Les eleccions del passat diumenge, els resultats, las valoracions internes dels partits, i les conceqüències dels resultats, canvien les regles del joc establertes fins ara, es crea una nova situació que afecta i molt al govern català.
Donem un cop d'ull ràpid:
La feblesa i les crisis del tripartit han estat constants en aquest any i mig:
manca de cohesió,
manca de lideratge
manca d’autoritat del President...
Després de les eleccions i amb la sortida de Puigcercós, aquesta feblesa ha augmentat.
El congrés d’ERC pot comportar paràlisi als grans temes que ha d’afrontar el Govern.
Primer a l’espera del que passi, després fruit de com hagi acabat.
Si Montilla creu que no és així, que ho demostri amb fets.
Temes com el finançament o les infraestructures es poden veure afectats per aquesta nova
crisi del Govern, de la mateixa manera que les anterior van afectar al funcionament intern i a la imatge exterior del nostre pais
CiU ha reclamat a Montilla que substitueixi la lògica del poder per la lògica del país per abordar
els temes amb eficàcia,
pensem que la prioritat es el pais i no les cadires¡¡¡¡
La dada:
En el Govern que presideix el Sr Montilla: la majoria parlamentària que li dóna suport s’ha trencat quatre vegades.
És evident que no es pot parlar de cohesió quan el tripartit ha votat ja diversos cops per separat al Parlament, quan no es posa d’acord sobre el quart cinturó (cal recordar que Montilla va dir que es faria i Saura que no formaria part de cap govern que fes aquesta obra), o quan un conseller del Govern assisteix a una manifestació en contra de la línia d’alta tensió, mentre que la part socialista de l’executiu hi està a favor.
La darrera mostra de la falta d’autoritat i lideratge és el fet que Montilla va conèixer el nom del successor de Joan Puigcercós a través de la informació que va oferir un mitjà de comunicació, en la línia del que ja va passar en l’època de govern de Pasqual Maragall.
Amb l'actual situació el President de la Generalitat no pot donar garanties que això no acabi
d’una manera que condicioni la mateixa estratègia del mateix Govern i les converses i
negociacions amb partits que ja no formen part del Govern.
Tot plegat un desgavell.... i entretant el nostre pais parat i a la deriva, esperant que es posin d'acord
Donem un cop d'ull ràpid:
La feblesa i les crisis del tripartit han estat constants en aquest any i mig:
manca de cohesió,
manca de lideratge
manca d’autoritat del President...
Després de les eleccions i amb la sortida de Puigcercós, aquesta feblesa ha augmentat.
El congrés d’ERC pot comportar paràlisi als grans temes que ha d’afrontar el Govern.
Primer a l’espera del que passi, després fruit de com hagi acabat.
Si Montilla creu que no és així, que ho demostri amb fets.
Temes com el finançament o les infraestructures es poden veure afectats per aquesta nova
crisi del Govern, de la mateixa manera que les anterior van afectar al funcionament intern i a la imatge exterior del nostre pais
CiU ha reclamat a Montilla que substitueixi la lògica del poder per la lògica del país per abordar
els temes amb eficàcia,
pensem que la prioritat es el pais i no les cadires¡¡¡¡
La dada:
En el Govern que presideix el Sr Montilla: la majoria parlamentària que li dóna suport s’ha trencat quatre vegades.
És evident que no es pot parlar de cohesió quan el tripartit ha votat ja diversos cops per separat al Parlament, quan no es posa d’acord sobre el quart cinturó (cal recordar que Montilla va dir que es faria i Saura que no formaria part de cap govern que fes aquesta obra), o quan un conseller del Govern assisteix a una manifestació en contra de la línia d’alta tensió, mentre que la part socialista de l’executiu hi està a favor.
La darrera mostra de la falta d’autoritat i lideratge és el fet que Montilla va conèixer el nom del successor de Joan Puigcercós a través de la informació que va oferir un mitjà de comunicació, en la línia del que ja va passar en l’època de govern de Pasqual Maragall.
Amb l'actual situació el President de la Generalitat no pot donar garanties que això no acabi
d’una manera que condicioni la mateixa estratègia del mateix Govern i les converses i
negociacions amb partits que ja no formen part del Govern.
Tot plegat un desgavell.... i entretant el nostre pais parat i a la deriva, esperant que es posin d'acord
Entrades
2 comentaris:
La travessa del desert encara no ha acabat.... Tranquils convergents, per una vegada que no rebeu calvots no paga la pena tirar a volar campanes.
Sou massa prepotents per fer pais.
Quant "Arturito" baixi dels nuvols en parlem.
Salut.
Tens rao¡
La travessa del desert no ha acabat, pero tambe et recordo que en politica i en economia les situacions son cícliques.
Els que estan adalt tambe cauen, com millor fas la feina, caus de mes avall.
D'altra banda, som els primers en fer autocritica ( no em fet be la feina, podiem haver estat una eina de despolaritzacio politica i no ha estat aixi ) encara que els resultats han sigut bons.
Quan vulguis en parlem.
Publica un comentari a l'entrada