La tornada al " Cole "

Quan els partits del tripartit eren a l’oposició van escollir uns determinats temes com a bandera i per erosionar –amb altes dosis de demagògia- el govern de CiU. Temes com la presència de barracons, les places de llars d’infants o la distribució d’alumnes entre la pública i la privada els van servir per fer grans promeses. Amb ells, aquests temes s’havien de resoldre d’un dia per l’altre. Ara que són al Govern, lluny de solucionar-se, s’evidencien grans incompliments del tripartit.

Aquests incompliments són fruit d’una mala política educativa, i amb una política educativa ineficient és impossible que a Catalunya s’assumeixi l’excel•lència que tant necessita el país i que el conseller predica. En aquest sentit, cal destacar que el debat de la nova llei d’Educació no pot tapar la mala gestió del Departament, el qual ha invertit més diners, però ha obtingut pitjors resultats.

L’any 2004 es va aprovar una Iniciativa Legislativa Popular (la primera a Catalunya), en la qual es preveia la construcció de 30.000 noves places de 0 a 3 anys fins a l’any 2008. Un cop complert aquest període, i segons dades del propi Departament d’Educació, falten més de la meitat de les places previstes. En concret, manquen 16.673 places de llars d’infants per complir amb el mapa 2004-2008 presentat el febrer de 2004.

El segon gran incompliment del tripartit és en referència als barracons. Després de la crítica ferotge que van fer PSC-PSOE, ERC i ICV des de l’oposició als governs de CiU, ara resulta que els mòduls prefabricats no només no s’han eliminat sinó que s’han doblat des de l’any 2003. Així, mentre que el curs 2003-2004 hi havia 527 barracons, aquest curs n’hi haurà més de 1.000.

CiU atribueix aquest augment del número de mòduls prefabricats a la mala planificació del Govern. El fet que l’any 2004 no es licités la construcció de cap nou centre i la mala gestió dels anys posteriors han provocat la situació actual. Cal alertar, a més a més, que els propers anys, amb el creixement a la secundària, el número de barracons encara augmentarà més.

El tercer gran incompliment és el que fa referència al repartiment dels alumnes estrangers entre l’escola pública i la concertada. L’evolució de la distribució segons la titularitat s’ha mantingut estable des del curs 2003-2004, fruit de la planificació que ha fet el tripartit. Quan la concertada ha crescut ha assumit l’escolarització d’immigrants (el 85,7% dels nous alumnes de la concertada eren alumnes estrangers), el problema és que ha crescut poc, ja que el Govern ha optat per fer créixer la pública. Així doncs, per aconseguir un major equilibri –que seria possible-, caldria una altra planificació.

CiU també denuncia d’altres indicadors negatius en matèria d’educativa a més dels tres grans incompliments esmentats. Així, per exemple, s’ha incrementat el número d’alumnes que cursen un curs que no li pertoca per edat, és a dir, creix el nombre de repetidors. En aquest sentit, la ràtio d’alumnes per aula i la metodologia no afavoreixen l’èxit. A les aules hi ha nois amb interessos i experiències molt diferents, però amb un mateix currículum.

D’altra banda, també s’observa un increment important de la insatisfacció del professorat. I és que segons dades de l’Enquesta sobre satisfacció laboral del professorat de Catalunya, duta a termeper la Fundació Jaume Bofill l’any 2007, el 51% del professorat afirmava trobar-se desconcertat.