi Barbeta )

Saura viajó a Mallorca pese al anuncio de un temporal excepcional


Los meteorólogos advirtieron con 72 horas de antelación del temporal de nieve que se avecinaba sobre Catalunya por el choque de dos borrascas, pero la gran nevada pilló por sorpresa y desprevenido al Govern de la Generalitat, que permaneció desaparecido hasta pasado el mediodía, cuando miles de personas se habían quedado atrapadas en las carreteras, se habían cancelado o desviado varios vuelos y se había suprimido el servicio de trenes y autobuses a lo largo y ancho del país

Las inequívocas previsiones meteorológicas no disuadieron al conseller de Interior, Joan Saura, de viajar a Mallorca a un coloquio de varios representantes autonómicos sobre las reformas estatutarias. El temporal sorprendió al conseller en Palma y tuvo que delegar sus funciones, cuando los protocolos del propio departamento señalan que es el conseller quien debe gestionar las situaciones de emergencia. Según una nota de Interior, Saura se incorporó por la tarde a una reunión del consejo asesor del plan de emergencia Neucat, pero a las 9 de la noche no había realizado ninguna comparecencia pública.


La evidencia de que la situación era grave y que el Govern había estado desaparecido durante prácticamente todo el día llevó al presidente de la Generalitat, José Montilla, a tomar las riendas. Sobre las 8 de la noche se presentó en el Centro de Emergencias y a las 10 compareció, con Saura al lado. Dijo que se trataba de "una situación sin precedentes" y que la prioridad era "rescatar a las personas atrapadas y restablecer el suministro eléctrico". Cuatro horas antes, había comparecido Joan Boada, secretario general de Interior, para dar algunas explicaciones. Admitió que "no se esperaban" que la nevada fuera tan copiosa en el área metropolitana de Barcelona, y que no podían saber cuántas personas se habían quedado atrapadas.

En aquel momento, no funcionaban los trenes de cercanías, se habían evacuado centenares de viajeros en tren, cancelado vuelos y 200.000 hogares se habían quedado sin luz. Previamente, cerca de las 3 de la tarde, Boada hizo un llamamiento a la población pidiendo prudencia .

La anécdota mediática que extendió la sensación de imprevisión se produjo por la mañana. Prevista la tormenta, varios medios de radio y televisión habían concertado entrevistas con el director general de Protección Civil. Josep Ramon Mora, pero este no pudo ni siquiera llegar a tiempo de participar en directo en el programa Els matins,de TV3 porque se había quedado atrapado en un tren. Más tarde, la dirección de Protección Civil aseguró que la incomparecencia de Mora no se debía al temporal sino a una avería de la línea ferroviaria. Sorprendió a todo el mundo, que en una situación de alerta, el director de Protección Civil actuara con tanta parsimonia y se desplazara en tren.

Todo apunta a que la cúpula de Interior volverá a protagonizar una nueva controversia política. La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que, por cierto estuvo durante horas pendiente de localizar a su hijo cuyo transporte escolar quedó atrapado, interpeló directamente al president Montilla: "Sabemos que Saura no va a dimitir pero le pedimos a Montilla que lo cese por responsabilidad y por respeto a los miles de catalanes que lo sufren con sus negligencias en seguridad y en protección civil".

Oriol Pujol, de CiU, denunció el "caos total" , instó al Govern a "resolver el déficit de información a la ciudadanía" y se prestó a ayudar en lo posible para paliar la situación. Hace ocho años, con Govern de CiU, tras un temporal también excepcional, Joan Boada, ejerciendo de portavoz de ICV, se lanzó a la yugular del entonces conseller de Interior, Xavier Pomés, y le exigió la dimisión "por ética política".

El multilingüisme no és un conflicte, és la solució

http://www.catdem.org/cat/notices/2010/02/el_multiling_isme_no_s_un_conflicte_s_la_soluci_2198.php?utm_source=banners_enoticies&utm_campaign=banners_feb_2010



Viure plenament en català no ha de ser incompatible amb assumir el castellà ni amb reconèixer les altres llengües presents a Catalunya. El multilingüisme no és un conflicte, és la solució.

El 13 de març és el final d'una etapa i el començament d'una altra. És el final de l’etapa que vam començar el 20 de novembre del 2007, quan Artur Mas, secretari general d’un partit polític nacionalista, Convergència Democràtica de Catalunya, va proposar posar en marxa un procés obert i integrador per repensar el catalanisme del segle XXI: La Casa Gran del Catalanisme. Dit en unes altres paraules, replantejar les bases d'un ideari que ha estat el vertebrador de l'evolució política, econòmica, social i cultural de Catalunya des de finals del segle XIX en endavant. En fi, un ideari que ha estat, al costat de les lluites socials i el creixement econòmic, el més gran factor de modernització.
El replantejament d’un ideari nacional no és una tasca que correspongui fer-lo tan sols a un partit polític. És una feina que correspon a tota una societat, independentment de l’adscripció ideològica de cadascú. Per això aquesta tasca havia de plantejar-se com un esforç conjunt, obert, sincer i real. Des de la democràcia. Aquesta va ser l'aposta, no gens habitual, per altra banda, del partit nacionalista majoritari a Catalunya des de fa tres dècades.
El tacticisme impedeix l'evolució profunda de les idees. La Casa Gran del Catalanisme és, per tant, una visió estratègica del país i de les seves necessitats. És un procés de debat que necessita una base de discussió, unes idees, sobre les quals opinar i debatre lliurament i des de la imaginació i el pluralisme. La Fundació CatDem ho ha fet així i ha encarregat a diversos intel·lectuals i professionals l’elaboració dels textos a partir dels quals discutir. Durant dos anys, del 2008 al 2010, una sèries de comissions de treball han reflexionat al voltant de temes com ara la cultura i la identitat catalanes, la presència de la dona l’espai public, la projecció internacional de Catalunya, les polítiques de memòria històrica, la immigració, etcètera. A la vegada es van constituir tres Àmbits de Pensament, cadascun dels quals s’ha centrat a debatre sobre el posicionament de Catalunya en un món globalitzat (La Catalunya Global), les infraestructures, els models productius i mediambientals que es necessiten (La Catalunya en Xarxa) i els aspectes socials i els valors compartits que cal garantir a la ciutadania del nostre país (La Catalunya Plural). I tot això s’ha fet sense demanar pertinències polítiques i sense posar condicions prèvies.

El 13 de març farem públiques les conclusions d’aquest procés. Serà el final d’una primera fase de reflexió amb la mirada posada en el canvi. El 13 de març serà, doncs, final i inici d’un llarg camí que hem compartit —i volem compartir— amb aquells que, com nosaltres, creuen en els tres principis que han fet de Catalunya un país amb vocació universal: l'humanisme, la democràcia i el catalanisme.

dilluns, 8 de març del 2010

MANIFEST AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, 8 DE MARÇ DE 2010


Celebrem el 8 de març del primer decenni del Segle XXI amb optimisme, davant els primers albirs d’un canvi cultural que portarà a la construcció d’una nova societat, basada en tots aquells valors que la fan més justa. El moment d’incertesa i esgotament actual respon al final d’un cicle i el començar d’una nova era, en què haurem d’esmerçar tots els nostres esforços per corregir les actituds i les accions que ens han portat a l’actual desconcert global i a una situació de crisi en què les dones poden resultar molt perjudicades per la precarietat dels llocs de treball.

Històricament, la lluita de les dones per assolir la igualtat d’oportunitats ha estat llarga i feixuga. Però en aquest nou escenari hem de creure que el valor de l’equitat pren un relleu especial i, per a la seva consecució, destaquen bàsicament els conceptes de l’espai i el temps.

Una societat comandada i representada en igualtat d’oportunitats per homes i dones és una societat justa. Per això les dones també han d’anar ocupant aquells espais que tradicionalment els han estat negats i arribar als llocs de presa de decisions en tots els sectors, polític, econòmic, social, cultural, ... Serà així, anant de la mà homes i dones, que anirem bastint una societat per a tothom. Altrament, es produeix una pèrdua de capital humà i talent que la societat no es pot permetre i que és de tot punt injusta per a les dones, que representen la meitat de la població del planeta.

Perquè això sigui una realitat, el factor temps és l’altre concepte cabdal. Així doncs, cal una revisió dels usos del temps perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per a homes i dones, sigui efectiva. Un gran pacte social en què governs, institucions, empreses, sindicats i treballadors col·laborin per construir plegats un país més competitiu i de progrés, en el qual la primera prioritat sigui el benestar de les persones. I, a més benestar, millor excel·lència en el servei i major productivitat.

Entre tots i totes, hem de fer possible aquest gran repte de país. Hem de prendre consciència del moment de transició que estem vivint i de la responsabilitat que hem d’assumir pel que fa al disseny d’una nova societat, que ha de garantir l’exercici dels drets i els deures del conjunt de la ciutadania en igualtat de condicions. De les accions d’avui dependrà el futur d’un demà millor.

Un nou paradigma és possible. El món està canviant i nosaltres hem de ser proactius i actors d’aquest canvi. Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya creiem fermament en aquest ideal. Treballem i estem al servei de Catalunya perquè arribi a ser allò que es mereix, esdevenir un país amb una gran justícia social, en què la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui una realitat.

divendres, 5 de març del 2010

Portem el canvi al carrer



CiU desplega una setantena de parades arreu del país per escoltar la gent i explicar la proposta del canvi. Artur Mas atén la parada de Martorell, al Baix Llobregat, amb l’alcalde de la vila, Salvador Esteve






">






dijous, 4 de març del 2010

Visita d'en Felip Puig a Abrera


Amb l’ànim d’apropar els dirigents polítics als ciutadans, perquè coneguin directament les nostres inquietuds i demandes, CiU ha encetat un cicle de xerrades realitzades amb petits grups de persones, preferiblement ciutadans no afiliats ni vinculats a CiU, per tal d’establir una conversa fluïda i propera, on es pugui debatre sobre els aspectes que realment ens hi preocupen.
El passat divendres 19 de febrer vam convidar a visitar Abrera al secretari d’Organització de CiU, en Felip Puig, per tal que reculli les consultes dels abrerencs. En aquesta ocasió, en Felip Puig es va reunir amb representants d’entitats com ANDA (Associació Naturista d’Abrera), Associacions de Veïns dels barris de de Can Vilalba i Les Carpes, i algunes de les treballadores acomiadades improcedentment de l’Escola Bressol, entre d’altres ciutadans.
Durant la xerrada es van tractar temes de política general, com les mesures que CiU proposa per tal d’afrontar l’actual crisi i la desafecció dels ciutadans vers la política, però, sobretot, temes locals com el problemàtic traçat de la variant de la C-55, que afectarà la vertebració del territori i qualitat de vida dels abrerencs, la planta de tractament de terres contaminades d’Ullastrell, amb el seu impacte mediambiental i com les decisions que es prenen des del Parlament afecten directament als municipis, que en molts casos es troben en una situació gairebé d’indefensió front les Administracions. També es va tractar la problemàtica sorgida
arrel de l’acomiadament improcedent d’educadores de l’Escola Bressol Municipal.
Davant de les problemàtiques a propòsit de la variant C-55 i la planta de terres contaminades, en Felip Puig va convidar als presents a tractar el tema amb els diputats de CiU en el Parlament, perquè aquests escoltin de primera mà les inquietuds dels abrerencs i poder consensuar posicionaments al respecte. Hi ha una primera invitació al Parlament el proper 10 de març per parlar del tema de la planta d’Ullastrell. Per a la C-55, la invitació es celebrarà ben aviat.
Respecte al tema dels acomiadaments improcedents de les Educadores de l’Escola Bressol, en Felip Puig va demanar còpia de la sentència judicial per passar-la als serveis jurídics de CiU, per tal que les afectades tinguin assessorament legal.
En els pròxims mesos, CIU Abrera continuarà programant jornades de proximitat, en les que esteu convidats a participar-hi. La propera es celebrarà el mes d’abril i serà per aquestes dates quan us informarem de qui serà el convidat.

dimarts, 2 de març del 2010

Crisis? Contenció? L'art de dir una cosa i fer la contrària

http://economia.e-noticies.cat/els-quatre-magnifics-de-la-generalitat-38357.html


Els quatre magnífics de la Generalitat
El sou de quatre alts càrrecs puja fins a un 7% malgrat el compromís de congelació salarial

Quatre alts càrrecs de la Generalitat, que cobren sous superiors als 80.000 euros anuals, han experimentat pujades salarials per al 2010 -entre un 2,2% i un 7,3%- malgrat el compromís de congelació salarial adoptat pel tripartit.

Aquesta qüestió va ser plantejada recentment en una sessió de control al Govern, per la diputada de CiU Pilar Pifarré, que va argumentar que aquest fet demostra que "no és cert que el 2010 s'hagin congelat totes les retribucions dels alts càrrecs directius de les entitats o empreses del sector públic". 

Aquests quatre alts càrrecs que experimenten pujades salarials tot i cobrar més de 80.000 euros anuals, són les directores de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, i de l'Institut d'Estadíctica de Catalunya (Idescat), Anna Ventura Estalella, així com els directors del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Gabriel Colomé, i del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, Francesc de Puig. 

En concret, el director del CAR, Francesc de Puig, ha passat de cobrar anualment 93.500 euros, a cobrar un total de 100.396 euros, és a dir, que ha tingut una pujada salarial d'un 7,37%. 

De la seva banda, la directora de l'Idescat, Anna Ventura Estalella, cobrava durant 2009 un salari de 88.648 euros bruts l'any, mentre que el seu sou per a 2010 és de 93.080,66 euros, el que implica un augment de 5%. 

Així mateix, el director del CEO, Gabriel Colomé, ha experimentat en 20.109 un augment salarial d'un 3,5%, perquè el seu salari anual de 2009, que era de 88.648,04 euros, ha passat en 2.010 a 91.958,84 euros. 

En el cas de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, l'augment salarial ha estat d'un 2,2%, passant d'un sou anual de 81.398 euros durant l'any 2009, a 83.131,77 euros en 2010. 

En la seva resposta de la Pilar Pifarré, el conseller de Governació. Jordi Ausàs, responsable de funció pública, no es va referir a aquest aspecte de la intervenció de la diputada de CiU, segons la transcripció de la sessió parlamentària. D'altra banda, e-notícies ha contacatat amb el gabinet de premsa de la conselleria sobre aquesta qüestió, sense que, ara per ara, hagi rebut resposta.