Pagina de l'Associació Abrera Comerç

Ya estan expuestas las fotos de los acontecimientos siguientes:
desfile de modas 18.06.2010
punt del llibre 23.04.2010
feria de oportunitats 07.03.2010
los videos del desfile de modas, esperamos que esten la proxima semana. disfrutar de las fotos www.aempresaris.org

Mas anuncia el suport de CiU a la proposta de resolució que presenti el govern tripartit després de la manifestació a favor del dret a decidir de Catalunya

El líder nacionalista explica que la proposta de la federació nacionalista és que el text incorpori el lema de la marxa, “Som una nació, nosaltres decidim”

El president de CiU, Artur Mas, ha plantejat aquesta tarda a la sessió de control al president de la Generalitat que després de la manifestació que va omplir el centre de Barcelona a favor del dret de Catalunya a decidir el nostre futur “ara ens toca a nosaltres”. “La gent no va fallar al carrer, ara el Parlament no pot fallar a la gent. No pot acabar la setmana sense una resolució unitària”, ha demanat. Amb l’ànim d’evitar l’enrenou que es va viure la setmana passada per la composició de la capçalera de la manifestació, Artur Mas ha demanat al tripartit que “vostès, que tenen la majoria i tenen el govern, proposin una resolució i nosaltres la votarem”.

En aquest sentit, i deixant clar que “no és una condició, és una aportació”, el líder nacionalista ha plantejat que “a la resolució hi sigui el lema de la manifestació, ‘Som una nació, nosaltres decidim’”. “Ens hem de fer nostre el lema que la gent es va fer seu. És la nostra proposta, sense condicions i amb ganes de tirar endavant”, ha afegit.

Artur Mas ha advertit que “la manifestació té transcendència, no va ser una flamarada”. Contradient José Montilla, que ha afirmat que el motor dels manifestants era l’emprenyament, Artur Mas ha afirmat que “és cert que hi havia gent emprenyada, però sobretot hi havia gent il·lusionada, amb ganes de mirar endavant”.

Montilla no ha donat cap resposta a l’oferiment del líder nacionalista. Davant de l’actitud del president, Mas ha replicat que “pensava que davant d’un oferiment tant generós ens donaria les gràcies, però veig que ni això”. “Reitero que vostè és el president, vostè té la majoria, faci una proposició i nosaltres li votarem”, ha insistit.

Divendres Ple Ordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 16.07.2010 a les 19.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Donar compte al Ple de la informació pressupostària del 2n trimestre de 2010.

Assabentat de contractacions i nomenaments pel procediment de màxima urgència.

Ratificació de l’acord d’aprovació inicial del projecte ordinari d’obres anomenat “Projecte de reforma de la plaça de l’esglèsia de Sant Pere”.

Aprovació inicial de la modificació dels estatuts del Consorci Teledigital Baix Nord

Iniciativa del Grup Municipal Socialista en defensa de l’Estatut de Catalunya.

Iniciativa del Grup Municipal d’Esquerra Republicana per a la creació de la Comissió assessora i d’organització de la Festa Major Jove.

Precs i preguntes

Un millón de personas inundan Barcelona en una histórica manifestación de rechazo a la sentencia contra el Estatut

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100710/53961206706/un-millon-de-personas-inundan-barcelona-en-una-historica-manifestacion--de-rechazo-a-la-sentencia-co.html

Catalunya ha respondido con contundencia. Cientos de miles de personas han tomado las calles del centro de Barcelona y han desfilado en una manifestación en respuesta a lasentencia contra el Estatut que el Tribunal Constitucional difundió ayer, tres días antes de lo previsto y casualmente la víspera de una marcha que ha contado con la participación de 1.100.000 personas según la Guardia Urbana y 1.500.000 según Òmnium Cultural.

La manifestación ha estado encabezada por el presidente de la generalitat, José Montilla, el presidente del Parlament, Ernest Benach, los ex presidentes catalanes Jordi Pujol y Pasqual Maragall y los ex presidentes del Parlament Joan Rigol y Heribert Barrera.

Detrás de las máximas autoridades se ha situado la pancarta con el lema de la protesta ("Somos una nación. Nosotros decidimos"), portada por los líderes de los partidos políticos, como Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC), Joan Puigcercós (ERC) y Joan Herrera (ICV), además de consejeros del Gobierno catalán y alcaldes. Los principales líderes políticos han coincidido en señalar que "el éxito de la manifestación marcará un antes y un después en la historia de Catalunya".

También han secundado la manifestación los secretarios generales de CC.OO y UGT de Catalunya, Joan Carlos Gallego y Josep Maria Álvarez, respectivamente, el presidente de la Asociación Catalana de Municipios, Salvador Esteve, el presidente de la Federación de Municipios de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, y el presidente de la patronal Pimec, Josep Gonzálesz, entre otros. Entre los ciudadanos anónimos se encuentra el ex presidente del FC Barcelona, Joan Laporta.

La protesta ha arrancado con mucha dificultad y sus avances son extremadamente lentos debido a la multitud congregada en el Paseo de Gràcia, que ha colapsado también sus arterias de acceso, en una jornada de verano muy calurosa.

La manifestación ha finalizado en la plaza de Tetuán, donde se ha  cantado el himno catalán, Els Segadors. La imagen con la multitud en la calle en defensa del autogobierno ha llevado a muchos políticos a compararla con la que Catalunya vivió en la Transición en 1977, en donde se gritó "Libertad, Amnistía y Estatuto de Autonomía". Aunque este acto supone el colofón formal de la manifestación, la marea humana todavía discurría por el recorrido comprendido entre el Paseo de Gracia y el final de la protesta, si bien la representación política se ha detenido en la confluencia de Paseo de Gracia y Gran Vía.

En un ambiente de solemnidad y silencio, que ha contrastado con el ruido de los cánticos y silbatos durante el desarrollo de la marcha, decenas de miles de personas han aplaudido al finalizar la interpretación del himno de Catalunya. Tras las últimas notas de Els Segadors, entre la marea humana, salpicada de banderas catalanas, se han escuchado consignas a favor de la independencia sin que estuvieran presentes los representantes políticos, que aún avanzaban a la altura de la confluencia entre Paseo de Gracia y la Plaza Tetuán.

Previamente a la interpretación del himno, los actores Txe Arana y Lluís Soler han leído un mensaje en nombre del comité organizador de la manifestación en el que han expresado su rechazo a la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut. Txe Arana ha dado las gracias a las más de 1.500 entidades que se han sumado a la movilización, que ha calificado de "histórica", y ha dicho que la sentencia del TC supone "un ataque a la soberanía del pueblo de Catalunya y a la democracia". Arana ha expresado el "derecho inalienable" de Catalunya a "decidir libremente su futuro y a aspirar, si quiere, a su plena soberanía".

Por su parte, el actor Lluís Soler ha afirmado, entre aplausos, que "somos una nación", y que la de hoy es una "respuesta masiva que agrupa a los que tenemos visiones diferentes sobre el autogobierno y el Estatut, pero que nos hemos unido ante una demanda legítima y compartida: nuestro derecho a decidir como pueblo".

Montilla sale escoltado
El presidente de la Generalitat, José Montilla, ha entrado a las 20 horas en la Conselleria de Justicia al verse fuertemente increpado por un grupo de manifestantes, e incluso un joven intentó empujarle. El grupo le ha empezado a perseguir al disolverse la cabecera de la marcha, y un cordón de seguridad ha tenido que escoltar al presidente desde la confluencia del Paseo de Gràcia con la Gran Via.

Cronología del EstatutLa manifestación es el último capítulo de una historia que arranca el 13 de noviembre de 2003, cuando el entonces candidato a la presidencia del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se comprometió a apoyar el Estatut que surgiera del Parlament. Apenas un mes más tarde se constituyó el primer Govern tripartito, que fijó como prioridad la creación de un nuevo marco de convivencia entre Catalunya y España. Tras aprobarse el texto en el Parlament, en 2005, y superar el resto de trámites parlamentarios –Senado, Consejo Constitucional-, el Estatut fue refrendado por el 73,9% de los catalanes, con una participación algo inferior al 50%.

13 días después del referéndum, el PP presentó diversos recursos sobre el texto al Tribunal Constitucional. Al tiempo que entraba en vigor, el texto comenzaba a ser debatido por el Alto Tribunal, y recurrido por otros Gobiernos autonómicos. Tras hasta siete borradores, el TC logró acordar una sentencia el pasado 28 de junio, en la que recortaba 14 artículos.

El PSC intenta treure pit

http://politica.e-noticies.cat/el-psc-intenta-treure-pit-42695.html
Fa "una valoració molt positiva" malgrat els xiulets a Montilla

La Comissió Executiva del PSC ha fet "una valoració molt positiva" de la manifestació que ha aplegat més d'un milió de persones aquest dissabte a Barcelona, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional malgrat que el primer secretari i president de la Generalitat, José Montilla, ha hagut de marxar abans d'hora i ha estat escridassat sovint.

La direcció socialista constata que ha estat una manifestació "molt exigent" i "una contundent mostra de rebuig ciutadana a una sentència que no s'hagués hagut de produir mai".

Avui tots a la manifestacio ¡¡

Declaració d'Artur Mas després de la sentència contra l'Estatut de Catalunya

"El pacte constitucional queda alterat. El Parlament i el poble de Catalunya s'han de fer respectar. Em sento decebut però no vençut, perquè el país té actius per tenir un bon futur"

Des de CiU sempre vam dir que qualsevol sentència seria negativa, que introduís anul·lacions o interpretacions a la baixa no era acceptable perquè la única sentència bona seria la que no toqués ni una coma de l'Estatut. El TC ha tocat parts molts molts substancials, de la columna vertebral: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge... el nucli dur de l'Estatut votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Qualsevol alteració, per CiU, és negativa i inacceptable.

- Aquest tribunal a més no té legimitat. Segurament la legalitat l'empara, no ho podem negar, però una cosa és tenir la possibilitat legal i l'altra la legitimitat. El TC ha quedat altíssimament desprestigiat. Vull recordar que aquest TC, en el fons, està mediatitzat pels grans partits estatals, socialistes i populars, que tenen actitud clarament contrària al que ha de ser una intepretació flexible, oberta i fins i tot generosa, de la Constitució espanyola. El pacte constitucional de 1978 queda poc o molt tocat amb aquesta sentència.

- Quan passa una cosa així és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si Catalunya som una nació, i ho som, ara hem de demostrar que ho som i estar disposats a exercir com a nació. Això requereix una reacció clara i contundent del Parlament, serena però ferma. Requereix també una sortida al carrer del poble de Catalunya en forma de manifestació, intentarem organitzar-la en els propers dies perquè, no ens enganyem, si un poble no és capaç de respectar-se ell mateix no pot esperar respecte dels altres. Estic segur que el poble de Catalunya sabrà fer respectar la seva dignitat. Passa per que el Parlament tingui una reacció clara i contundent, la gent surti al carrer i manifesti el seu rebuig a una sentència que anul·la el dret a decidir del poble de Catalunya expressada a les urnes, i haurem de fer-ho en els propers dies de manera contundent, ferma i serena, fent-nos respectar, perquè sabem que la dignitat del poble de Catalunya està en joc i no estem disposats a tolerar-ho.

- Sé que Catalunya viu un present difícil. Des del punt de vista polític, social i econòmic. Però estic convençut que tindrem un bon futur. Vivim un present difícil. Des de molts punts de vista, ho estem veient. Però Catalunya tindrà un bon futur. Si al país hi ha el canvis que calen, si trobem l’empenta que ens cal, amb il·lusió i amb confiança, amb la suma de moltíssima gent, de sensibilitats diferents però unides pel destí de Catalunya, estic segur que Catalunya viurà un bon futur.

- El pacte amb el president del govern espanyol el va avalar el poble de Catalunya quan va participar en el referèndum i va aprovar l’Estatut. Em sento clarament decebut. L’aspiració que teníem era que l’Estatut no es toqués. Sabíem que això era molt difícil, perquè aquest tribunal constitucional està àmpliament mediatitzat pels partits i reflexa aquest sentit de socialistes i populars, que volen limitar l’autogovern de Catalunya. Decebut no vol dir vençut. Al revés, em sento amb més ganes que mai de construir el futur de Catalunya. Els pobles demostren com son en els moments difícils. Catalunya viu un moment difícil, però ara es posa a prova la nostra capacitat de reaccionar. Estic convençut que Catalunya és un país, una nació, que té energies, té actius, te gent, te capacitats suficients com per a reaccionar en els moments difícils. Ara hem de demostrar que som capaços de reaccionar i sobreposar-nos a les situacions difícils. Decebut no vol dir vençut, vol dir esperançat que podrem construir un bon futur al que espero contribuir-hi modestament.

- La manifestació ha de ser amb el concurs de tothom, amb tots els partits que ho vulguin. La societat civil també, ha de ser un esforç conjunt. És moment de fer-nos respectar i de defensar la nostra dignitat. A través del Parlament i de la veu del poble al carrer. El poble de Catalunya va dir que volia aquest Estatut i ara aquest tribunal mediatitzat, poc a l’alçada de les circumstàncies, es carrega en part l’Estatut votat lliurement. Els catalans han d’expressar el seu rebuig: ara al carrer, i al juliol a les urnes, que és on es produiran els canvis que ens han de portar a construir un bon futur.

Amb el president Montilla hi he anat parlant, avui també. Tot el que puguem fer junts ho farem, no només amb els socialistes, sinó amb tots el que ho vulguin. El rebuig a una sentència que no poden compartir ni acceptar l’hem de fer junts. Convocar la gent a sortir al carrer, reaccionar i expressar el rebuig també. Però és evident que d’aquí quatre mesos hi haurà unes eleccions i que cada partit ha de proposar un camí pel futur. Qui té la veu son els catalans i catalanes, que han de dir qui prefereixen per portar el futur. Podem anar junts uns dies o setmanes, però quan arribin les eleccions els catalans podran triar lliurement qui ha de liderar aquest futur.

- El PP d’equivoca. Tenim una sentència que deixa l’Estatut disminuït. En part és culpa del PP, que ho va portar al TC, però també el Defensor del Pueblo, que és un alt ex militant socialista. No tenim més remei que acatar la sentència jurídicament, però una altra cosa és acceptar-la políticament. No estem disposats a aturar l’autogovern de Catalunya, digui el que digui el PP. L’autogovern i el dret a decidir seguiran avançant, hi posarem el nostre gra de sorra i intentarem liderar aquest procés. De cap manera podem acceptar com a etapa final aquesta sentència del TC. Alguns volen que sigui l’estació d’arribada: de cap manera ho acceptarem, i en el futur proposarem nous camins per seguir engrandint i avançant l’autogovern i el dret de decidir el nostre futur.

- El dret a decidir en aquells temes que generin més consens a Catalunya, com el tema del concert econòmic. A Catalunya molta gent vol que els diners que es recapten aquí s’administrin des de Catalunya, com fan els bascos i navarresos dintre de la Constitució espanyola. És un camí de futur que ens interessa molt.

- Avui no és moment de parlar de les eleccions. Tingueu present que si en parlem ja no son eleccions anticipades, sinó de fer-les a la tardor, que és quan toquen. S’obrirà una situació on el que li cal a Catalunya és un govern fort, que tingui quatre anys per davant i una majoria molt forta al darrera. Quan ha de passar, ja en parlarem. Cal un govern amb fortalesa, suport popular i temps per davant, per construir aquest bon futur