dilluns, 22 de desembre del 2008

CiU considera que el PSC-PSOE s’ha quedat sense cap


En 1 minut:

􀂃 El vot a favor dels pressupostos suposa:
1) La defunció del PSC-PSOE, incapaç de defensar Catalunya.
2) El tripartit s’ha quedat sense cap instrument per negociar un bon finançament.
􀂃 Si hi havia un tema que justificava trencar 30 anys de vot conjunt entre PSC-PSOE i PSOE era aquest.
􀂃 CiU proposava vincular pressupost i finançament perquè els comptes no preveien partida pel nou sistema de cara al 2009, però a més, eren la palanca de pressió per aconseguir un nou finançament.
􀂃 Montilla no s’aplica el seu eslògan (Fets, no paraules). L’advertiment que va fer a Zapatero al seu congrés i la possibilitat de votar en contra dels pressupostos s’ha quedat en no res.
Té 0 credibilitat que digui que el gener es revisaran les relacions si no hi ha finançament.
􀂃 Esperem que mai més ningú no cregui en les amenaces de Montilla i del tripartit.
􀂃 Una esmena del tripartit a una moció de CiU sobre desplegament de l’Estatut demostra que renuncia al termini del 31 de desembre per tancar el finançament.
􀂃 Què farà ERC per garantir que Montilla pacta un bon sistema de finançament?
􀂃 Durant aquesta legislatura, el PSC-PSOE ha votat ja com a mínim 13 vegades contra
Catalunya.
La dada
0 vegades el PSC-PSOE ha votat diferent que el PSOE al Congrés en 30 anys.
􀀵 La decisió del PSC-PSOE presa aquesta setmana de votar favorablement els pressupostos de l’Estat té dues conseqüències clares i negatives. D’una banda, suposa la defunció del PSCPSOE.
La constatació que els socialistes catalans no són res més que la delegació regional del PSOE a Catalunya. No és ja que no siguin un partit diferenciat del PSOE –que no ho ha estat mai sinó que són incapaços d’anteposar els interessos del país –en un moment crucial- als del partit.
L’executiva de dilluns va confirmar que l’últim reducte del partit socialista que mirava pels interessos de Catalunya es va acabar amb Pasqual Maragall. Ara, el PSC-PSOE només mira pel PSOE, pel Govern espanyol i pels plantejaments de Zapatero.
􀀵 ¿L’assoliment d’un nou sistema de finançament no és un dels reptes polítics més importants dels darrers anys del nostre país? ¿Així doncs, la manca de voluntat del Govern Zapatero de tancar d’una vegada un model més just d’acord amb el que fixa l’Estatut no justificava un vot en contra d’uns pressupostos, que a més a més, parteixen d’una anàlisi de la situació econòmica ja totalment obsoleta i que no són vàlids per afrontar la crisi econòmica? ¿No és aquesta una ocasió prou important per trencar 30 anys de vot unitari entre el PSC i el PSOE a Madrid?
􀀵 En segon lloc, el vot favorable dels 25 diputats del PSC-PSOE als comptes de l’Estat (decisius, cal recordar) suposen que el tripartit s’ha quedat sense cap instrument per negociar el finançament, cosa que suposa que Catalunya queda a mercè de l’almoina que estiguin disposats a cedir Solbes i Zapatero.
􀀵 CiU insistia en la necessitat de vincular els pressupostos de l’Estat i finançament per dos motius paral·lels. Un de contingut i l’altre instrumental. Primer perquè si el nou finançament ha d’entrar en vigor el 2009, els pressupostos de l’Estat ho han de preveure, i els comptes que va presentar Solbes i que s’aprovaran demà no ho fan. I segon, perquè el vot dels 25 diputats del
PSC-PSOE davant dels pressupostos era la gran palanca de pressió per forçar el Govern
espanyol a negociar amb el Govern de la Generalitat el nou sistema sense més dilacions. Amb el xec en blanc dels socialistes catalans, Zapatero ja no té cap pressió per enllestir abans de final d’any el nou finançament.
􀀵 És evident que Montilla no era conscient quan va decidir emprar l’eslògan “Fets, no paraules” en les passades eleccions nacionals que a la llarga se li giraria en contra i li cauria a sobre com una llosa.
El cert és que el President de la Generalitat i primer secretari del PSC-PSOE ha aplicat tot el contrari del que deia el seu eslògan preferit. De paraules i de gesticulacions n’hem sentit moltes per part de Montilla, però de fets no n’hem vist cap.
􀀵 Durant la cloenda del congrés del PSC-PSOE, Montilla va advertir a Zapatero dient-li que el PSC-PSOE l’estimava molt, però que estimava més Catalunya. Molts periodistes ho van interpretar com un canvi en l’estratègia socialista, com un fet molt positiu i esperançador i en un avís clar que el PSC-PSOE estava disposat a plantar-se. Fum. Després, alguns socialistes van alimentar la possibilitat que els 25 diputats votessin en contra dels pressupostos si no incloïen el finançament, una realitat que es va encarregar de desmentir Corbacho. Més fum. (Tampoc no cal
oblidar la promesa de Chacón durant la campanya electoral que el PSC-PSOE no votaria Bono com a president del Congrés).
􀀵 Ara, davant la constatació de l’extrema subordinació al PSOE i en un intent de guanyar temps, el PSC-PSOE amenaça en revisar la relació amb el PSOE si Zapatero no compleix el termini de 31 de desembre per tenir el finançament enllestit. Més fum. Si no han aprofitat la gran eina que tenien, que eren els pressupostos, per què haurien de fer alguna cosa a partir de l’1 de gener? Només volen guanyar temps.
􀀵 CiU espera que a partir d’ara, ningú no cregui mai més en les amenaces, advertències i gesticulacions del President Montilla i del seu govern. Que no ningú més cregui que el PSCPSOE és un partit catalanista, al servei del país.
􀀵 CiU destaca que en política la credibilitat és un element essencial. No es pot enganyar la gent amb falses promeses i creant falses expectatives. Primer perquè al final, per molt que vulguis emmascarar la realitat, aquesta s’acaba sabent (en aquest cas, ha arribat el moment de la veritat i s’ha vist quina era l’actitud del PSC-PSOE). I segon perquè aquesta és una de les principals raons que hi hagi desafecció política entre la societat.
􀀵 En aquest sentit, si tenim en compte l’esmena que han presentat el PSC-PSOE, ERC i ICV a la
moció de CiU sobre el desplegament de l’Estatut que es debatrà demà, res fa pensar que les negociacions sobre el finançament es resolguin abans del 31 de desembre de 2008. L’esmena del tripartit ho emplaça tot a partir de l’1 de gener de 2009, cosa que suposa que renuncien novament als terminis establerts.
􀀵 CiU es pregunta què farà ERC per garantir que el Govern negociarà un bon sistema de
finançament tenint en compte que el PSC-PSOE ha renunciat a la gran eina que tenia per fer pressió al Govern espanyol. Com garantirà, en definitiva, ERC que Solbes i Montilla no pactin ara un acord a la baixa, sense complir l’Estatut i que representi només xavalla?
􀀵 Cal insistir que el PSC-PSOE mai en 30 anys de democràcia ha votat diferent del PSOE a Madrid. Els interessos del partit han passat milers de vegades per davant dels interessos de Catalunya. A continuació, detallem 13 cops que el PSC-PSOE ha votat en contra de Catalunya durant aquesta legislatura:
1. En contra de la cessió gratuïta de la Caserna del Bruc a Barcelona per a la construcció d’habitatges de lloguer per a joves i equipaments.
2. En contra del traspàs a la Generalitat de la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.
3. En contra de la supressió del ministeri de l’Habitatge i de l’increment per quatre dels recursos destinats a Catalunya (i a la resta de comunitats autònomes) per aquest àmbit.
4. En contra de destinar ajudes al sector de la pesca i rebaixar la pressió fiscal al sector de l’agricultura.
5. En contra de territorialitzar per comunitats autònomes els recursos recaptats en
l’assignació tributària de l’IRPF destinada a d’altres finalitats d’interès social i a cedir a cada comunitat autònoma un mínim del 50% de recaptació que s’hagi obtingut en les declaracions efectuades en aquell territori.
6. En contra d’establir una circumscripció electoral pròpia per Catalunya (i per a la resta de comunitats autònomes) per a les eleccions europees.
7. En contra de modificar l’actual sistema de repartiment pressupostari dels diners sobrants de l’Organització Comuna de Mercat del vi i cedir la gestió a les comunitats autònomes.
8. En contra que l’Ajuntament de Barcelona pogués negociar amb el ministeri de Defensa destinar la Caserna del Bruc a usos socials per a la ciutat.
9. En contra d’un paquet de dotze mesures destinades a donar suport al sector pesquer.
10. En contra d’un paquet de mesures per incloure en els pressupostos de l’Estat per a la millora del finançament local.
11. A favor d’obligar que es tradueixin al castellà els certificats judicials europeus redactats en català, euskera i gallec.
12. En contra de modificar la llei de l’IRPF perquè es millorés la tributació d’aquest gravamen a les persones que compatibilitzen la percepció d’una pensió de viduïtat amb el treball.
13. En contra que l’Estat assumís el cost de jubilació dels Mossos d’Esquadra als 60 anys per equiparar la seva edat de jubilació a la resta de policies autonòmiques.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tranquils tots que ZP ha dit que la crisi s'acabarà a finals de 2009! Ara, la pregunta del milió: serà veritat? O no? Primer va dir que no hi havia crisi i ara que aquesta acabarà a finals de 2009, ha canviat la seva "bola de cristal"?