VALORACIO DEL NOU GOVERN DEL Sr ZAPATERO

Com que es un tema candent.... anem a fer un petit repas:

96 dels 135 diputats del Parlament van demanar el cessament de Magdalena Álvarez pel col·lapse de les infraestructures catalanes el passat 15 de novembre. Zapatero la nomena de nou ministra de Foment.

Es per aixo, que la composició del nou govern espanyol representa un nou cop de Zapatero als interessos de Catalunya. Una vegada més, el president espanyol demostra no tenir cap problema per evidenciar que està d’esquena al nostre país i que les nostres prioritats tenen per a ell una importància residual.

La provocació de Zapatero comença pel manteniment de Magdalena Álvarez com ministra de Foment. Després de la seva actitud de menyspreu cap al nostre país, de la prepotencia demostrada i de la seva nefasta gestió, el mínim que es podia esperar era un relleu a Foment.

Cal no perdre de vista que el Parlament, amb un 73% de vots a favor, va reclamar el passat 15 de novembre a Zapatero el cessament de la ministra per la crisi de les obres del TAV i el caos de rodalies i regionals.

Tambe s’ha de tenir present que durant aquesta legislatura, precisament, s’hauran de negociar temes claus que afecten el ministeri de Foment (inversions d’acord amb l’Estatut, traspàs de rodalies i regionals, traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, i gestió de l’aeroport del Prat). El fet que Zapatero hagi mantingut Magdalena Álvarez, una persona que està d’esquena als interessos de Catalunya, fa intuir com de difícil ho tindrà el país aquests quatre anys.

D’altra banda, és evident que per a Catalunya el nomenament de Carme Chacón com a ministra de Defensa no serveix per a res. És un ministeri que no disposa de capacitat inversora i la seva incidència en el nostre país és gairebé nul·la. Per contra, representa l’Espanya més nacionalista, més conservadora i més rància.

La satisfacció del PSC-PSOE pel nomenament de Carme Chacón evidencia l’imaginari i els veritables sentiments d’aquest partit. Només des d’una concepció clarament espanyolista es pot estar orgullós d’ocupar la cartera de Defensa. Per contra, un catalanista rebutjaria ocuparla, ja que entra en contradicció amb les seves conviccions. Així doncs, cal preguntar-se de què han servit el pes dels 25 diputats del PSC-PSOE a l’hora de configurar el govern espanyol. A Catalunya, de res.

Així doncs, la reacció dels socialistes catalans serveix per constatar les diferències entre el PSC-PSOE i Convergència i Unió. Els primers van a Madrid a ocupar una determinada quota dins del poder espanyol. En canvi nosaltres, anem a Madrid únicament i exclusiva a defensar els interessos de Catalunya i la seva gent. Dues filosofies clarament contraposades.

L’altre ministre del PSC-PSOE serà de Treball i Immigració, una altra cartera sense gaire incidència i relació amb el territori. L’ocuparà Celestino Corbacho, una persona molt fidel al PSOE i amb un marcat caràcter espanyol, cosa que genera d’entrada un motivat escepticismo sobre les polítiques a favor de Catalunya que pugui desenvolupar. Cal recordar que en plena crisi del tripartit I, Corbacho va establir converses amb el PSOE per estudiar la possibilitat de refundar la federació catalana del PSOE i trencar amb el PSC.

El traspàs del FORCEM –amb sentència del Constitucional a favor de la Generalitat que el Govern espanyol es nega a aplicar- i el desplegament del nou Estatut en matèria d’immigració (permís de treball, acolliment, participació en la fixació del contingent d’estrangers) són dues de les exigències que fa Catalunya al Govern espanyol i que Corbacho ha de complir.

Cal destacar que si algú encara en tenia algun dubte ara ja no n’hi ha cap: l’ala catalanista del PSC està morta. Totes les estructures de poder dels socialistes catalans estan en mans del clan del Baix Llobregat, i per tant, dels dirigents més espanyolistes del partit. I cada nova ocasió que tenen, l’aprofiten per ampliar el seu domini i neutralitzar les persones socialistes amb un mínim sentiment de país. Que Corbacho i Chacón siguin els ministres escollits ho demostra clarament, ja que són dues persones que responen a aquest perfil bàsicament PSOE.

Per últim, cal destacar la diferència de pes que tenen els socialistes andalusos i els socialistas catalans dins del PSOE. Mentre, que la federació andalusa amb Chaves al capdavant ha aconseguit mantenir Álvarez a Foment, les demandes del PSC-PSOE han estat ignorades.