dijous, 21 de febrer del 2008

Els incompliments de Zapatero i el PSC

􀀵 Aquests són els 10 incompliments més flagrants de Zapatero:

1- Aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya

Al Míting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions catalanes del 2003, José Luís Rodríguez Zapatero pronuncia la ja famosa frase: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya”.

2- Compliment de l’Estatut

Zapatero ha venut al llarg d’aquests quatre anys la seva teòrica visió plural d’Espanya, que tenia les reformes de diferents Estatuts com a màxim exemple. A l’hora de la veritat, però, ni va donar suport a l’Estatut sorgit del Parlament, ni tampoc a l’acordat amb Artur Mas i aprovat pels catalans a les urnes. De moment, el balanç del seu grau de desplegament és lamentablement molt negatiu. No només no s’ha fet cap traspàs mínimament significatiu, sinó que la vulneració de l’Estatut per part de l’Estat és permanent.

3- Inversió a Catalunya: Disposició Addicional tercera de l’Estatut

La disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent al pes del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això no es va complir, tot i que en el seu moment es va assegurar que sí que s’estava complint. Els Pressupostos del 2008 tampoc complien amb la disposició i només arribaven al 14,9%. Un acord electoralista de darrera hora ha fet arribar una part d’aquesta inversió, però encara queden pendents 700 milions d’euros d’aquests dos anys.

4- 4- El descens de la inversió a Catalunya

Mentre Zapatero sempre ha promès més inversió per a Catalunya, i Chacón va dient que la inversió que ha fet Zapatero aquests quatre anys a Catalunya és la més gran mai vista, la realitat de les xifres diu que la inversió de l’Estat a Catalunya, des de que governa Zapatero, ha passat del 18’6% (2003) al 14’9% (2008), i bona part d’aquesta inversió ha estat concentrada al TAV, sense nous projectes.



5- 5- Arribada del TAV a Barcelona

S’anuncia l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un important endarreriment sobre el previst). El resultat és del tot sabut. Les presses per acabar l’obra com fos, per purs interessos electorals, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya, amb interrupció del servei d’algunes línies durant setmanes, i evidentment un nou retard en l’arribada del TAV.


6- 6- Traspàs de Rodalies

L’imprudent Zapatero anuncia al Congrés dels Diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008. A l’hora de la veritat, res de res.


7- 7- Retorn dels Papers de Salamanca

Després d’un teòric acord per retornar-los, només ha arribat a Catalunya una primera part dels documents. Queda per arribar tota la documentació de particulars i d’entitats. Seguim a l’espera davant la denúncia de la societat civil catalana i el desesperant i vergonyós silenci del Govern espanyol.


8- 8- Castell de Montjuïc

En una altra promesa de míting final, l’any 2004, Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, però després, hi posa unes condicions inassolibles. Més endavant, i just abans de les eleccions municipals, Zapatero anuncia el traspàs, però un any després, el tema segueix sense resoldre’s.


9- 9- Gestió de l’Aeroport del Prat

Zapatero anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’Aeroport del Prat que inclouria la participació de la Generalitat.


10- Publicació de les balances fiscals

El mes de juny del 2006, Zapatero promet que publicarà les balances fiscals.


2 comentaris:

Monica ha dit...

Avui comença una campanya electoral que es preveu intensa.

CIU ha de ser decisiva, ha de mediar entre les mentides del PSC i la radicalitat del PP

No podem quedar-nos quiets, cal moures i recordar el que ens han deixat aquests 4 anys

Anònim ha dit...

Ja està bé de donar-li els vots als grans partits (PSOE i PP), hem de trencar aquest bipartidisme i optar per opcions més minoritàries que no permetin que les majories absolutes acabin degenerant en dictadures com la que tenim a Abrera. Això si de rés serveix queixar-se si primer no anem a votar.
Maria