divendres, 29 de gener del 2010

Segons el Govern no arribariem als 3 mil.lions .....





El paro subió en 1.118.600 personas en 2009 y la tasa alcanzó el 18,83%

El número de desempleados llega a los 4.326.500 en 2009. En el cuarto trimestre la cifra de parados aumentó en 203.200 personas


29/01/2010 | Actualizada a las 09:02h | Economía
Madrid. (EFECOM).- La tasa de paro se situó al cierre de 2009 en el 18,83% de la población activa, tras aumentar 9 décimas en el cuarto trimestre, con lo que el número de parados alcanzó los 4.326.500, tras incrementarse en 1.118.600 personas en el año, según la Encuesta de Población Activa (EPA), difundida hoy por el INE

Además, en 2009 la ocupación cayó el 6,10%, lo que equivale 1.210.800 trabajadores, hasta las 18.645.900 personas, lo que supone el mayor descenso de la historia de este indicador que comenzó a elaborarse en 1976. 

La tasa de paro es la más alta desde el primer trimestre de 1998, cuando alcanzó el 19,41%, mientras que el número total de parados es el más elevado desde que se elabora la EPA. 

En el cuarto trimestre de 2009, el número de parados aumentó en 203.200 personas con respecto al trimestre anterior, mientras que el número de ocupados descendió en 224.200 personas.

dimecres, 27 de gener del 2010

Ahir es va reunir la Comissió especial de Comptes

Cada any assistim amb gran expectació a la presentació del pressupost de l’any següent, però el procés de tancament, en acabar l’any, sempre es fa el més sigil·losament possible. Per què?

Doncs per que és molt difícil ajustar el pressupost i quadrar-lo al cèntim. Però si el nostre govern municipal fos transparent això ho explicaria a la ciutadania.

Si a més a més, resulta que hi ha coses que no queden prou aclarides, o no tenen ganes de donar explicacions aleshores encara ho fem de forma més silenciosa.

Bé, sigui com sigui, el 1 de març s’ha de tancar el pressupost de l’any anterior i com a màxim entre 1 de juny i l’1 d’octubre s’ha de convocar la comissió especial de comptes i el ple que tanquin i aprovin el procés de revisió de comptes municipals.

És a dir, l’1 d’octubre del 2009 es tenia que haver acabat el procés de revisió del comptes del 2008 i es tenia que haver enviat les dades a la Sindicatura de Comptes,
I dic es tenia per que ahir dia 26/01/2010 es va reunir la comissió especial de comptes,
Es a dir, ara s’obren 20 dies d’al·legacions i no s’aprovarà fins el proper ple ( al febrer o març), amb 6 mesos de retard

El nostre vot va ser negatiu en la comissió de comptes, i ho va ser per diferents motius:

  1. El procés no ha estat correcte en les dates de tramitació, en aquest temes, per molt que ho diguin no es pot jugar, els plaços que dicten les normes NO son orientatius i s’han de respectar. Podem entendre un petit retràs, però no el que esta succeint al nostre municipi reiteradament
  2. Tenim pendent encara de rebre informació de la que hem demanat. El compromís ahir va ser que aquesta setmana ho tindríem però aquesta informació es va demanar al mes d’octubre i ja fa 3 mesos que estem esperant rebre-la
  3. Respecte als números no considerem que la gestió que s’està fent sigui la més adequada, creiem que en les èpoques actuals ( al 2008 va començar la crisi) les prioritats municipals han d’estar encarades a l’àmbit social i de treball i promoció comercial

dimarts, 26 de gener del 2010

Un article interessant....

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100126/53878380793.html

Tiempos difíciles, gente seria

La legislatura catalana es hoy un muerto viviente, un zombi: el Valdemar de Edgar Allan Poe


La historia del almacén central de residuos nucleares es instructiva. El proyecto comenzó a gestarse bajo la presidencia de Felipe González, época en la que en España aún se adoptaban decisiones estratégicas. Un único almacén sería más seguro, facilitaría el funcionamiento de las centrales nucleares en vida y contribuiría a saldar la onerosa factura francesa, poco conocida por el público, pero clave para acabar de entender la pertinaz subordinación de España al enérgico dictado de París. No hay carpeta importante (política exterior, lucha antiterrorista, conexiones interpirenaicas, balance energético...) en el que Francia no se halle en posición dominante respecto a España

Desde el fracaso del plan nuclear de Adolfo Suárez a finales de los años setenta, se han pagado unos 630 millones de euros por el almacenamiento en Francia (central de procesamiento de Le Hague) de los residuos generados por la extinta Vandellòs 1. A partir del 1 de enero del 2011, la prórroga del contrato costará 59.000 euros al día (21,9 millones anuales).

El proyecto esbozado en tiempos de González quedó paralizado durante las dos legislaturas de José María Aznar. El de Valladolid es un hombre de firmes convicciones –así lo repite cada cinco minutos–, pero también posee un fino olfato electoral. Siempre sabe lo que le interesa.

Tras los idus de marzo del 2004, el proyecto fue retomado, con verdadera pasión, por el ministro de Industria José Montilla. El ex alcalde de Cornellà llegó al paseo de la Castellana con muchas ganas de demostrar que era un abnegado gestor. Los proyectos difíciles no le asustaban y por Madrid comenzó a circular la leyenda del ministro insomne. Montilla dedicó horas a perfilar el nuevo almacén central de residuos. Se dibujó una estrategia y comenzó a esbozarse la hipótesis de Ascó, aunque este extremo es hoy negado por las fuentes oficiales. El municipio que acogiese el almacén sería bonificado con una asignación de 7,8 millones de euros durante 60 años, 700 millones de inversión, 500 empleos y un centro tecnológico de punta para la investigación del tratamiento de los residuos nucleares. Un atractivo proyecto para un ministro-alcalde.
Apenas entrenado, Montilla tuvo que regresar a Barcelona para consumar la defenestración de Pasqual Maragall, el proyecto favorito de José Luis Rodríguez Zapatero en el 2006. Y le sucedió otro alcalde. Un alcalde que no estaba para líos después del vía crucis del Fòrum de Barcelona. Cuando Joan Clos llegó al ministerio, mandó parar. ("Yo soy alcalde y sé lo que esto significa...", aún recuerdan haber oído algunas paredes del número 162 de la Castellana).

El sucesor de Clos, Miguel Sebastián, el inquieto Sebastián, el valido de Zapatero hasta hace poco, ha mantenido el proyecto en sordina hasta que la crisis ha puesto en evidencia la gravosa factura francesa. Ahora todo son prisas.
Por un extraño cálculo, los socialistas confiaban en que Convergència i Unió les sacase las castañas del fuego. El alcalde de Ascó es convergente. Bastaba con dejarle hacer, apoyarle discretamente y remitir la polémica decisión a la "esfera municipal". Con esa hoja de ruta (¿aún se dice así?), el Gobierno de la Nación, esto es, el Govern de la Generalitat, podía abrigar la esperanza de salir indemne del fregado. Un alto concepto de la Nación, sin duda, del que los magistrados del Tribunal Constitucional ya habrán tomado cumplida nota. Observe el lector que últimamente la política en Catalunya la hacen los alcaldes. Son los únicos que arriesgan.

Han sonado los previsibles tambores de guerra y la entera clase dirigente se ha asustado. Artur Mas no quiere sucumbir en el sur: se halla ante su tercera y última oportunidad. Mariano Rajoy dice que sobre este asunto no tiene opinión, y María Dolores de Cospedal, que quiere ser presidenta de Castilla-La Mancha, ha montado un sainete increíble con el municipio de Yebra (Guadalajara), también candidato al almacén.

Montilla tenía ante sí una oportunidad de oro (¿no es verdad Antoni Gutiérrez Rubí, perspicaz asesor presidencial?). Solo ante el peligro, podía haberse agigantado, desafiando las veleidades de una opinión pública que no quiere molestias, que está enfadada con todo, que no sabe lo que le pasa; que no se fía de la política y a la vez exige sólidos liderazgos. Era la hora de ser Pujol a lo grande. Era el momento óptimo para demostrar la seriedad en tiempos difíciles, pero el PSC ha tenido miedo a la ruptura del tripartito; ese zombi, ese muerto viviente, ese Valdemar de Edgar Allan Poe al que le espera un horroroso final.

dilluns, 25 de gener del 2010

Nova imatge corporativa ¿ que opineu ?




La presentació es va fer dissabte... com és lògic la polèmica esta servida
¿ que en penseu ?
Personalment, crec que feia falta una campanya que il.lusioni, i empenyi a l 'optimisme.

http://www.youtube.com/ciutv#p/u/1/FiG1TNP2o8k

http://www.youtube.com/ciutv#p/u/4/LNKMhz0cdlU

diumenge, 24 de gener del 2010

Divendres ... Ple ordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 29.01.2010 a les 19.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:


PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Contractacions i Nomenaments màxima urgència

Precs i Preguntes

dijous, 21 de gener del 2010

Catalunya perd el tren



CiU inicia al Baix Llobregat la campanya 'Catalunya Perd el Tren' per denunciar un Traspàs de rodalies virtual i sense les inversions necessàries per a un servei òptim

La campanya a nivell nacional es va presentar el passat 5 de gener a l’estació de Sants per manifestar el rebuig de CiU al traspàs parcial de rodalies a la Generalitat, ja que només s’han traspassat els problemes de la gestió, sense la capacitat de poder-los resoldre amb inversions en vies, estacions o el traspàs de regionals. La presentació va anar a càrrec de Montserrat Candini, senadora i portaveu adjunta de CiU al Senat i per Josep Rul, diputat i portaveu de la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques del Parlament.

Les declaracions del conseller Nadal, advertint que durant aquest primer any, no es notaran els efectes del traspàs, donen la raó a  CiU quan diem que només ens traspassen els problemes però no la capacitat de gestionar-los. Per CiU, Catalunya no pot perdre el tren i, per aconseguir-ho, necessita: nous trens de qualitat per retirar els que fa més de 30 anys que circulen, més freqüència de pas, adaptada a les necessitats dels viatgers i  no de les companyies, augmentar la velocitat dels trens i la capacitat de les vies per escurçar els temps de trajecte, així com, una millora del servei: més trens, horaris adaptats a les necessitats dels usuaris, més comoditat, més seguretat, més accessibilitat i millor servei. I, sobre tot, incrementar la fiabilitat i la capacitat, una gestió integrada amb la transferència dels serveis regionals i la descentralització establint serveis de rodalies a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida


NECESSITEM nous trens de qualitat per retirar els que fa més de 30 anys que circulen.




NECESSITEM més freqüència de pas, adaptada a les necessitats dels viatgers i no de les companyies.


NECESSITEM augmentar la velocitat dels trens i la capacitat de les vies per escurçar els temps de trajecte.


NECESSITEM millorar el servei: més trens, horaris adaptats a les necessitats dels usuaris, més comoditat, més seguretat, més accessibilitat, millor servei

En el tripartit s'entenen entre ells?


Barcelona 2022 és "la fantasmada d'Hereu"


El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va ser sorprès per les càmeres de l'ACN a Madrid assegurant que els Jocs d'Hivern de Barcelona 2.022 són "una fantasmada d'Hereu que està destinada al fracàs absolut", a més de considerar que "és una mesura electoralista ". "Són les preses perquè veu que perd les eleccions", va afegir.
El conseller es trobava participant en la inauguració de la fira turística Fitur.Les crítiques d'Huguet s'uneixen a les ja abocades per diferents personalitats com l'escriptor Josep Maria Espinàs i els periodistes Manuel Trallero o Pilar Rahola, entre d'altres

dimarts, 19 de gener del 2010

Carod-Rovira no es va voler perdre la foto

http://politica.e-noticies.cat/carod-rovira-no-es-va-voler-perdre-la-foto-36876.html




El vicepresident del Govern va organitzar la seva tornada en helicòpter des d'Alguaire


El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, no es va voler perdre la foto de la inauguració de l'aeroport d'Alguaire (Lleida) el passat diumenge, tot i que aquest mateix dia havia de partir en viatge oficial cap al Senagal. 


És per aquest motiu que va organitzar la seva tornada a Barcelona en helicòpter de la conselleria d'Interior, amb bomber inclòs, segons informa La Vanguardia, ja que era l'única combinació possible per no perdre el vol. 


Gairebé ningú es va assabentar perquè el vicepresident va optar per prendre l'helicòpter a l'aeròdrom privat d'Alfés, al sud de la capital del Segre, i no a Alguaire, el nou aeroport de la Generalitat que compta amb una zona habilitada per a aquest tipus d'aparells.

Tot i això, Carod-Rovira, entre el trasllat d'Alguaire a Alfés i el vol en helicòpter a Barcelona va haver d'emprar uns 50 minuts, una mitja hora menys del que hagués trigat en el seu cotxe oficial. Fins l'avió de Vueling que el va portar a Alguaire va tornar al Prat abans que Carod aconseguís sortir amb destí a Dakar. Sense polítics ni periodistes, l'Airbus Ling de Vueling va sortir a les 14.30 i va arribar mitja hora després.

dilluns, 18 de gener del 2010

Artur Mas crida a la mobilització per a que el canvi es basi en una gran majoria de catalans




El líder nacionalista és proclamat candidat de CiU a la presidència de Catalunya i reclama portar el missatge del canvi carrer per carrer



El president de CiU, Artur Mas, ha fet una crida aquest migdia al poble de Catalunya a mobilitzar-se massivament, per tal d’aconseguir que el canvi polític a Catalunya se sustenti en una “gran majoria”. Mas ha demanat poder liderar un govern “que no hagi de caminar amb crosses des del primer dia, hipotecat per pactes que el facin feble”, sinó “un govern fort, amb lideratge potent, capaç de prendre decisions que potser no sempre seran fàcils ni acontentaran a tots però sí que faran avançar el país”.
El líder nacionalista ha fet aquestes declaracions al centre cultural del monestir de Sant Benet de Bages, a Sant Fruitós. Tot just abans, i a proposta del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, els consells nacionals de Convergència i d’Unió l’han aclamat com a candidat de la federació nacionalista a les eleccions que, en principi, se celebraran la propera tardor.
Mas ha subratllat que després de dues legislatures a l'oposició no el mou una “set de venjança”contra el tripartit, sinó una “set de reconstrucció” de país. L’objectiu de CiU ha de ser “aixecar Catalunya, treure-la de la seva confusió i enlairar-la”: “Fem una crida al poble de Catalunya a no resignar-se, a no abandonar, a no caure en el fatalisme, a no conformar-se amb aquesta situació de país", ha explicat.
Artur Mas ha recordat que les forces del tripartit creien que, condemnant CiU a la oposició, la federació es desfaria, però han topat amb “la fortalesa de les nostres conviccions”, i ha citat el bisbe Pere Casaldàliga, quan va definir els cristians com “soldats derrotats d’una causa invencible”. “Potser ens van convertir en soldats temporalment derrotats, però el que no sabien és que la nostra causa era i és invencible, ja que aquesta causa és la llibertat del poble de Catalunya i la nació plena catalana", ha proclamat entre aplaudiments.
Artur Mas ha situat el seu projecte com una baula més de la cadena de la història de Catalunya:els modernistes, els noucentistes, la del president Francesc Macià o a “la Catalunya prestigiosa, respectada, oberta al món i digna” que va presidir Jordi Pujol.
Artur Mas ha admès que “mai com ara he sentit amb tanta profunditat" el pes d'aquesta responsabilitat col·lectiva”. El president de CiU ha subratllat que si el canvi no és possible, “si no ho aconseguim, aquesta vegada serà per culpa nostra”.
El líder nacionalista ha constatat “el desencant i fins i tot de l’empipament” de molts catalans amb la classe política, i ha admès que “ningú, tampoc nosaltres, estem al marge d'aquest divorci entre país i política. L'únic camí per retallar la distància és donar la cara a peu de carrer”. En aquest sentit, Mas ha cridat la gent de CiU a recórrer tot Catalunya, “casa per casa si fa falta, per encomanar la il·lusió pel canvi”.
El líder de CiU s'ha adreçat ha acusat el tripartit de “fer creure que Catalunya no tenia res més a dir”: “A força de no saber escriure pàgines positives a la història, ens han fet creure que Catalunya ja havia escrit totes les pàgines valuoses”, ha afirmat. Davant aquests fatalisme, Mas ha defensat “arribar al cor i a l'ànima dels catalans”, perquè el destí dels pobles no ve marcat per les dificultats, sinó per la voluntat d'aixecar-se i de de no resignar-se, i“d'aixecar la bandera de la llibertat cada vegada que hi ha una situació complicada”.

dimarts, 12 de gener del 2010

20 exemples que demostren que el Pressupost de la Generalitat 2010 és negatiu i no serveix per superar la crisi



Sabies que ...

1. ... mentre la majoria de països europeus a l’any 2010 ja tindran taxes de creixement positives a Catalunya encara tindrem un creixement negatiu?

2. ... de cada 3 € que gastarà la Generalitat 1 no el té?

3. ... cada català rebrà 325 € de més gràcies a l’acord de finançament, però en pagarà 365, com a conseqüència de l’augment dels impostos? Per a l’any 2010, els ingressos addicionals que ens aporta el nou sistema de finançament (2.372 milions €) són inferiors als majors impostos que pagarem els catalans degut a l’augment de l’IVA, la supressió dels 400 € de l’IRPF i l’augment dels impostos especials sobre la benzina i el tabac (2.650 milions €)?

4. ... que els ingressos addicionals que ens aporta l’acord de finançament (2.372 milions €) no cobreixen ni els recursos que haurien de venir en aplicació de la nova cistella d’impostos (4.439 milions €) que preveu l’Estatut?

5. ... malgrat el que diu la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, que garanteix per a Catalunya el 18,8% de la inversió pública de l’Estat, per complir amb aquesta obligació legal, l’Estat hauria d’afegir 2.507 milions € addicionals per compensar la menor inversió dels anys 2007 i 2010, cosa que no ha fet?

6. ... entre 2003 i 2010, uns anys de màxim creixement econòmic que han permès més que duplicar el pressupost de la Generalitat, l’endeutament de la Generalitat s’ha multiplicat per 3, passant de 10.000 milions a 30.000 milions €?

7. ... l’endeutament que hi ha previst en acabar l’any és com si cada català degués 3.984 € per compte de la Generalitat, quan a l’any 2003 aquesta xifra era de 1.492 €?

8. ... que els ingressos derivats del nou model de finançament només suposen un 37% del dèficit previst inicialment pel Govern al llarg de l’any 2010?

9. ... el tripartit diu que congela el sou dels alts càrrecs i de tot el personal directiu, però la partida de sous per aquest personal creix quasi un 3%?

10. ... entre 2003 i 2010, el personal que treballa a la Generalitat de Catalunya i a les seves empreses i organismes ha passat de 140.000 a 226.000 i els seus sous costen més que tot el que es guanyarà amb el nou finançament?

11. ...en un any de crisi econòmica i de dificultats per les finances públiques, la Generalitat contractarà quasi 5.000 persones amb un cost anual de 140 milions €?

12. ... la Generalitat té ara 224 entitats entre organismes, empreses, societats, consorcis i fundacions? I que aquest any s’incorporen a la Generalitat un total de 38 entitats noves entre les quals destaquen: el Circuit de Motocròs de Catalunya, l’empresa Instruments Financers per a Empreses Innovadores, Viatges de Muntanya o Remodelacions Urbanes?

13. ... que a mesura que augmenta el personal contractat per l’empresa ADIGSA, que entre 2003 i 2010 ha passat de 234 a 350 treballadors, van creixent els pisos de promoció pública que estan buits i ara ja passen dels 4.000?

14. ... si la Generalitat fos una família, l’any 2010, amb els ingressos dels sous i dels rendiments dels estalvis que tindrà no podria fer front a les despeses de funcionament de la llar i s’hauria d’endeutar per comprar menjar, per pagar la llum, el gas i l’aigua o per comprar roba o medicaments i, a més, hauria de continuar pagant l’hipoteca i el préstec del cotxe?

15. ... si la Generalitat fos una empresa a la qual li caiguessin els ingressos un 10%, les despeses li creixessin un 5% i les pèrdues li augmentessin un 199%, als directius d’aquesta empresa els hi exigirien responsabilitats?

16. ...el 67,6% de la inversió es destinarà a l’àmbit metropolità de Barcelona (l’any 2003, la inversió en aquest àmbit va representar el 48,5%) i que les comarques gironines, àmbit de Ponent i Alt Pirineu i Aran perden pes en el volum total d’inversió?

17. ... malgrat la publicitat que ha fet el tripartit sobre les bondats de l’acord de finançament, per segon any consecutiu, els ajuts per a les famílies amb fills de 0 a 3 anys no s’incrementen?

18. ... malgrat la publicitat que ha fet el tripartit sobre les bondats de l’acord de finançament, la quantia mensual dels ajuts complementaris per a les persones vídues per primera vegada no augmentarà respecte l’any anterior?

19. ... malgrat la publicitat que ha fet el tripartit sobre les bondats de l’acord de finançament, els recursos destinats a l’Atenció Primària de la Salut (CAP, metges de capçalera...) disminueixen un 1,6%?

20. ... malgrat la situació en què es troba el mercat de l’habitatge i la construcció, els recursos destinats
a política d’habitatge per a l’any que ve disminueixen un 23,8%?

divendres, 8 de gener del 2010

Conveni Urbanístic Mercadona


Volem obrir aquest debat agraint a la Sra. alcaldessa tota la informació que ens ha fet arribar al respecte, en aquest punt de l’ordre del dia sí que ens ha donat mostres de voler informar i dialogar amb els grups de la oposició. Tant de bo es produís més sovint.


Llàstima que en un cop propagandístic, s’hagi publicat aquesta signatura com definitiva abans de estar validada per el Ple d’avui.


Tot s’ha de dir, i tal i com es planteja el tema, hi ha un parell de dubtes en relació a aquest punt que ens agradaria ens pogués aclarir:


En primer lloc, el nostre Grup no veu malament les modificacions en volum, edificabilitat, etc., donat que no afecten a l’aprofitament que treu el municipi, sinó que sembla tot el contrari. La medició actual enfront de les modificades ens afavoreix, per tant en aquest aspecte hi estaríem d’acord.


Un altre visió es presenta en relació a l’impacte visual i de trànsit que es pugui donar al barri de Ca n’Amat. És cert que ja estava plantejat fer un polígon, però també és cert que una empresa d’aquestes característiques ubicada tan a prop d’un barri pot provocar (si no es preveu correctament) problemes de circulació, acústics i d’impacte visual. En aquest aspecte demanaríem la màxima cura a l’Equip de Govern i, per a poder-ho fer, caldria incorporar en aquest expedient totes les infraestructures que també estan al voltant, per tal de tenir una visió global de com queda el conjunt.


Respecte al conveni signat, trobem dos proteccions extremes als promotors i constructors, ja que en la pàgina 12 es parla de la no suspensió del permís de moviments de terres, tot i que es pugui suspendre d’altres llicències, i del compromís de trobar solucions per part de l’Ajuntament en el cas d’haver al·legacions. Entenem que l’obligació de trobar solucions viables és constant i quant a la subjecció a la legislació ha de ser estricta, tal i com es diu en altra banda del redactat, i sempre que no perjudiqui al Municipi, ja que en termes urbanístics, com pot imaginar, de seguida es plantegen dubtes.


Sobre el tema que més ens preocupa, voldríem que ens aclarís una mica més uns quants números. La primera vegada que vam sentir parlar del projecte, fa quinze dies, ens van comunicar que hi hauria en joc uns 500 llocs de treball. Ara, a l’informe d’urbanisme, es parla de 400 i es comenta la possibilitat que el 50% siguin treballadors desplaçats des de les zones de Vilafranca i Sant Sadurní, per tant només es beneficiarien 200 treballadors del nostre Municipi. Si d’altra banda, en el Conveni Mercadona només es compromet a fer ús del servei local d’ocupació... no de contractar necessariament en el Municipi, de quants llocs de treball reals per al municipi parlem? I si aquests números son així, cal valorar encara més les afectacions que produeix (es parlen per exemple de 1600 moviments diaris de camions) en una zona ja molt carregada pel transit de Seat. Ens podria aclarir, de quants llocs de treball pel Municipi parlem realment?


També s’ha parlat de la diversificació del tipus d’indústria, però no és real. Actualment depenem bàsicament de la indústria automobilística, si el polígon mantingués les característiques habituals podríem obrir-nos a més tipus d’indústria. Utilitzant tant d’espai per al Mercadona, limitem de nou la diversificació i és lògic que en la resta de naus s’apropin proveïdors de la mateixa, per tant, quedem molt lligats a 2 sectors.


Tal i com està l’economia actualment, aquest Conveni és una oportunitat, però el nostre vot resta condicionat al compromís de l’Equip de Govern a fer un estudi que inclogui la resta d’infraestructures que també afectaran a la zona, per tal de valorar la situació real en què quedarà el barri de Ca n’Amat i la previsió real de creació de llocs de treball en la planta (ja que entenem que els llocs de treball de treballadors de Vilafranca no són nous, sinó de trasllat ).

dimarts, 5 de gener del 2010

Punt 3. Revisió del grau de compliment del Pla Estratègic

Aquesta revisió no s'havia fet mai... el Pla Estratègic data del 2001 i ara es feia gràcies a l'aprovació
d'una moció presentada per EUiA

Sembla que en el tema balanços els nostres grups tenen visions molt diferents.

Com a document de treball la tabla presentada creiem que resumeix la majoria de les actuacions que es recollien en el pla estratègic, i cal reconèixer-ho i valorar-ho però ,respecte a la valoració que es fa de l’estat de les actuacions el tema canvia i molt.

Algunes de les actuacions en les que encara no hem vist res efectiu, Alcaldia diu que estan en curs per que s’han tingut en compte en l’avanç del poum, però sobre el terreny a dia d’avui no hem vist encara res. D’altres les considera fetes quan per nosaltres queda molt i molt per fer.

Anem a pams millor
1. Articular el territori del nucli urbà segons alcaldia tot esta previst al poum, excepte una actuació que ja considera feta que és l’aplicació de l’accessibilitat., per que la llei ja ho exigeix.
Primer dir que, sobre l’accessibilitat encara hi ha zones públiques com la pl. dc. trueta on dependria de l’administració solucionar l’accessibilitat i no esta fet, per tant, aquí considerem que alguna cosa esta feta però queda molt encara per fer.

Sobre les actuacions previstes en l’avanç del poum doncs si estan previstes ens alegrem, però de mentres caldria anar fent camí, no rentar la consciència dient que més endavant les farem. Des del pla estratègic han passat 9 anys si el que s’ha fet fins ara es preveure-ho en el avanç de poum això es molt poc

2. Convertir les urbanitzacions en barris.
De nou la mateixa sensació amb el cap de Can Vilalba i les pistes esportives de Can Amat no s’arregla la distància que ens separa del nucli urbà, actuacions com apropar l’ajuntament mitjançant la web, o la recollida de la brossa orgànica que donaríem més sensació d’acostament no estan ni plantejades en aquest document. Torna a sortir el tema del pont, el pont entre Abrera i Can Villalba podria apropar si no tinguéssim al mig la construcció de la variant. Alcaldia te els planos, i  sap l’impacte del que ve al damunt amb aquesta construcció i el 4 cinturo, hauria de ser més realista en les seves conclusions en aquest aspecte

3.Politica activa d’habitatge.
En el tema de la vivenda de protecció sí que estem d’acord. S’han fet promocions de protecció oficial el que malauradament s’ha trigat molt. I Respecte al tema dels gravàmens sobre les vivendes desocupades ¿ quants anys porta en estudi? Per que la proposta ja va sortir en el pla estratègic del 2001

4. Protecció de l’espai natural com a patrimoni d’abrera.
No el considerem protegit... només cal veure com ens esta afectant la construcció del 4 cinturo per posar un exemple

5. Definició de nous paràmetres d’atractivitat industrial.
No hem diversificat sectors.... no es fomenta prou el departament de promoció econòmica i no es potencia l’ús de les noves eines de comunicació en aquest aspecte.

I sobre tot, que no es digui que no te competències en temes de llocs de treball qualificats o en reducció de la precarietat ¿ no podríem invertir en cursos mes específics de i+d ? li hem preguntat a la industria i els professionals de la zona que necessiten... es podria fer mes del que fem no busquem excuses.

6.Foment del comerç
Aquí també es considera que tot esta ja fet o gairebé, el mercat esta fet, però necessita ajuda i vostè ho sap, necessita promoció, activitats, suport i no el tenen. L’associació de comerciants existeix sí, però si no te mes suport acabarà ofegada com moltes altres entitats. Cal treballar més en aquest aspecte, cal sensibilitat, el comerç es riquesa per un municipi, i necessita d’ajuda institucional,

Comunicacions informàtiques... ho consideran fet. En el ple se li ha demanat al regidor de promoció econòmica que posi les dades del servei municipal de busqueda de feina a la web i va dir que no... i es considera en el balanç que en temes informàtics esta tot fet.... .... com podeu veure tenim visions molt diferents

Politiques d’igualtat aquí  reconeixem que potser és l’apartat on més s'ha fet, però quan li demanem accions de sensibilització en les empreses i els comitès diu que ja esta tot fet per que en el 2005 va fer una jornada de responsabilitat corporativa, cal continuar treballant que ja han passat 4 anys des de a les hores.

Intervenir en el procés formatiu, es justifica fet per la creació d’aules d’estudi,  i nosaltres li demanem de nou que amplii els horaris d’aquestes aules. Si fem aules que quan fan falta estan tancades, aquesta actuació no ha servit de res.

Associacionisme .... manca més suport logístic, si es parla amb les associacions veureu com no tot es redueix a la subvenció econòmica, que necessiten assessorament, que per ells es un gran problema com justifiquen despeses com presenten els números, com fan arribar les activitats a la gent. Per cert es parla de la guia d’entitats a la web, i si la feu podeu comprovar com no esta actualitzada, per tant, no te gaire utilitat en les condicions actuals.

Respecte a infraestructures, segons el seu balanç tot es perfecte, però Sant Miquel és un barri que quedarà iallat i superafectat per dos infraestructures brutals, que de retruc allunyarà les urbanitzacions de l’altra banda amb el nucli urbà.

Ho hem parlat mes vegades, si junta totes les infraestructures que passaran per Abrera no tindrem un poble si no 8 i no veiem reflexat aquest problema en el balanç

Millora dels serveis de transport. No s’ha incrementat el transport interurbà, segueix sent el mateix i hem empitjorat en tema ferrocarrils, com demostra la pèrdua de viatges, ja vam parlar l’últim ple, l’increment de freqüència ( que no es real) ha fet perdre els trens semidirectes i per tant, incrementa el temps d’arribada .... per tant, hem perdut en serveis i sembla que vostè esta tan contenta de com funcionen. Fins i tot vam aprovar una moció amb el suport del PSC queixant-nos del tema. No ho entenem aquesta valoració tan optimista al respecte, la veritat.
Aquest resum representava una oportunitat, la de seure i veure com realment estava la cosa. El PSC ha donat la seva visió però nosaltres no la considerem real i acurada, i estem convertint en discussió política un tema que va sortir dels ciutadans i la seva participació

Nosaltres li proposem anar més enllà no sabem si és possible però perquè no torna a reunir els integrants del consell executiu del pla estratègic

Per valorar conjuntament el grau de compliment real i quines serien les actuacions prioritàries, d’aquesta forma tindríem una visió més amplia i participativa.

Finalment aquest punt es va convertir en un assabentat per continuar treballant i valorant la situacio.
Per fi¡¡ una mica de consens



dilluns, 4 de gener del 2010

Punt 2 Al.legacions a la variant de la C-55


Ens hagués agradat fer-li costat en aquest tema, i no ho diem per que si, si no per que davant d’actuacions d’administracions superiors un ajuntament té mes força quantes més veus aconsegueix sumar.


No ens enganyem, si esta decidit fer aquesta carretera la faran, igual que el 4 cinturo, trigaran mes o menys però la faran, per tant calia sumar tots els esforços possibles per que no ens perjudiqui més

Per poder sumar cal, d’un canto, oferir la possibilitat de fer-ho que no és el cas, ja que en el treball previ a la realització d’aquest document no s’ha comptat ni amb els grups de la oposició ni amb qüestions que ja havien sortit quan parlàvem per exemple del pla territorial. Per tant ha existit una manca de voluntat per part de l’equip de govern en sumar forces.

I una altra qüestió imprescindible per sumar seria la voluntat de buscar una sol.lucio no traumàtica. Això passa per plantar cara quan cal i treballar molt .

Plantar cara significa dir que no quan cal, i ara era necessàri, i el treball era deixar clar que hi ha moltes afectacions de cop al nostre municipi, algunes ja son visibles, altres estan en projecte però sabem que es produiran, i si les mirem en conjunt veiem el que representen al territori, i resulta molt preocupant.

Nosaltres trobem insuficients les al.legacions presentades, potser per que parteixen de la base d’un posicionament favorable de l’equip de govern.

Entenem que tant el territori com els veïns haurien de tenir una especial protecció de cara a les al•legacions a fer, de igual manera que en diversos punts es fa esment a l’afectació d’un polígon.

L’equip veu favorable una alternativa de projecte que permet velocitats de 120 km ( això és una autovia o una autopista) en un tram que ja te afectació i molta pel 4 cinturo.

Aquesta opció es presenta com a variant de la C-55 però no veiem enlloc la supressió d’aquesta carretera, mes aviat al contrari, aquesta variant serà l’enllaç entre la A2 i el 4 cinturo, per tant, qui vagi direcció Manresa o sortirà en la A2 com ara, o continuarà per la variant fins a la C-55 .

D’altra banda es parla del pont que enllaçarà els barris escolteu ¿ aquest pont no era la compensació pel 4 cinturo? Aquest pont també venia lligat al projecte d’Are del que ja no sabem res i el 4 cinturo ja esta en marxa, i ara ens fan una altra autovia i diuen que a canvi ens faran el pont ¿ quantes carreteres ens menjarem per poder tenir el pont?

Mireu us explicaré un acudit dels veins de Can Vilalba, allà diem que aquest pont és com el Guadiana.... que apareix i desapareix... normalment apareix en època electoral i desapareix durant la legislatura . Ara ha tornat a aparèixer... serà que venen eleccions

Però cal posar-se seriós, i això no és cap broma.

Vam sentir parlar del tema del camp de futbol i del carril bici.... afectats també per la carretera
Però van sentir parlar molt poc del tema de la protecció acústica als barris de San Miquel i Can Vilalba,  i potser cal fer 5 cts a qui ens llegeix.

Resulta que ja esta previst que els nivells de soroll que hi haurà com a conseqüència d’aquesta carretera superen els valors permesos per la normativa, però tot i això es farà la carretera.

Es preveu fer apantallaments acústics però tot i això no saben si funcionaran per les característiques de la zona, però tot i això faran la carretera. Voleu dir que no cal informar als veïns i alhora defensar-los d’això?

Tampoc hem sentit parlar massa de l’afectació al barri de Sant Miquel que és brutal. S’expropia un habitatge, afecta , la zona esportiva, la depuradora, el carrer d’entrada i la xarxa d’aigua potable, només això ja es motiu sobrat per que aquest ajuntament en ple es negues de forma rotunda a aquest projecte.

I si com diuen han presentat ja al•legacions previes que no s’han tingut en compte en l’últim projecte, caldria que ara, no ens plantegéssim les al•legacions si no en ple decidíssim quines actuacions preníem contra el projecte.
El grup de CiU vam demanar que es retires aquest document, per què el considerem insuficient i que consensuessim entre tots un d’oposició clara i ferma a aquest projecte.

Podem presentar al•legacions tots els grups però ja se sap que mai es tindran tan en compte com amb un document conjunt d’un municipi Vostè té la majoria absoluta, en aquest ajuntament, i per tant, l’alcaldia, hauria de ser vostè qui encapçales la defensa d’aquest tema

Malauradament es va aprovar amb els vots a favor del PSC i del PP....

diumenge, 3 de gener del 2010

Punt 1. El pressupost del 2010

Abans d’entrar en el tema li vam demanar una mica més de serietat en la informació que ens fa arribar.

Feia referència en la memòria d’alcaldia de la participació ciutadana que vol reflexar en la convocatòria de l’audiència publica del dia 27 de novembre, la Sra Alcaldessa sap que l’assistència a aquest acte va ser mínima, i ho va ser per manca de publicitat de l’acte. Per tant nosaltres considerem insuficient la participació oberta a la ciutadania per opinar d’un tema tan important com el pressupost municipal.

Dins l’expedient haurien d’estar inclosos dos punts molt importants la liquidació del 2008 ( que no hi era ) i l’estat d’execució del 2009 ( ingressos i despeses)

Aquest sí que hi era però no oferia dades reals. Segons els números que ens ha donat a juny del 2009 no havia ingressat res en concepte de taxes i impostos

Increïble¡¡ resulta que paguem l’ibi en 4 pagaments i un d’ells abans de juny, o l’impost sobre vehicles, que el pagament finalitza a l’abril i resulta que a data 30 juny no surten a la seva comptabilitat, la explicació que hem rebut és que es porten comptats de forma manual.

Bé que vol que li diguem, d’entrada els números ja no son fiables, per que manquen dades, i per un altre cantó esta el tema d’aquesta suposada manualitat en el recompte de dades, en ple segle XXI, una administració pública no hauria de funcionar d’aquesta forma. Siguem més seriosos, que estem parlant de diners públics en una època molt dura per moltes famílies.
També volem remarcar que no estem d’acord amb la forma de encarar el pressupost.
Es justifica la reducció d’algunes partides que per al nostre grup són bàsiques ( desprès veurem que altres no tan essencials no es redueixen o no tan com deurien), com deiem, es justifica aquesta reducció amb una davallada d’ingressos que no es produeix... mireu... millor entrem en matèria, tant per ingressos d’impostos com de taxes, es recaptarà més aquest any que l’anterior un 6% més exactament, com molt bé reflexa al capítol d’ingressos
¿ d’on ve doncs la reducció d’ingressos? Doncs de les transferències corrents ( allò que ingressem de les altres administracions ( per cert també governades pel PSC) i dels passius financers ( és a dir, de demanar menys crèdits)
De la segona part podríem estar d’acord....o no, tot depèn per que necessita els crèdits si per fer front a despeses corrents ( que no hi estaríem d’acord) o per fer mes inversions ( que aquí li donaríem suport)
Però de la primera part, les transferències que rebem d’altres institucions, que sembla que la política general d’altres administracions Diputació, Consell comarcal, Generalitat i estat ens perjudiquen directament

És cert que algunes en particular augmenten, però si suma el conjunt de diners que compta rebre, el resultat parla de 277 mil euros menys d’ingressos per aquest concepte i 50 milions són molts com per donar la visió tan optimista i a la que dedica una plana sencera d’argumentari, un altre cop ens agradaria veure una mica més de ajustament a la realitat en aquest tema.

També i com ja sembla un topic hem de dir que no podem comparar el pressupost del 2010 amb el pressupost del 2009, perquè el pressupost es allò que Alcaldia pensava gastar-se, que no el que finalment s’ha gastat.
Sra Alcaldessa, vostè sap quin es l’estat actual d’execució del pressupost, la situació real, però ni nosaltres ni el veïns ho sabem, només sabem que l’ha modificat 8 vegades (i encara no hem tancat l’any).

Que li vull dir amb això ? que el pressupost que ens presenta te molt poc a veure amb la realitat, per que es modifica i retoca quan i com vol, si vosté fes una politica realista, la seva base d’analisis no seria el pressupost de l’any anterior si no la situacio real.... per que?
Miri vosté compara el pressupost del 2009 de 13 milions 400mil euros amb el del 2010 de 12 milions 900mil ( per tant reduiria en 500 mil euros) però la realitat és una altra
La realitat es com vam veure en l’últim ple, fa un mes, es que el pressupost del 2009 amb les modificacions fetes ha passat de 13 milions 400 mil euros a 16 milions 700 mil.... els 3 milions d’increment que li deiem aleshores com pot parlar de reducció de despesa? ¿Vol dir que podem confiar en vostè per fer previsions fiables? ¿ vol dir que els ciutadans no li agrairien si parles amb números reals i no amb unes previsions que mai pot complir ?
El pressupost és un reflex, a un any vista, dels objectius municipals de l’equip de govern; aquests objectius haurien de quadrar amb les prioritats que va presentar al seu programa electoral, i si l’agafés veuria que va guanyar les eleccions amb un programa que no esta executant....des del grup de ciu no sabem si es que ho farà tot l’últim any de legislatura o si es que només va vendre fum als ciutadans d’abrera.
Ara passem al tema despeses, aquí té prevista una reducció que bàsicament afecta als capitols transferències corrents,( 41%) inversions ( 20%) i transferències de capital ( 65%)
Però el seu argument es centra en bens i serveis que te previst que baixi en 160 mil €, l’any passat també ho va preveure i en 8 modificacions ha pujat 300 mil euros ¿veu com no ens podem acabar de creure-la.?

Respecte les despeses de personal.
El tema de la educadora social i la treballadora social tenen tot el nostre suport, de fet ens generava dubtes una reducció que havíem vist en la tabla, però la considerem justificada amb les explicacions que ens ha donat.

Per altra banda, té vostè prevista una reducció en 3 mil euros de les hores extres de la policia local, cosa que ja ens agrada, però segueix destinant 24 mil euros a la partida, i aixo no ens agrada perquè aquest servei tindria que estar cobert amb la partida general no amb una d’hores extres. El que no entenem és per què no es planteja, d’una vegada, arreglar el tema. Vol dir que no tindrien per contractar una persona més, com a mínim? I el treball es podria repartir d’una forma més racional, i aquí ho podríem aplicar a tots aquells departaments, ja que la suma de la despesa en hores extres puja en total 67 mil euros. Sabem que sempre pot haver imprevistos, però voste també sap que algunes coses lògiques per manca de previsió s’acaben solucionant amb hores extres amb el cost que aixo suposa tan econòmic com organitzatiu.

Les despeses corrents vostè té previst, segons diu, reduir-les, segons el pressupost de l’any passat en 160 mil euros. És una bona iniciativa. El que al nostre grup ens agradaria és que expliqués als veïns que ens escoltant com ho farà quan aquest any que encara no ha acabat va haver de modificar aquestes partides en gairebé 300 mil €.

Ho tornare a explicar... en el pressuposts va dir que aquest any es gastaria 5 millions 600 mil euros en despeses corrents i ens va explicar com estalviaria en clips i grapes i paper i fotocopies per fer-ho, aixo és el que va dir i amb el que ara compara
Realment s’ha gastat 300 mil euros més del que pensava és a dir les grapes, clips,fotocopies i paper s’han disparat, però a voste se li oblida .... oblida aquest número i segueix parlant del que volia fer... per que?

La crisis actual oferia una bona oportunitat, per reflexionar sobre el poble que volem, per volcar esforços en promoció economica, en serveis socials i en el municipi en general, i voste segueix mirant com en els comptes de fades el que podria haver sigut, pero que la realitat li demostra que mai ha existit.
Li demanem serietat, li demanem que rectifiqui, que realment redueixi despeses innecessaries o no tan necessaries en aquest moment. Li demanem que sigui realista... aixi no anem enlloc

Durant tres anys l’hem sentit dir que la pujada del 28% de l’IBI era per garantir serveis, cosa que no sembla amb aquestes partides que l’acabem de dir. I més quan vostè mateixa preveu un increment de recaptació només en IBI de 300 mil € aquest any

I ara nosaltres hem vist coses que no ens agraden gens:
Per exemple, reduccions importants en la reparació, conservació i manteniment dels edificis, com el CAM, centres d’ensenyament, Mercat, centres sanitaris. I no ens digui que és perquè algunes reparacions que s’han fet aquest any i no s’han de tornar a fer perquè, malauradament tots els centres necessiten al llarg de l’any reparacions. I és més, si vostè fos previsora podria invertir en manteniment per no haver de fer reparacions, de vegades tan caòtiques com ha passat al Platón. I recordi que molts centres, com el CAM, ara mateix tenen reparacions que li son necessàries paralitzades per manca de diners.

Aquets és el seu pressupost, un pressupost que nosaltres no veiem gens clar, no el veiem fiable, i que a la vista del que fins ara en tota la legislatura ens ha demostrat haurem de veure acabat per saber que és el que acaba fent amb ell.