Avui ens veiem al Rebato ¡¡

Estimat veí,

Estimada veïna,

Són moltes les actuacions de transformació que estan fent al Barri. Algunes d’aquestes actuacions signifiquen un canvi positiu en la qualitat de l’entorn, però, malauradament, també hi ha molts canvis que perjudiquen greument la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans i ciutadanes del Barri.

Només cal donar un tomb per les rodalies per veure com, el que eren abans camps, rieres, fauna i flora local, ara són rius d’asfalt i rotondes i, d’aquí a ben poc, soroll i contaminació.

Des del grup municipal de CiU d’Abrera som conscients d’aquestes actuacions que s'estan duent a terme i de com aquestes afecten el dia a dia i afectaran el futur immediat. Valorem amb preocupació la transformació del Barri, però creem que no ens podem quedar com a simples observadors.

Sí que és cert que moltes coses ja no tenen marxa enrere, per molt que ens haguéssim queixat i posat en contra en temps passats, però encara podem fer coses perquè el futur que arriba sigui una mica millor.

Encara podem exigir millores, compensacions i, en definitiva, dignitat pel malmès Barri. Per això ens posem a la vostra disposició el proper dijous 11 de març, de 19 a 20,30 hores, al Local Social del Barri, per tal de conèixer la vostra opinió, els vostres suggeriments i intentar buscar conjuntament solucions i compromisos per tal de millorar la situació immediata en què ens trobarem.

Us espero a tots per defensar el que és de tothom i de cada un de nosaltres; per un Rebato més digne.

Rebeu una cordial salutació. Atentament,

La nevada prevista 72 horas antes pilla desprevenido al Govern

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100309/53897020598/la-nevada-prevista-72-horas-antes-pilla-desprevenido-al-govern-proteccion-civil-saura-generalitat-jo.html ( Jordi Barbeta )

Saura viajó a Mallorca pese al anuncio de un temporal excepcional

Los meteorólogos advirtieron con 72 horas de antelación del temporal de nieve que se avecinaba sobre Catalunya por el choque de dos borrascas, pero la gran nevada pilló por sorpresa y desprevenido al Govern de la Generalitat, que permaneció desaparecido hasta pasado el mediodía, cuando miles de personas se habían quedado atrapadas en las carreteras, se habían cancelado o desviado varios vuelos y se había suprimido el servicio de trenes y autobuses a lo largo y ancho del país

Las inequívocas previsiones meteorológicas no disuadieron al conseller de Interior, Joan Saura, de viajar a Mallorca a un coloquio de varios representantes autonómicos sobre las reformas estatutarias. El temporal sorprendió al conseller en Palma y tuvo que delegar sus funciones, cuando los protocolos del propio departamento señalan que es el conseller quien debe gestionar las situaciones de emergencia. Según una nota de Interior, Saura se incorporó por la tarde a una reunión del consejo asesor del plan de emergencia Neucat, pero a las 9 de la noche no había realizado ninguna comparecencia pública.

La evidencia de que la situación era grave y que el Govern había estado desaparecido durante prácticamente todo el día llevó al presidente de la Generalitat, José Montilla, a tomar las riendas. Sobre las 8 de la noche se presentó en el Centro de Emergencias y a las 10 compareció, con Saura al lado. Dijo que se trataba de "una situación sin precedentes" y que la prioridad era "rescatar a las personas atrapadas y restablecer el suministro eléctrico". Cuatro horas antes, había comparecido Joan Boada, secretario general de Interior, para dar algunas explicaciones. Admitió que "no se esperaban" que la nevada fuera tan copiosa en el área metropolitana de Barcelona, y que no podían saber cuántas personas se habían quedado atrapadas.

En aquel momento, no funcionaban los trenes de cercanías, se habían evacuado centenares de viajeros en tren, cancelado vuelos y 200.000 hogares se habían quedado sin luz. Previamente, cerca de las 3 de la tarde, Boada hizo un llamamiento a la población pidiendo prudencia .

La anécdota mediática que extendió la sensación de imprevisión se produjo por la mañana. Prevista la tormenta, varios medios de radio y televisión habían concertado entrevistas con el director general de Protección Civil. Josep Ramon Mora, pero este no pudo ni siquiera llegar a tiempo de participar en directo en el programa Els matins,de TV3 porque se había quedado atrapado en un tren. Más tarde, la dirección de Protección Civil aseguró que la incomparecencia de Mora no se debía al temporal sino a una avería de la línea ferroviaria. Sorprendió a todo el mundo, que en una situación de alerta, el director de Protección Civil actuara con tanta parsimonia y se desplazara en tren.

Todo apunta a que la cúpula de Interior volverá a protagonizar una nueva controversia política. La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que, por cierto estuvo durante horas pendiente de localizar a su hijo cuyo transporte escolar quedó atrapado, interpeló directamente al president Montilla: "Sabemos que Saura no va a dimitir pero le pedimos a Montilla que lo cese por responsabilidad y por respeto a los miles de catalanes que lo sufren con sus negligencias en seguridad y en protección civil".

Oriol Pujol, de CiU, denunció el "caos total" , instó al Govern a "resolver el déficit de información a la ciudadanía" y se prestó a ayudar en lo posible para paliar la situación. Hace ocho años, con Govern de CiU, tras un temporal también excepcional, Joan Boada, ejerciendo de portavoz de ICV, se lanzó a la yugular del entonces conseller de Interior, Xavier Pomés, y le exigió la dimisión "por ética política".

El multilingüisme no és un conflicte, és la solució

http://www.catdem.org/cat/notices/2010/02/el_multiling_isme_no_s_un_conflicte_s_la_soluci_2198.php?utm_source=banners_enoticies&utm_campaign=banners_feb_2010

Viure plenament en català no ha de ser incompatible amb assumir el castellà ni amb reconèixer les altres llengües presents a Catalunya. El multilingüisme no és un conflicte, és la solució.

El 13 de març és el final d'una etapa i el començament d'una altra. És el final de l’etapa que vam començar el 20 de novembre del 2007, quan Artur Mas, secretari general d’un partit polític nacionalista, Convergència Democràtica de Catalunya, va proposar posar en marxa un procés obert i integrador per repensar el catalanisme del segle XXI: La Casa Gran del Catalanisme. Dit en unes altres paraules, replantejar les bases d'un ideari que ha estat el vertebrador de l'evolució política, econòmica, social i cultural de Catalunya des de finals del segle XIX en endavant. En fi, un ideari que ha estat, al costat de les lluites socials i el creixement econòmic, el més gran factor de modernització.

El replantejament d’un ideari nacional no és una tasca que correspongui fer-lo tan sols a un partit polític. És una feina que correspon a tota una societat, independentment de l’adscripció ideològica de cadascú. Per això aquesta tasca havia de plantejar-se com un esforç conjunt, obert, sincer i real. Des de la democràcia. Aquesta va ser l'aposta, no gens habitual, per altra banda, del partit nacionalista majoritari a Catalunya des de fa tres dècades.

El tacticisme impedeix l'evolució profunda de les idees. La Casa Gran del Catalanisme és, per tant, una visió estratègica del país i de les seves necessitats. És un procés de debat que necessita una base de discussió, unes idees, sobre les quals opinar i debatre lliurament i des de la imaginació i el pluralisme. La Fundació CatDem ho ha fet així i ha encarregat a diversos intel·lectuals i professionals l’elaboració dels textos a partir dels quals discutir. Durant dos anys, del 2008 al 2010, una sèries de comissions de treball han reflexionat al voltant de temes com ara la cultura i la identitat catalanes, la presència de la dona l’espai public, la projecció internacional de Catalunya, les polítiques de memòria històrica, la immigració, etcètera. A la vegada es van constituir tres Àmbits de Pensament, cadascun dels quals s’ha centrat a debatre sobre el posicionament de Catalunya en un món globalitzat (La Catalunya Global), les infraestructures, els models productius i mediambientals que es necessiten (La Catalunya en Xarxa) i els aspectes socials i els valors compartits que cal garantir a la ciutadania del nostre país (La Catalunya Plural). I tot això s’ha fet sense demanar pertinències polítiques i sense posar condicions prèvies.

El 13 de març farem públiques les conclusions d’aquest procés. Serà el final d’una primera fase de reflexió amb la mirada posada en el canvi. El 13 de març serà, doncs, final i inici d’un llarg camí que hem compartit —i volem compartir— amb aquells que, com nosaltres, creuen en els tres principis que han fet de Catalunya un país amb vocació universal: l'humanisme, la democràcia i el catalanisme.

MANIFEST AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, 8 DE MARÇ DE 2010

Celebrem el 8 de març del primer decenni del Segle XXI amb optimisme, davant els primers albirs d’un canvi cultural que portarà a la construcció d’una nova societat, basada en tots aquells valors que la fan més justa. El moment d’incertesa i esgotament actual respon al final d’un cicle i el començar d’una nova era, en què haurem d’esmerçar tots els nostres esforços per corregir les actituds i les accions que ens han portat a l’actual desconcert global i a una situació de crisi en què les dones poden resultar molt perjudicades per la precarietat dels llocs de treball.

Històricament, la lluita de les dones per assolir la igualtat d’oportunitats ha estat llarga i feixuga. Però en aquest nou escenari hem de creure que el valor de l’equitat pren un relleu especial i, per a la seva consecució, destaquen bàsicament els conceptes de l’espai i el temps.

Una societat comandada i representada en igualtat d’oportunitats per homes i dones és una societat justa. Per això les dones també han d’anar ocupant aquells espais que tradicionalment els han estat negats i arribar als llocs de presa de decisions en tots els sectors, polític, econòmic, social, cultural, ... Serà així, anant de la mà homes i dones, que anirem bastint una societat per a tothom. Altrament, es produeix una pèrdua de capital humà i talent que la societat no es pot permetre i que és de tot punt injusta per a les dones, que representen la meitat de la població del planeta.

Perquè això sigui una realitat, el factor temps és l’altre concepte cabdal. Així doncs, cal una revisió dels usos del temps perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per a homes i dones, sigui efectiva. Un gran pacte social en què governs, institucions, empreses, sindicats i treballadors col·laborin per construir plegats un país més competitiu i de progrés, en el qual la primera prioritat sigui el benestar de les persones. I, a més benestar, millor excel·lència en el servei i major productivitat.

Entre tots i totes, hem de fer possible aquest gran repte de país. Hem de prendre consciència del moment de transició que estem vivint i de la responsabilitat que hem d’assumir pel que fa al disseny d’una nova societat, que ha de garantir l’exercici dels drets i els deures del conjunt de la ciutadania en igualtat de condicions. De les accions d’avui dependrà el futur d’un demà millor.

Un nou paradigma és possible. El món està canviant i nosaltres hem de ser proactius i actors d’aquest canvi. Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya creiem fermament en aquest ideal. Treballem i estem al servei de Catalunya perquè arribi a ser allò que es mereix, esdevenir un país amb una gran justícia social, en què la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui una realitat.

Portem el canvi al carrer

CiU desplega una setantena de parades arreu del país per escoltar la gent i explicar la proposta del canvi. Artur Mas atén la parada de Martorell, al Baix Llobregat, amb l’alcalde de la vila, Salvador Esteve

">

Visita d'en Felip Puig a Abrera

Amb l’ànim d’apropar els dirigents polítics als ciutadans, perquè coneguin directament les nostres inquietuds i demandes, CiU ha encetat un cicle de xerrades realitzades amb petits grups de persones, preferiblement ciutadans no afiliats ni vinculats a CiU, per tal d’establir una conversa fluïda i propera, on es pugui debatre sobre els aspectes que realment ens hi preocupen.

El passat divendres 19 de febrer vam convidar a visitar Abrera al secretari d’Organització de CiU, en Felip Puig, per tal que reculli les consultes dels abrerencs. En aquesta ocasió, en Felip Puig es va reunir amb representants d’entitats com ANDA (Associació Naturista d’Abrera), Associacions de Veïns dels barris de de Can Vilalba i Les Carpes, i algunes de les treballadores acomiadades improcedentment de l’Escola Bressol, entre d’altres ciutadans.

Durant la xerrada es van tractar temes de política general, com les mesures que CiU proposa per tal d’afrontar l’actual crisi i la desafecció dels ciutadans vers la política, però, sobretot, temes locals com el problemàtic traçat de la variant de la C-55, que afectarà la vertebració del territori i qualitat de vida dels abrerencs, la planta de tractament de terres contaminades d’Ullastrell, amb el seu impacte mediambiental i com les decisions que es prenen des del Parlament afecten directament als municipis, que en molts casos es troben en una situació gairebé d’indefensió front les Administracions. També es va tractar la problemàtica sorgida
arrel de l’acomiadament improcedent d’educadores de l’Escola Bressol Municipal.

Davant de les problemàtiques a propòsit de la variant C-55 i la planta de terres contaminades, en Felip Puig va convidar als presents a tractar el tema amb els diputats de CiU en el Parlament, perquè aquests escoltin de primera mà les inquietuds dels abrerencs i poder consensuar posicionaments al respecte. Hi ha una primera invitació al Parlament el proper 10 de març per parlar del tema de la planta d’Ullastrell. Per a la C-55, la invitació es celebrarà ben aviat.

Respecte al tema dels acomiadaments improcedents de les Educadores de l’Escola Bressol, en Felip Puig va demanar còpia de la sentència judicial per passar-la als serveis jurídics de CiU, per tal que les afectades tinguin assessorament legal.

En els pròxims mesos, CIU Abrera continuarà programant jornades de proximitat, en les que esteu convidats a participar-hi. La propera es celebrarà el mes d’abril i serà per aquestes dates quan us informarem de qui serà el convidat.

Crisis? Contenció? L'art de dir una cosa i fer la contrària

http://economia.e-noticies.cat/els-quatre-magnifics-de-la-generalitat-38357.html

Els quatre magnífics de la Generalitat

El sou de quatre alts càrrecs puja fins a un 7% malgrat el compromís de congelació salarial

Quatre alts càrrecs de la Generalitat, que cobren sous superiors als 80.000 euros anuals, han experimentat pujades salarials per al 2010 -entre un 2,2% i un 7,3%- malgrat el compromís de congelació salarial adoptat pel tripartit.

Aquesta qüestió va ser plantejada recentment en una sessió de control al Govern, per la diputada de CiU Pilar Pifarré, que va argumentar que aquest fet demostra que "no és cert que el 2010 s'hagin congelat totes les retribucions dels alts càrrecs directius de les entitats o empreses del sector públic". 

Aquests quatre alts càrrecs que experimenten pujades salarials tot i cobrar més de 80.000 euros anuals, són les directores de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, i de l'Institut d'Estadíctica de Catalunya (Idescat), Anna Ventura Estalella, així com els directors del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Gabriel Colomé, i del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, Francesc de Puig. 

En concret, el director del CAR, Francesc de Puig, ha passat de cobrar anualment 93.500 euros, a cobrar un total de 100.396 euros, és a dir, que ha tingut una pujada salarial d'un 7,37%. 

De la seva banda, la directora de l'Idescat, Anna Ventura Estalella, cobrava durant 2009 un salari de 88.648 euros bruts l'any, mentre que el seu sou per a 2010 és de 93.080,66 euros, el que implica un augment de 5%. 

Així mateix, el director del CEO, Gabriel Colomé, ha experimentat en 20.109 un augment salarial d'un 3,5%, perquè el seu salari anual de 2009, que era de 88.648,04 euros, ha passat en 2.010 a 91.958,84 euros. 

En el cas de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, l'augment salarial ha estat d'un 2,2%, passant d'un sou anual de 81.398 euros durant l'any 2009, a 83.131,77 euros en 2010. 

En la seva resposta de la Pilar Pifarré, el conseller de Governació. Jordi Ausàs, responsable de funció pública, no es va referir a aquest aspecte de la intervenció de la diputada de CiU, segons la transcripció de la sessió parlamentària. D'altra banda, e-notícies ha contacatat amb el gabinet de premsa de la conselleria sobre aquesta qüestió, sense que, ara per ara, hagi rebut resposta.