Debat a 5 bandes - El debat real per a Catalunya

10 – Dissabte 1 de març de 2008
1. El debat evidencia que el bipartidisme PSOE-PP no serveix a Catalunya i que Duran és l’únic
projecte catalanista per al país, mentre Chacón serà només una diputada més del PSOE

El debat d’ahir a TV3 va evidenciar que el bipartidisme que pretenen imposar PSOE i PP a nivell espanyol perd tot el sentit a Catalunya. La realitat del país és completament diferent i la confrontació esquerra dreta no serveix aquí. I l’element fonamental que trenca aquesta dinàmica és Convergència i Unió, i en concret, el seu candidat, Duran i Lleida, que va demostrar ahir què vol per a Catalunya i com ho vol defensar a Madrid. Està clar, per tant, que Duran hauria de ser present també en el debat Zapatero-Rajoy de dilluns, si no es vol alterar la realitat política de l’Estat.

En aquest sentit, en el debat es van veure polítics amb voltatges diferents. Duran és l’únic que va marcar la diferència, amb un projecte catalanista i en positiu. El candidat de CiU va parlar del que volen escoltar els catalans i va posar de relleu que només si Convergència i Unió és decisiva, Catalunya tindrà veu a Madrid. Per contra, tant Chacón com Nadal simplement es van dedicar a reproduir els argumentaris del PSOE i del PP, no vàlids per a la realitat de Catalunya.

Chacón va gastar bona part del seu temps a atacar el PP, però per contra, va demostrar que els socialistes catalans no tenen resposta per dues preguntes fonamentals que li van plantejar. L’una és quina infraestructura nova ha tirat endavant el Govern Zapatero a Catalunya aquests quatre anys. L’altra és quan el PSC-PSOE ha votat diferent al PSOE durant aquestes vuit legislatures.

Queda clar que l’únic que pot oferir Chacón a partir del 10 de març és quatre anys més de subordinació al PSOE, i per tant, desplaçar els interessos de Catalunya a un espai descaradament secundari. Chacón serà una diputada més del PSOE, mentre Convergència i Unió, amb un grup propi potent, podrà defensar el nostre país i exigir-ne respecte.

Per la seva banda, Dolors Nadal va tornar a evidenciar que el PP representa el paper excèntric i minoritari a la política catalana. Catalunya és només artilleria per al PP per desgastar Zapatero i el PSOE, i pel que sembla, a Nadal ja li sembla bé.

Finalment, cal posar de relleu que la independència d’ERC queda engolida al Senat, on es presenta unida estratègicament als socialistes i a ICV, tot conformant-se amb el paper d’apèndix del PSOE. Així, per exemple, un votant de Barcelona, si vol votar ERC al Senat, acabarà votant en realitat dos senadors del PSC-PSOE i un d’ICV, i el seu suport acabarà engruixint el PSOE. En aquest sentit, i com a mostra d’això, ERC i ICV es van dedicar ahir, una vegada més, a fer la feina bruta dels socialistes.