Presidència 'controlava' periodistes

politica.e-noticies.cat/presidencia-controlava-periodistes-32890.html

Va contractar un informe de 27.000 euros per a saber què pensaven articulistes del tripartit

El diputat de CiU Jordi Turull ha denunciat que el Govern va encarregar informes sobre periodistes. Turull ha fet aquestes afirmacions durant la compareixença del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, en comissió al Parlament sobre els polèmics informes encarregats pel tripartit. Castells ha comparegut per a explicar l'auditoria del Govern a la que es va comprometre el juny de 2008.

El portaveu de CiU ha denunciat "la despesa de 27.000 del Departament de la Presidència per un informe consistent en veure quins articulistes i periodistes dels principals diaris del país revelen major o menor afinitat al Tripartit . Amb comentaris de l’estil – llegeixo literal : 'El periodista X – no dic el nom per respecte – fa una valoració positiva dels primers passos del govern, si bé al principi es mostrava escèptic, sembla que de mica en mica la manera del president Montilla el va convencent, però ho expressa amb prudència'".

"O per exemple -ha continuat- d’un altre diu 'menys moderat i més radical es mostra l’escriptor TAL , per ell el Tripartit és la solució fàcil'. "I així sobre molts articulistes dels diaris,amb comentaris molt diguem-ne entre sucosos, ridículs i preocupants així com també valoracions dels propis diaris sobra la seva major o menor afinitat al Tripartit". Castells no ha desmentit les afirmacions del diputat de CiU

Article sobre el finançament de Antoni Subirà publicat a La Vanguardia

Divendres 25 de setembre Ple Ordinari

Òrgan convocat: Ple Municipal

Data i hora (1a convocatòria): el proper dia 25.09.2009 a les 19.00 hores

Caràcter de la sessió/reunió: ordinària

Tipus: resolutiva (tindrà lloc en acte públic)

Segona convocatòria: Si la reunió no es pot fer en la data i hora assenyalats, es celebrarà en segona convocatòria dos dies després a la mateixa hora.

Relació d’assumptes de l’ordre del dia d’aquesta sessió/reunió:

PROPOSICIONS D’ACORDS/RESOLUCIONS

1.Actes de les sessions anteriors de data 30.01.09 i 13.03.09
2.Cartipàs. Renúncia d’un Regidor electe
3.Contractacions i Nomenaments màxima urgència
4.Aprovació inicial de l’Ordenança Municipal Reguladora de la Tinença d’Animals.
5.Modificació de la línia de delimitació entre els termes municipals dels Hostalets de Pierola i d’Abrera.
6.Aprovació per a la incorporació de l’Ajuntament d’Abrera al patronat de la Fundació Privada Arc de Sant Martí.
7.Aprovació de CONVENI relatiu entre l’Ajuntament d’Abrera i l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires
8.Incorporació a l’Associació “INNOBAIX” i aprovació dels Estatuts.


Precs i Preguntes

Macias impulsa un nou model de vivendes que permet abaratir els lloguers

El Ple del Congrés aprova la Proposició no de Llei de CiU que planteja una nova fórmula de col·laboració entre el sector públic i el privat

El Ple del Congrés ha aprovat, amb los vots de CiU, PSOE i PNB la Proposició no de Llei del Grup Parlamentari Català (CiU) que planteja un nou model de vivendes que permetrà accedir a lloguers a un preu assequible no superior als 375 euros al mes, mitjançant un sistema de col·laboració entre el sector públic i el privat.

En el debat a la Cambra d’aquesta Proposició de Llei, el Portaveu adjunt de CiU al Congrés i president de la Comissió de Vivenda, Pere Macias, ha expressat la seva satisfacció per l’aprovació d’aquesta iniciativa, que inclou una esmena de modificació del PSOE, que permetrà la implantació d’un nou model de vivendes amb un doble objectiu: complir amb el mandat constitucional de garantir l’accés a una vivenda digna a preus assequibles, a més, del manteniment de l’activitat econòmica i empresarial del sector de l’habitatge.

Macias ha advertit que “actualment, s’acumula un excés de vivendes però a preus alts i, per tant, inaccessibles”. Com alternativa a aquesta situació, el Grup Parlamentari Català proposa un sistema estable de col·laboració públic-privat per la construcció de vivendes destinades al lloguer low cost, sobre sòl lliure, públic o privat, cedit al constructor en règim de concessió per un període mínim de 10 anys, de manera que seria la pròpia constructora la que gestionaria les esmentades vivendes i, a la vegada, una entitat pública garantiria el cobrament de les rendes”.

El diputat preveu que, amb aquest pla, “es podrien facilitar vivendes, d’entre 50 i 90 metres quadrats, als arrendataris a preus que oscil·larien entre 250 i 375 euros mensuals”.

En concret, s’aconsegueix abaratir el preu del lloguer ja que es redueixen els agents que intervenen en aquest procés i, principalment, perquè la construcció d’aquestes noves vivendes es realitzarà sobre sòl cedit, evitant l’adquisició de sòl que encareix el preu final.


Si voleu coneixer exactament la proposta copieu aquest link

http://www.convergencia.org/fitxa_noticies.php?news_ID=19716

¿ Això és just ?

El Congreso rechaza suprimir el Impuesto de Sucesiones a familiares directos

15/09/2009 | La Vanguardia | Política

Madrid. (EFE).- El Congreso de los Diputados ha rechazado hoy una proposición de ley de CiU que pedía la supresión del Impuesto de Sucesiones y Donaciones (que el Estado tiene cedido a las comunidades autónomas) para familiares directos de primer grado.

En la defensa de la proposición, el diputado de CiU Josep Sanchez-Llibre ha calificado este impuesto como "el peaje de la muerte" y de ser la "mordida" que han de pagar los herederos a Hacienda para disponer de los ahorros de sus familiares.

En su opinión, se trata de un impuesto confiscatorio y con una voracidad fiscal insaciable "que fulmina y dinamita a las clases medias y preña a los que malgastan y no ahorran". A favor de la propuesta se ha situado el PP, cuyo diputado Antonio Gallego ha confiado en corregir algunas partes del texto en la tramitación, ya que en su conjunto estaba de acuerdo con la filosofía de CiU.

Gallego ha incidido en que en todas las comunidades en las que gobierna el PP ya no se paga ese impuesto, porque es injusto, confiscatorio, desproporcionado y un abuso para los ciudadanos, a los que les pueden quitar más del 30% de la herencia.

En el mismo sentido se ha mostrado el diputado del PNV Pedro Azpiazu, quien ha abogado por perfeccionar el texto en su tramitación parlamentaria y por llevar a cabo la supresión del Impuesto al igual que se hizo con el de Patrimonio, compensando el Estado a las comunidades autónomas por la pérdida de recaudación.

También Joan Ridao, de ERC, ha apoyado la proposición, aunque no estaba de acuerdo con ella en su conjunto, por coherencia con el Parlamento catalán, que pide que se reforme el Impuesto de Sucesiones de una forma más equitativa y que no perjudique a las clases más desfavorecidas.

Desde CC, José Luis Perestelo se ha mostrado a favor de las propuestas fiscales de CiU que, en esta ocasión, "pretende corregir una injusticia fiscal que castiga a las clases medias y modestas". Ya en contra, el diputado del PSOE José Javier Lasarte ha mostrado su disconformidad con la propuesta de CiU porque no es el mejor momento para suprimir un impuesto, cuando el Gobierno ya ha anunciado su intención de subir algunos.

En su opinión, el Impuesto de Sucesiones en su esencia contribuye a mejorar la distribución de la renta y genera igualdad y equidad social. Desde ICV, Joan Herrera ha criticado el comportamiento de CiU, "que intenta solventar aquí lo que no puede solucionar en el Parlament", y, ha añadido, que "en Cataluña ya hay un consenso para evitar que se elimine este impuesto a las grandes fortunas".

Els barracons escolars

Els barracons s’han doblat des de que governa el tripartit i,encara falten gairebé 11.000 places de llars d’infants per arribar a les 30.000 promeses pel PSC abans del 2008

En 1 minut:

􀂃 Es consoliden els efectes negatius del tripartit en educació: planificació no adequada,improvisació i electoralisme.

􀂃 El tripartit es va comprometre per llei a crear 30.000 noves places de llars d’infants pel 2008. Un any després en falten gairebé 11.000.

􀂃 Amb les places fetes, només es cobreix el creixement vegetatiu. Hi continua havent una plaça per cada tres infants, com el curs 2003-2004.

􀂃 Els barracons s’han doblat des de que governa el tripartit.

􀂃 Girona, Tarragona, Maresme i Vallès Oriental concentren la majoria de mòduls: desequilibri territorial.

􀂃 Des de que governa el tripartit, la construcció de nous centres i les ampliacions s’han mantingut estables mentre els barracons es disparaven.

􀂃 Alhora, amb els anys s’ha invertit la tendència i hi ha hagut més ampliacions que construcció de nous centres.

􀂃 Com que bàsicament només s’ha deixat créixer l’escola pública, no s’ha pogut modificar la distribució desigual d’alumnes immigrants entre pública i concertada.

􀂃 Tot i això, el 80% de les noves places de la concertada han estat ocupades per alumnes immigrants, mentre que a les de la pública, només el 42%.

􀂃 Les places d’estudis professionalitzadors han crescut un 7,1% aquest curs, mentre que l’atur juvenil ha crescut un 102% en un any.

􀂃 La implantació dels ordinadors a l’aula s’ha fet amb improvisació i propaganda més que amb criteris pedagògics.


La dada:

Curs 2003-2004: 527 barracons.
Curs 2009-2010: 1.046 barracons

Les restriccions del professorat marquen l'inici del curs escolar

JORDI CASABELLA
BARCELONA, El Periodico 14 de setembre del 2009

• Educació ha hagut de recol·locar personal al no aconseguir que els ensenyants facin hores extres

• Els centres públics acullen 24.000 alumnes més que fa un any amb gairebé la mateixa plantilla

Després d’uns anys d’alegria en matèria de contractacions, a la primera empresa de Catalunya en volum de personal també li han arribat les retallades. Durant un quinquenni, entre els cursos 2003-2004 i 2008-2009, la plantilla de les escoles i els instituts de la Generalitat, que actualment compta amb gairebé 63.000 ensenyants a peu d’aula, va incorporar 15.347 mestres i professors, una exageració si es compara amb el que va passar durant els 11 anys anteriors, entre el 1992 i el 2003, quan la nòmina va registrar 4.073 ingressos. D’aquí ve que la frenada a l’inici del curs 2009-2010 hagi estat brusca i sobresalti els sindicats: el pressupost només ha permès comptar amb 170 professionals addicionals per ocupar-se de 24.000 alumnes més que ara fa un any. O dit d’una altra manera: un miler d’aules afegides hauran de ser ateses amb una força de treball pràcticament idèntica.

Durant aquells cinc anys de glòria, es va reduir l’horari setmanal de presència de mestres i professors a l’aula, i la feina proporcionada per la Conselleria d’Educació va guanyar en qualitat gràcies a les generoses convocatòries d’oposicions que han permès reduir el percentatge d’interins del 15,4% a l’11%, passant per una cota del 23,9% el 2006. Però cap d’aquestes consideracions ha tingut efecte en el professorat, a qui el conseller Ernest Maragall va demanar mesos enrere que s’arremangués una mica i impartís tres o quatre hores més de classe a la setmana a canvi d’un complement mensual de 300 euros.

MOTOR D’UNA VAGA / La proposta de Maragall no ha prosperat. Els sindicats, irritats amb la política educativa d’un conseller que consideren que no els té gens en compte, es van mobilitzar. Una de les quatre vagues convocades a l’ensenyament públic durant l’últim any i mig es va valer de la proposta d’hores extres com a motor d’arrencada.
La revolta va ser tan gran que va obligar el conseller a fer marxa enrere, per redimensionar-la a la baixa. Tot i així, no hi ha hagut manera de sortir-ne ben parat. L’oposició que ha fet més mal a Maragall no ha estat la dels sindicats, amb qui ja no comptava que el recolzessin quan va llançar la seva idea, embrancats en una constant picabaralla a compte de la llei d’educació de Catalunya que ha aconseguit tirar endavant, sinó la dels directors dels centres.
La secretària general de la federació d’ensenyament de CCOO a Catalunya, Montserrat Ros, ho resumeix així: «Malgrat les pressions rebudes, els directors li van fer saber que no els interessava. Que a l’haver de prescindir d’interins, això comportaria una pèrdua neta de recursos humans, que ja no tornarien a la plantilla estructural del centre. Era una proposta sense futur».

TERÇOS DE JORNADA / Finalment no hi ha hagut voluntaris. O a amb prou feines. Educació espera que hi hagi un percentatge de substitucions d’un terç de jornada que quedin vacants i que es cobreixin a través d’aquesta fórmula per divulgar una xifra presentable. «Entre haver de fer aquestes hores gratis o poder-les cobrar, hi haurà professorat que demanarà ampliar la jornada lectiva», vaticina Ros.
Al llançar la idea, Maragall va apel·lar a la urgència de donar resposta a les necessitats d’escolarització de 15.000 alumnes més que al curs 2008-2009 (al final han estat 24.000 i això malgrat el retrocés d’immigrants). No comptava amb pressupost per contractar els 1.500 ensenyants que necessitava i es va preguntar en veu alta si l’ensenyament públic no havia de tenir en compte que «hi ha una profunda crisi econòmica», sobretot després d’uns anys en què «s’ha contractat professorat per sobre de la demanda» .
Al final, Educació ha optat per «optimitzar els recursos existents». Els sindicats sostenen que a costa de recol·locar professorat destinat als centres amb plans d’innovació lingüística o millora de biblioteques, reduint les aules d’acollida o eliminant desdoblaments a les aules de la FP. O fent una aplicació restrictiva dels criteris amb què es formen les plantilles dels centres. Maragall prefereix dir-ho d’una altra manera: «No hi ha retallades, sinó manteniment de plantilla».