2. Delimitacio entre Castellbisbal i Abrera

Com ja va passar en un ple anterior, ens demanen des de la DGAL revisar els límits que tenim amb el terme de Castellbisbal.
De nou l'equip de govern va oferir un lloc en la comisió que es creara a la oposició, que aquest cop ( entre tots ) vam decidir que fos la Sra Isabel Ruiz ( regidora del PP ), sembla que la oposicio no en tenim gaires problemes en posar-nos d'acord.
Per una altra banda és d'agraïr la iniciativa de l'equip del PSC.

1. Actes de sessions anteriors

Aquest punt de l'ordre del dia va quedar desert.
La Sra Alcaldessa va retirar l'acta que tenia prevista que aprovessim
Es tractava de l'acta del ple del dia 17 de juliol del 2008
CIU teniem previst demanar la seva retirada de l'ordre del dia
en primer lloc per que no enteniem que es presentes l’acta del 17 de juliol a aprovació quan estavem a l’espera de tramitar dos actes anteriors ( i una de elles del mes de maig, fa 4 mesos)

I En segon lloc per que Enteniem que, de nou, no s’havia complert la normativa vigent, ja que el rom actual indica a

Art. 8:
Debats del Ple

"La sessió s’iniciarà amb la declaració d’obertura de l’alcalde, i l’aprovació de l’acta o de les actes de les sessions anteriors, que no caldrà que llegeixi el secretari, atès que ja n’haurà tramès una còpia de l’esborrany a tots els regidors, adjuntada a la convocatòria."

En aquest cas la convocatoria de ple era del dilluns dia 22, el dimarts l’acta no estava incorporada al expedient, si no que es va rebre per correo electronic el dimecres dia 24.

Com que aquesta retirada, es va produir a iniciativa pròpia de l'equip de govern, ens va semblar que tot i no ser del tot correcte ( continuem tenint pendenta d'aprovació un acta de fa 4 mesos), com a mínim no s'han fet pitjor les coses.

Divendres 26 Ple Ordinari - Ordre del dia

1. Actes sessions anteriors
2. Actuacions de delimitació territorial entre els termes municipals d’Abrera i Castellbisbal

3. Urbanisme. Aprovació provisional del Pla Especial de caravanes Can Garrigosa

4. Nomenaments i contractacions de personal per màxima urgència

5. Autoritzacions en matèria de personal. Compatibilitat

6. Mercat Municipal: Adjudicació definitiva de llocs de venda

7. Modificació registral del terreny destinat a Secció d’Educació Secundària (SES) i a Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP)

8. Liquidació dels pressupostos 2007 i rendició de comptes

9. Beneficis fiscals en matèria d’Ensenyament

10. Moció del Grup Municipal d’Esquerra Unida relativa a la Redacció d’un protocol i circuit d’actuació en l’àmbit de la violència masclista i l’entorn familiar

11. Moció del Grup Municipal d’Esquerra Unida relativa al funcionament de l’audiència pública de pressupostos municipals

Precs Preguntes i mocions

La tornada al " Cole "

Quan els partits del tripartit eren a l’oposició van escollir uns determinats temes com a bandera i per erosionar –amb altes dosis de demagògia- el govern de CiU. Temes com la presència de barracons, les places de llars d’infants o la distribució d’alumnes entre la pública i la privada els van servir per fer grans promeses. Amb ells, aquests temes s’havien de resoldre d’un dia per l’altre. Ara que són al Govern, lluny de solucionar-se, s’evidencien grans incompliments del tripartit.

Aquests incompliments són fruit d’una mala política educativa, i amb una política educativa ineficient és impossible que a Catalunya s’assumeixi l’excel•lència que tant necessita el país i que el conseller predica. En aquest sentit, cal destacar que el debat de la nova llei d’Educació no pot tapar la mala gestió del Departament, el qual ha invertit més diners, però ha obtingut pitjors resultats.

L’any 2004 es va aprovar una Iniciativa Legislativa Popular (la primera a Catalunya), en la qual es preveia la construcció de 30.000 noves places de 0 a 3 anys fins a l’any 2008. Un cop complert aquest període, i segons dades del propi Departament d’Educació, falten més de la meitat de les places previstes. En concret, manquen 16.673 places de llars d’infants per complir amb el mapa 2004-2008 presentat el febrer de 2004.

El segon gran incompliment del tripartit és en referència als barracons. Després de la crítica ferotge que van fer PSC-PSOE, ERC i ICV des de l’oposició als governs de CiU, ara resulta que els mòduls prefabricats no només no s’han eliminat sinó que s’han doblat des de l’any 2003. Així, mentre que el curs 2003-2004 hi havia 527 barracons, aquest curs n’hi haurà més de 1.000.

CiU atribueix aquest augment del número de mòduls prefabricats a la mala planificació del Govern. El fet que l’any 2004 no es licités la construcció de cap nou centre i la mala gestió dels anys posteriors han provocat la situació actual. Cal alertar, a més a més, que els propers anys, amb el creixement a la secundària, el número de barracons encara augmentarà més.

El tercer gran incompliment és el que fa referència al repartiment dels alumnes estrangers entre l’escola pública i la concertada. L’evolució de la distribució segons la titularitat s’ha mantingut estable des del curs 2003-2004, fruit de la planificació que ha fet el tripartit. Quan la concertada ha crescut ha assumit l’escolarització d’immigrants (el 85,7% dels nous alumnes de la concertada eren alumnes estrangers), el problema és que ha crescut poc, ja que el Govern ha optat per fer créixer la pública. Així doncs, per aconseguir un major equilibri –que seria possible-, caldria una altra planificació.

CiU també denuncia d’altres indicadors negatius en matèria d’educativa a més dels tres grans incompliments esmentats. Així, per exemple, s’ha incrementat el número d’alumnes que cursen un curs que no li pertoca per edat, és a dir, creix el nombre de repetidors. En aquest sentit, la ràtio d’alumnes per aula i la metodologia no afavoreixen l’èxit. A les aules hi ha nois amb interessos i experiències molt diferents, però amb un mateix currículum.

D’altra banda, també s’observa un increment important de la insatisfacció del professorat. I és que segons dades de l’Enquesta sobre satisfacció laboral del professorat de Catalunya, duta a termeper la Fundació Jaume Bofill l’any 2007, el 51% del professorat afirmava trobar-se desconcertat.

I despres del Congrés

Com tots sabeu el passat mes de juliol es va cel.lebrar el Congrés de
CDC, aixó suposa que es produeix automàtica i progressivament la renovació de tots els càrrecs tant a nivell nacional, comarcal com local

Ens trobem doncs de ple en el procés de renovació, durant aquest mes de setembre es faran les convocatòries a les assamblees comarcals i local.

Aprofitarem el bloc per anar informant de totes les dades, per d'entrada us avancem
el pre-calendari comarcal que ja esta en marxa

Calendari post-congrés

Tots els càrrecs del partit s’han de renovar dins els 45 dies naturals posteriors a la celebració del Congrés (article 15 dels estatuts).

El calendari proposat és:

- Del 16 al 29 de setembre assemblees comarcals per escollir Presidents d’Agrupació i Consellers Nacionals del territori.
En principi esta concretada l'assamblea comarcal per al dia 29 ( falta confirmar )

- Un cop fetes les assemblees comarcals es celebraran durant el mes d’octubre les locals que tindrien que finalitzar com a molt tard el 31 d’octubre. Tal com vàrem quedar en la darrera reunió de la federació.

- el 4 d’octubre es celebra el primer Consell Nacional. Fins el 30 de setembre hi ha temps per notificar les dades dels Presidents territorials i dels Consellers Nacionals.

11 de Setembre - Activitats CIU

BARCELONA

10 de setembre de 2008

22:00h - Manifestació de la JNC
Sortida: Arc de Triomf

22:45h - Ofrena al Fossar de les Moreres
Parlaments a càrrec de:
Jordi Cuminal, Secretari general de la JNC
Pep Moliné, Secretari general de la Unió de Joves
Sònia Recasens, Membre del comitè de govern d'UDC
Jordi Martí, President de la Federació de Barcelona Ciutat de CDC.

11 de setembre de 2008

09:00h - Ofrena de CDC, UDC i CiU al monument a Rafael Casanova
Punt de trobada a la Ronda de Sant Pere / Bruc.

11 de setembre. La Historia

L'Onze de setembre de 1714 va significar el final de l'Estat Catala dins la monarquia Hispànica. La derrota, també, va comportar no solament la persecució de les persones fidels a Catalunya, sinó també, i fonamentalment, la destrucció de l'ordenament polític català de caràcter autònom tan arrelat a la història del pais.

El 1713 les tropes de Felip V, amb el duc Berwick al capdevant, inicien el setge de Barcelona. La lluita va ser aferrissada i constant: 18 mesos de setge que van acabar l'11 de setembre de 1714 amb la caiguda de Barcelona. Al front hi havia el general Antoni de Villaroel i el conseller en cap del consistori de la ciutat, Rafael Casanova.

Quatre dies despres, el 15 de setembre de 1714, el duc de Berwick signa el nomenament de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, a través de la qual Jose Patiño substituia l'autoritat de la Generalitat i del Consell de Cent. A partir d'aqui Catalunya pateix un "segon setge". Es tanca la Casa de la Moneda, es suprimeix la Universitat de Barcelona i els Estudis Generals del Principat, es decreta l'ús oficial del castellà en lloc del catala. Comença el procés de castellanització arreu del Priorat.

Aquest procés conclou el 16 de gener de 1716, quan Felip V promulga el Decret de Nova Planta mijantçant el qual es van abolir les institucions catalanes, va establir la centralització, la castellanització i l'absolutisme monàrquic i es va prohibir l'ús de la llengua catalana