"El pacte constitucional queda alterat. El Parlament i el poble de Catalunya s'han de fer respectar. Em sento decebut però no vençut, perquè el país té actius per tenir un bon futur"
Des de CiU sempre vam dir que qualsevol sentència seria negativa, que introduís anul·lacions o interpretacions a la baixa no era acceptable perquè la única sentència bona seria la que no toqués ni una coma de l'Estatut. El TC ha tocat parts molts molts substancials, de la columna vertebral: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge... el nucli dur de l'Estatut votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Qualsevol alteració, per CiU, és negativa i inacceptable.
- Aquest tribunal a més no té legimitat. Segurament la legalitat l'empara, no ho podem negar, però una cosa és tenir la possibilitat legal i l'altra la legitimitat. El TC ha quedat altíssimament desprestigiat. Vull recordar que aquest TC, en el fons, està mediatitzat pels grans partits estatals, socialistes i populars, que tenen actitud clarament contrària al que ha de ser una intepretació flexible, oberta i fins i tot generosa, de la Constitució espanyola. El pacte constitucional de 1978 queda poc o molt tocat amb aquesta sentència.
- Quan passa una cosa així és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si Catalunya som una nació, i ho som, ara hem de demostrar que ho som i estar disposats a exercir com a nació. Això requereix una reacció clara i contundent del Parlament, serena però ferma. Requereix també una sortida al carrer del poble de Catalunya en forma de manifestació, intentarem organitzar-la en els propers dies perquè, no ens enganyem, si un poble no és capaç de respectar-se ell mateix no pot esperar respecte dels altres. Estic segur que el poble de Catalunya sabrà fer respectar la seva dignitat. Passa per que el Parlament tingui una reacció clara i contundent, la gent surti al carrer i manifesti el seu rebuig a una sentència que anul·la el dret a decidir del poble de Catalunya expressada a les urnes, i haurem de fer-ho en els propers dies de manera contundent, ferma i serena, fent-nos respectar, perquè sabem que la dignitat del poble de Catalunya està en joc i no estem disposats a tolerar-ho.
- Sé que Catalunya viu un present difícil. Des del punt de vista polític, social i econòmic. Però estic convençut que tindrem un bon futur. Vivim un present difícil. Des de molts punts de vista, ho estem veient. Però Catalunya tindrà un bon futur. Si al país hi ha el canvis que calen, si trobem l’empenta que ens cal, amb il·lusió i amb confiança, amb la suma de moltíssima gent, de sensibilitats diferents però unides pel destí de Catalunya, estic segur que Catalunya viurà un bon futur.
- El pacte amb el president del govern espanyol el va avalar el poble de Catalunya quan va participar en el referèndum i va aprovar l’Estatut. Em sento clarament decebut. L’aspiració que teníem era que l’Estatut no es toqués. Sabíem que això era molt difícil, perquè aquest tribunal constitucional està àmpliament mediatitzat pels partits i reflexa aquest sentit de socialistes i populars, que volen limitar l’autogovern de Catalunya. Decebut no vol dir vençut. Al revés, em sento amb més ganes que mai de construir el futur de Catalunya. Els pobles demostren com son en els moments difícils. Catalunya viu un moment difícil, però ara es posa a prova la nostra capacitat de reaccionar. Estic convençut que Catalunya és un país, una nació, que té energies, té actius, te gent, te capacitats suficients com per a reaccionar en els moments difícils. Ara hem de demostrar que som capaços de reaccionar i sobreposar-nos a les situacions difícils. Decebut no vol dir vençut, vol dir esperançat que podrem construir un bon futur al que espero contribuir-hi modestament.
- La manifestació ha de ser amb el concurs de tothom, amb tots els partits que ho vulguin. La societat civil també, ha de ser un esforç conjunt. És moment de fer-nos respectar i de defensar la nostra dignitat. A través del Parlament i de la veu del poble al carrer. El poble de Catalunya va dir que volia aquest Estatut i ara aquest tribunal mediatitzat, poc a l’alçada de les circumstàncies, es carrega en part l’Estatut votat lliurement. Els catalans han d’expressar el seu rebuig: ara al carrer, i al juliol a les urnes, que és on es produiran els canvis que ens han de portar a construir un bon futur.
Amb el president Montilla hi he anat parlant, avui també. Tot el que puguem fer junts ho farem, no només amb els socialistes, sinó amb tots el que ho vulguin. El rebuig a una sentència que no poden compartir ni acceptar l’hem de fer junts. Convocar la gent a sortir al carrer, reaccionar i expressar el rebuig també. Però és evident que d’aquí quatre mesos hi haurà unes eleccions i que cada partit ha de proposar un camí pel futur. Qui té la veu son els catalans i catalanes, que han de dir qui prefereixen per portar el futur. Podem anar junts uns dies o setmanes, però quan arribin les eleccions els catalans podran triar lliurement qui ha de liderar aquest futur.
- El PP d’equivoca. Tenim una sentència que deixa l’Estatut disminuït. En part és culpa del PP, que ho va portar al TC, però també el Defensor del Pueblo, que és un alt ex militant socialista. No tenim més remei que acatar la sentència jurídicament, però una altra cosa és acceptar-la políticament. No estem disposats a aturar l’autogovern de Catalunya, digui el que digui el PP. L’autogovern i el dret a decidir seguiran avançant, hi posarem el nostre gra de sorra i intentarem liderar aquest procés. De cap manera podem acceptar com a etapa final aquesta sentència del TC. Alguns volen que sigui l’estació d’arribada: de cap manera ho acceptarem, i en el futur proposarem nous camins per seguir engrandint i avançant l’autogovern i el dret de decidir el nostre futur.
- El dret a decidir en aquells temes que generin més consens a Catalunya, com el tema del concert econòmic. A Catalunya molta gent vol que els diners que es recapten aquí s’administrin des de Catalunya, com fan els bascos i navarresos dintre de la Constitució espanyola. És un camí de futur que ens interessa molt.
- Avui no és moment de parlar de les eleccions. Tingueu present que si en parlem ja no son eleccions anticipades, sinó de fer-les a la tardor, que és quan toquen. S’obrirà una situació on el que li cal a Catalunya és un govern fort, que tingui quatre anys per davant i una majoria molt forta al darrera. Quan ha de passar, ja en parlarem. Cal un govern amb fortalesa, suport popular i temps per davant, per construir aquest bon futur
Entrades
