divendres, 29 de gener del 2010

Segons el Govern no arribariem als 3 mil.lions .....





El paro subió en 1.118.600 personas en 2009 y la tasa alcanzó el 18,83%

El número de desempleados llega a los 4.326.500 en 2009. En el cuarto trimestre la cifra de parados aumentó en 203.200 personas


29/01/2010 | Actualizada a las 09:02h | Economía
Madrid. (EFECOM).- La tasa de paro se situó al cierre de 2009 en el 18,83% de la población activa, tras aumentar 9 décimas en el cuarto trimestre, con lo que el número de parados alcanzó los 4.326.500, tras incrementarse en 1.118.600 personas en el año, según la Encuesta de Población Activa (EPA), difundida hoy por el INE

Además, en 2009 la ocupación cayó el 6,10%, lo que equivale 1.210.800 trabajadores, hasta las 18.645.900 personas, lo que supone el mayor descenso de la historia de este indicador que comenzó a elaborarse en 1976. 

La tasa de paro es la más alta desde el primer trimestre de 1998, cuando alcanzó el 19,41%, mientras que el número total de parados es el más elevado desde que se elabora la EPA. 

En el cuarto trimestre de 2009, el número de parados aumentó en 203.200 personas con respecto al trimestre anterior, mientras que el número de ocupados descendió en 224.200 personas.

dimecres, 27 de gener del 2010

Ahir es va reunir la Comissió especial de Comptes

Cada any assistim amb gran expectació a la presentació del pressupost de l’any següent, però el procés de tancament, en acabar l’any, sempre es fa el més sigil·losament possible. Per què?

Doncs per que és molt difícil ajustar el pressupost i quadrar-lo al cèntim. Però si el nostre govern municipal fos transparent això ho explicaria a la ciutadania.

Si a més a més, resulta que hi ha coses que no queden prou aclarides, o no tenen ganes de donar explicacions aleshores encara ho fem de forma més silenciosa.

Bé, sigui com sigui, el 1 de març s’ha de tancar el pressupost de l’any anterior i com a màxim entre 1 de juny i l’1 d’octubre s’ha de convocar la comissió especial de comptes i el ple que tanquin i aprovin el procés de revisió de comptes municipals.

És a dir, l’1 d’octubre del 2009 es tenia que haver acabat el procés de revisió del comptes del 2008 i es tenia que haver enviat les dades a la Sindicatura de Comptes,
I dic es tenia per que ahir dia 26/01/2010 es va reunir la comissió especial de comptes,
Es a dir, ara s’obren 20 dies d’al·legacions i no s’aprovarà fins el proper ple ( al febrer o març), amb 6 mesos de retard

El nostre vot va ser negatiu en la comissió de comptes, i ho va ser per diferents motius:

  1. El procés no ha estat correcte en les dates de tramitació, en aquest temes, per molt que ho diguin no es pot jugar, els plaços que dicten les normes NO son orientatius i s’han de respectar. Podem entendre un petit retràs, però no el que esta succeint al nostre municipi reiteradament
  2. Tenim pendent encara de rebre informació de la que hem demanat. El compromís ahir va ser que aquesta setmana ho tindríem però aquesta informació es va demanar al mes d’octubre i ja fa 3 mesos que estem esperant rebre-la
  3. Respecte als números no considerem que la gestió que s’està fent sigui la més adequada, creiem que en les èpoques actuals ( al 2008 va començar la crisi) les prioritats municipals han d’estar encarades a l’àmbit social i de treball i promoció comercial

dimarts, 26 de gener del 2010

Un article interessant....

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100126/53878380793.html

Tiempos difíciles, gente seria

La legislatura catalana es hoy un muerto viviente, un zombi: el Valdemar de Edgar Allan Poe


La historia del almacén central de residuos nucleares es instructiva. El proyecto comenzó a gestarse bajo la presidencia de Felipe González, época en la que en España aún se adoptaban decisiones estratégicas. Un único almacén sería más seguro, facilitaría el funcionamiento de las centrales nucleares en vida y contribuiría a saldar la onerosa factura francesa, poco conocida por el público, pero clave para acabar de entender la pertinaz subordinación de España al enérgico dictado de París. No hay carpeta importante (política exterior, lucha antiterrorista, conexiones interpirenaicas, balance energético...) en el que Francia no se halle en posición dominante respecto a España

Desde el fracaso del plan nuclear de Adolfo Suárez a finales de los años setenta, se han pagado unos 630 millones de euros por el almacenamiento en Francia (central de procesamiento de Le Hague) de los residuos generados por la extinta Vandellòs 1. A partir del 1 de enero del 2011, la prórroga del contrato costará 59.000 euros al día (21,9 millones anuales).

El proyecto esbozado en tiempos de González quedó paralizado durante las dos legislaturas de José María Aznar. El de Valladolid es un hombre de firmes convicciones –así lo repite cada cinco minutos–, pero también posee un fino olfato electoral. Siempre sabe lo que le interesa.

Tras los idus de marzo del 2004, el proyecto fue retomado, con verdadera pasión, por el ministro de Industria José Montilla. El ex alcalde de Cornellà llegó al paseo de la Castellana con muchas ganas de demostrar que era un abnegado gestor. Los proyectos difíciles no le asustaban y por Madrid comenzó a circular la leyenda del ministro insomne. Montilla dedicó horas a perfilar el nuevo almacén central de residuos. Se dibujó una estrategia y comenzó a esbozarse la hipótesis de Ascó, aunque este extremo es hoy negado por las fuentes oficiales. El municipio que acogiese el almacén sería bonificado con una asignación de 7,8 millones de euros durante 60 años, 700 millones de inversión, 500 empleos y un centro tecnológico de punta para la investigación del tratamiento de los residuos nucleares. Un atractivo proyecto para un ministro-alcalde.
Apenas entrenado, Montilla tuvo que regresar a Barcelona para consumar la defenestración de Pasqual Maragall, el proyecto favorito de José Luis Rodríguez Zapatero en el 2006. Y le sucedió otro alcalde. Un alcalde que no estaba para líos después del vía crucis del Fòrum de Barcelona. Cuando Joan Clos llegó al ministerio, mandó parar. ("Yo soy alcalde y sé lo que esto significa...", aún recuerdan haber oído algunas paredes del número 162 de la Castellana).

El sucesor de Clos, Miguel Sebastián, el inquieto Sebastián, el valido de Zapatero hasta hace poco, ha mantenido el proyecto en sordina hasta que la crisis ha puesto en evidencia la gravosa factura francesa. Ahora todo son prisas.
Por un extraño cálculo, los socialistas confiaban en que Convergència i Unió les sacase las castañas del fuego. El alcalde de Ascó es convergente. Bastaba con dejarle hacer, apoyarle discretamente y remitir la polémica decisión a la "esfera municipal". Con esa hoja de ruta (¿aún se dice así?), el Gobierno de la Nación, esto es, el Govern de la Generalitat, podía abrigar la esperanza de salir indemne del fregado. Un alto concepto de la Nación, sin duda, del que los magistrados del Tribunal Constitucional ya habrán tomado cumplida nota. Observe el lector que últimamente la política en Catalunya la hacen los alcaldes. Son los únicos que arriesgan.

Han sonado los previsibles tambores de guerra y la entera clase dirigente se ha asustado. Artur Mas no quiere sucumbir en el sur: se halla ante su tercera y última oportunidad. Mariano Rajoy dice que sobre este asunto no tiene opinión, y María Dolores de Cospedal, que quiere ser presidenta de Castilla-La Mancha, ha montado un sainete increíble con el municipio de Yebra (Guadalajara), también candidato al almacén.

Montilla tenía ante sí una oportunidad de oro (¿no es verdad Antoni Gutiérrez Rubí, perspicaz asesor presidencial?). Solo ante el peligro, podía haberse agigantado, desafiando las veleidades de una opinión pública que no quiere molestias, que está enfadada con todo, que no sabe lo que le pasa; que no se fía de la política y a la vez exige sólidos liderazgos. Era la hora de ser Pujol a lo grande. Era el momento óptimo para demostrar la seriedad en tiempos difíciles, pero el PSC ha tenido miedo a la ruptura del tripartito; ese zombi, ese muerto viviente, ese Valdemar de Edgar Allan Poe al que le espera un horroroso final.

dilluns, 25 de gener del 2010

Nova imatge corporativa ¿ que opineu ?




La presentació es va fer dissabte... com és lògic la polèmica esta servida
¿ que en penseu ?
Personalment, crec que feia falta una campanya que il.lusioni, i empenyi a l 'optimisme.

http://www.youtube.com/ciutv#p/u/1/FiG1TNP2o8k

http://www.youtube.com/ciutv#p/u/4/LNKMhz0cdlU

diumenge, 24 de gener del 2010

Divendres ... Ple ordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 29.01.2010 a les 19.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:


PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

Contractacions i Nomenaments màxima urgència

Precs i Preguntes

dijous, 21 de gener del 2010

Catalunya perd el tren



CiU inicia al Baix Llobregat la campanya 'Catalunya Perd el Tren' per denunciar un Traspàs de rodalies virtual i sense les inversions necessàries per a un servei òptim

La campanya a nivell nacional es va presentar el passat 5 de gener a l’estació de Sants per manifestar el rebuig de CiU al traspàs parcial de rodalies a la Generalitat, ja que només s’han traspassat els problemes de la gestió, sense la capacitat de poder-los resoldre amb inversions en vies, estacions o el traspàs de regionals. La presentació va anar a càrrec de Montserrat Candini, senadora i portaveu adjunta de CiU al Senat i per Josep Rul, diputat i portaveu de la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques del Parlament.

Les declaracions del conseller Nadal, advertint que durant aquest primer any, no es notaran els efectes del traspàs, donen la raó a  CiU quan diem que només ens traspassen els problemes però no la capacitat de gestionar-los. Per CiU, Catalunya no pot perdre el tren i, per aconseguir-ho, necessita: nous trens de qualitat per retirar els que fa més de 30 anys que circulen, més freqüència de pas, adaptada a les necessitats dels viatgers i  no de les companyies, augmentar la velocitat dels trens i la capacitat de les vies per escurçar els temps de trajecte, així com, una millora del servei: més trens, horaris adaptats a les necessitats dels usuaris, més comoditat, més seguretat, més accessibilitat i millor servei. I, sobre tot, incrementar la fiabilitat i la capacitat, una gestió integrada amb la transferència dels serveis regionals i la descentralització establint serveis de rodalies a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida


NECESSITEM nous trens de qualitat per retirar els que fa més de 30 anys que circulen.




NECESSITEM més freqüència de pas, adaptada a les necessitats dels viatgers i no de les companyies.


NECESSITEM augmentar la velocitat dels trens i la capacitat de les vies per escurçar els temps de trajecte.


NECESSITEM millorar el servei: més trens, horaris adaptats a les necessitats dels usuaris, més comoditat, més seguretat, més accessibilitat, millor servei

En el tripartit s'entenen entre ells?


Barcelona 2022 és "la fantasmada d'Hereu"


El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va ser sorprès per les càmeres de l'ACN a Madrid assegurant que els Jocs d'Hivern de Barcelona 2.022 són "una fantasmada d'Hereu que està destinada al fracàs absolut", a més de considerar que "és una mesura electoralista ". "Són les preses perquè veu que perd les eleccions", va afegir.
El conseller es trobava participant en la inauguració de la fira turística Fitur.Les crítiques d'Huguet s'uneixen a les ja abocades per diferents personalitats com l'escriptor Josep Maria Espinàs i els periodistes Manuel Trallero o Pilar Rahola, entre d'altres